Colau busca capital privat per construir lloguers assequibles

L¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, busca inversors privats que vulguin invertir en una nova empresa per construir i gestionar un parc de pisos de lloguer assequible: d'un preu a mig cam¨ª entre el de mercat i l'habitatge social. L'objectiu ¨¦s tenir un parc p¨²blic de lloguer per a persones inscrites en el registre de sol¡¤licitants, per¨° de gesti¨® mercantil. ?s una de les mesures de l'ambici¨®s ¨Cs'est¨¦n fins al 2025¨C Pla pel dret a l¡¯habitatge que va presentar ahir l'executiu. El pla promet atendre les emerg¨¨ncies, garantir el bon ¨²s dels habitatges, la rehabilitaci¨® i construir 8.000 pisos de lloguer fins al 2020. ¡°El pla ent¨¦n que l'habitatge ¨¦s un dret i un servei p¨²blic¡±, va resumir la tinenta d'alcalde Laia Ortiz.

Per a tota la d¨¨cada la previsi¨® pressupost¨¤ria del pla ¨¦s de 1.666 milions d'euros, un 77% m¨¦s de mitjana anual que en el pla anterior (2008-2015). El regidor d¡¯Habitatge, Josep Maria Montaner, va destacar que el pla t¨¦ en compte les necessitats dels districtes i que crear¨¤ 29.000 ocupacions.

Els exactament 8.096 pisos amb qu¨¨ l'Ajuntament vol ampliar el parc assequible el 2020 passen pels que es puguin construir gr¨¤cies a un ampli ventall de f¨®rmules: el planejament en curs; els dotacionals (per a col¡¤lectius com persones grans en terreny d'equipaments); els constru?ts pel Patronat Municipal de l¡¯Habitatge; els constru?ts en dret de superf¨ªcie sobre terreny municipal; els constru?ts per cooperatives de cessi¨® d'¨²s; els comprats per l'Ajuntament mitjan?ant el dret de tempteig i retracte o mobilitzant pisos que cedeixin particulars, siguin ve?ns o grans propietaris. Fins i tot preveu construir habitatge social en remuntes (sobre edificis ja constru?ts) o en locals comercials buits. L'altra f¨®rmula ¨¦s la futura empresa, inspirada en les housing associations, associacions d¡¯habitatge que existeixen en pa?sos com Holanda, Fran?a, ?ustria o el Regne Unit.

Una empresa p¨²blica per construir 750 pisos

La nova societat, l¡¯Associaci¨® de l¡¯Habitatge Assequible, explica el gerent d¡¯Habitatge, Javier Bur¨®n, tindr¨¤ tres tipus de socis: el capital p¨²blic (probablement terreny); el d'inversors o financers que vulguin construir i gestionar els pisos, i tamb¨¦ particulars, ve?ns de la ciutat que puguin comprar accions. Els destinataris d'aquests habitatges, com en la resta de f¨®rmules, seran persones inscrites en el registre de sol¡¤licitants d'habitatge p¨²blic. L'empresa licitar¨¤ la participaci¨® d'empreses capaces d¡¯invertir i de gestionar parcs p¨²blics. No obtindran cap gran rendibilitat, per¨° tindran poc risc i la seguretat que els parcs de lloguer p¨²blic tenen una ocupaci¨® del 100%. ¡°S¨®n pisos que mai es podran vendre, perqu¨¨ el negoci del soci ¨¦s llogar¡±, subratlla Bur¨®n, que destaca la possibilitat que els particulars puguin comprar accions. El Consistori pensa en aportacions particulars de mil euros.

Remuntes i locals per injectar lloguer en tota la ciutat

A Barcelona, les grans borses de s¨°l p¨²blic es concentren en poques zones i gaireb¨¦ el 80% del potencial de 20.000 pisos protegits ¨¦s als districtes de Sants-Montju?c, Sant Andreu o Sant Mart¨ª, que s¨®n les ¨¤rees on ja hi ha m¨¦s oferta p¨²blica. De totes, amb difer¨¨ncia, el paquet m¨¦s gran ¨¦s a la Marina, a la Zona Franca, on n¡¯hi ha previstos m¨¦s de 4.500. Per aix¨° el pla preveu crear habitatge en s¨°l urb¨¤ consolidat, la trama constru?da de la ciutat. Mitjan?ant modificacions del planejament el pla municipal preveu convertir en habitatges locals comercials. ¡°Locals que no siguin determinants per al teixit comercial¡±, va indicar Laia Ortiz. ¡°I sempre que compleixin requisits en termes d'habitabilitat i limitant-ne el preu¡±, va afegir Bur¨®n. Seran locals convertits en pisos de propietat privada per¨° de nou per a sol¡¤licitants del registre oficial. Igual que si es permet aixecar nous habitatges en un immoble que no ha esgotat el seu sostre edificable. O si es divideix en dos un pis molt gran.

