El cambrer i el men¨²

Que un siga mel¨°man no vol dir que no deteste segons quines coses del m¨®n de la m¨²sica. L¡¯exc¨¦s d¡¯aplaudiments al final d¡¯un concert, per exemple. No cal tant sab¨®, sobretot si la interpretaci¨® no ha sigut reeixida. S¡¯aplaudeix massa, sovint sense criteri, per in¨¨rcia d¡¯un protocol que fa tuf de resclosit. Massa aplaudiments, i massa divisme. Un divisme pueril, adolescent com a molt. La gent necessita mites, referents, i els qui manegen aix¨° del m¨¤rqueting en fan l¡¯agost. Molta ret¨°rica per a ben poca cosa. Mireu l¡¯aura celestial que envolta els directors d¡¯orquestra, la fama i el prestigi inflamats que envernissen el seu nom. Abbado! Maazel! Toscanini! Kleiber! Baremboim! Mehta! Klemperer! Harnoncourt!...

Que b¨¦ ens sonen, tots aquests noms! I, d¡¯alguns d¡¯ells, les seues manies i llegendes. Ah, Celibidache! El qui prohibia que s¡¯enregistraren els seus concerts, i del qual tots tenim a casa una caterva de gravacions. Ah, Karajan! Aquest ja ¨¦s el s¨²mmum. Hi ha discos a la car¨¤tula dels quals el seu nom apareix cinc vegades m¨¦s gran que el del compositor que interpreta, un tal J. S. Bach, o un tal Beethoven. No ho oblidem: estem parlant d¡¯uns intermediaris, d¡¯uns cambrers que ens serveixen el men¨² que nosaltres hem escollit. ?s clar que importa molt qui executa una obra, i la seua manera personal, intransferible, d¡¯interpretar-la, per¨° que l¡¯intermediari siga presentat com un semid¨¦u i que l¡¯autor quede arraconat, en un segon terme, ¨¦s una insol¨¨ncia. Perqu¨¨, quan aplaudim ¡ªsi m¨¦s no jo¡ª, no ho fem, nom¨¦s, a l¡¯encertada o brillant interpretaci¨® de l¡¯obra, sin¨® a l¡¯obra mateixa.

Quina difer¨¨ncia, amb la literatura! Qui fa, en literatura, un paper molt semblant al dels int¨¨rprets en la m¨²sica? Els traductors. Quina pres¨¨ncia, quin prestigi, quina consideraci¨®, tenen en l¡¯ecosistema cultural? Pr¨°xima a la clandestinitat. S¨®c, principalment, lector de cl¨¤ssics, de cl¨¤ssics universals. Des de fa molts anys ja no tinc aquell dilema, a l¡¯hora de comprar un llibre d¡¯idioma estranger, de triar entre la versi¨® catalana o la castellana. Sempre trie la catalana, perqu¨¨ ac¨ª, de bons traductors literaris, en tenim un grapat. D¡¯alguns, tal com em passa amb els directors d¡¯orquestra, fins i tot en s¨®c seguidor, i he comprat m¨¦s d¡¯un llibre sense con¨¨ixer l¡¯autor, nom¨¦s per la confian?a que m¡¯inspira qui l¡¯ha tradu?t. Darrerament se n¡¯ha fet p¨²blic un manifest de suport on es demanen coses tan ¨°bvies com que el nom del traductor aparega a les cobertes dels llibres i a les ressenyes que se¡¯n publiquen a la premsa. Poca cosa. Un pas endavant, per¨°. Tampoc no es tracta que es pose el seu nom cinc vegades m¨¦s gran que el de l¡¯autor, ni que es difonguen les seues manies ni se¡¯n facen llegendes. Es tracta, nom¨¦s, de fer just¨ªcia, i, s¨ª, d¡¯aplaudir-los, d¡¯aplaudir-los ben fort, no massa, per¨° s¨ª el que mereixen per fer, amb dignitat, una feina tan poc f¨¤cil i tan imprescindible.