Identificar solars buits i convidar o for?ar a construir

En pentinar el parc actual d'habitatge per elaborar el cens de pisos buits (que no est¨¤ previst que s¡¯acabi fins al 2025) l'Ajuntament est¨¤ identificant tamb¨¦ solars buits. En aquest cas la idea ¨¦s fomentar que els seus propietaris construeixin pisos de lloguer assequible amb ajudes a la promoci¨® o acords per gestionar-los. Si l'Ajuntament no ho aconsegu¨ªs, activar¨¤ un registre de solars sense edificar i, amb la llei d'urbanisme a la m¨¤, podria arribar a ¡°for?ar¡± la propietat a construir o fer-ho subsidi¨¤riament. ¡°No ¨¦s un cam¨ª senzill¡±, va admetre el gerent. ¡°En molts districtes hi ha solars que han estat anys buits, degradant-se i generant problemes de salut p¨²blica a l'espera del comportament del mercat, esperant que pugessin els preus¡±, va justificar la tinenta d'alcalde de Drets Socials.

Captar habitatge privat cap al lloguer moderat

El pla vol redoblar els esfor?os als programes ja existents per captar pisos de petits propietaris. Es tracta d'ajudar-los si cal fer-hi cap reforma i garantir el pagament de la renda dels inquilins. Per captar pisos de grans propietaris (com la Sareb o entitats financeres) se signaran convenis com els ja signats.

Comprar pisos per al parc p¨²bic

Els instruments que t¨¦ l'Ajuntament per comprar pisos i destinar-los al lloguer p¨²blic ¨¦s exercir el dret de tempteig i retracte (compra preferent) o a entitats financeres a trav¨¦s de convenis, a m¨¦s del mercat privat.

Entorns vulnerables

L'Ajuntament ent¨¦n que la bretxa social arriba tamb¨¦ als problemes de manteniment dels habitatges, per la qual cosa vol potenciar la rehabilitaci¨® als barris de menor renda o amb els entorns m¨¦s degradats. A m¨¦s, la pol¨ªtica en mat¨¨ria de rehabilitaci¨® es focalitzar¨¤ en la fidelitzaci¨® dels residents i es vincular¨¤ a la generaci¨® d'habitatge assequible.

Convenis amb ve?ns

El consistori pret¨¦n signar convenis amb els ve?ns que permetin abordar les millores de forma progressiva i adequar les intervencions a la capacitat econ¨°mica de cada comunitat. El pla tamb¨¦ contempla, com ja es fa, fer modificacions urban¨ªstiques, quan sigui possible, per instal¡¤lar ascensors a l'exterior dels edificis. Una soluci¨® que no es planteja m¨¦s que en pol¨ªgons d'habitatges, com s'ha fet a la Trinitat.

M¨¦s mediaci¨® i ajudes

El pla ent¨¦n que la prevenci¨® tamb¨¦ ¨¦s una bona eina per garantir el dret a l'habitatge. En aquest sentit, refor?ar¨¤ la mediaci¨® entre propietaris i inquilins per evitar desnonaments ¡ªuna tasca que fa la unitat contra l'exclusi¨® residencial UCER¡ª i les ajudes al pagament del lloguer.

Evitar usos an¨°mals de l'habitatge

En la l¨ªnia del discurs que l'habitatge ha de complir la seva funci¨® social, el pla insisteix a garantir aquesta funci¨® i evitar usos an¨°mals, com a habitatges mal conservats, desocupades o sobreocupades. Aquest cap¨ªtol preveu sancions, com les quals ja s'han interposat a bancs que tenen pisos buits.

Refor?ar les oficines

El pla preveu refor?ar els equips de les oficines d'habitatge i que es coordinin millor amb els serveis socials municipals i q¨¹estions pr¨¤ctiques com ampliar el seu horari d'atenci¨® al p¨²blic.

Preus de refer¨¨ncia

Sense compet¨¨ncies per limitar el preu dels lloguers, com ha demanat reiteradament l'alcaldessa Ada Colau, l'Ajuntament s¨ª que prepara per a finals del 2017 un ¨ªndex de preus de refer¨¨ncia per a zones de la ciutat, perqu¨¨ tant inquilins com propietaris puguin tenir una refer¨¨ncia de si paguen o cobren per sota o per sobre d'aquest llistat.