Franco, torero a cavall

L¡¯exposici¨® Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica, Impunitat i Espai urb¨¤ va oferir fins dijous a molts catalans -especialment barcelonins- l'oportunitat d'exorcitzar els dimonis m¨¦s ¨ªntims. El govern municipal d'Ada Colau va donar peu que els ciutadans que se sentissin indignats destrossessin, tombessin, llancessin ous, pintura o qualsevol tipus d'hortalissa, preferiblement de proximitat, a aquesta indefensa est¨¤tua eq¨¹estre, escap?ada pr¨¨viament per un justicier an¨°nim als magatzems municipals de Nou Barris.

El Born, zona zero de l'independentisme catal¨¤, s¡¯ha convertit per uns dies en una caseta de fira on de forma gratu?ta alguns ressagats buscaven obtenir el carnet d'antifranquista. Mai en la seva hist¨°ria aquest monument --que va estar exposat p¨²blicament fins al 2008 a la fortalesa de Montju?c-- havia suscitat tanta animadversi¨®. Per¨° el cert ¨¦s que mentre va tenir el cap sobre les espatlles, el Caudillo va cavalcar, en bronze i en persona, sense que molts dels antifranquistes de nou encuny li plantessin cara. Un republic¨¤ convertit per necessitat o voluntat en franquista es va encarregar d'esculpir aquest Franco eq¨¹estre que ara envalenteix tant convers. Per la seva part, la imatge de la Vict¨°ria dels colpistes va regnar fins al 2011 a l'obelisc de la Diagonal. Potser els escultors Mar¨¦s i Viladomat s¨®n la met¨¤fora perfecta de la moral acomodat¨ªcia practicada en un pa¨ªs que, instal¡¤lat a la butaca, el pis i l'utilitari, convivia i progressava malgrat la dictadura.

A Catalunya, molts van preferir la injust¨ªcia al desordre. En aquesta n¨°mina van figurar catalans il¡¤lustres com Francesc Camb¨®, Miquel Mateu Pla, Josep Bertran i Musitu o Ferran Valls Taberner. Tots ells, en diferents graus, van expressar la seva adhesi¨® a la sublevaci¨® de Franco i van contribuir a la seva vict¨°ria que tamb¨¦ era la d'ells. Despr¨¦s, el franquisme es va estendre com una taca d'oli i va calar a poc a poc en la societat, gr¨¤cies al creixement del consum i al final de la cartilla de racionament i el gasogen. La resist¨¨ncia va ser cosa d'una minoria. Per aix¨° l'exposici¨® p¨²blica de l'est¨¤tua de Franco ha estat objecte de tanta f¨²ria del convers ressagat. Per¨° qui realment ha fet caure l'escultura ha estat la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional, gr¨¤cies a la magnanimitat del qual poden tornar les corrides de toros a Catalunya. Al cap de poques hores de con¨¨ixer la resoluci¨® de l'Alt Tribunal, el Caudillo i el seu cavall rodaven per terra. Com un torero a cavall i la seva muntura despr¨¦s de l'agafada d¡¯un miura. D'aquesta manera, l'est¨¤tua eq¨¹estre va passar a encarnar tots els mals que v¨¦nen d'Espanya. I ha acabat per terra.

La sent¨¨ncia del TC ha estat exemplar i amb voluntat retroactiva ja que al¡¤ludeix al fet que les corrides s¨®n un "b¨¦ cultural" catalogat aix¨ª pel Govern central cinc anys despr¨¦s que el Parlament les vet¨¦s. A Catalunya no es podia perdre aquesta expressi¨® del patrimoni cultural que a les Can¨¤ries fa 30 anys que est¨¤ prohibida.

Del comen?ament d¡¯any en?¨¤, el Constitucional ha clavat banderilles a mitja dotzena de lleis catalanes: la de l'impost sobre les nuclears, l'antifracking, la de grans superf¨ªcies o el decret de pobresa energ¨¨tica, que impedia els talls de llum, aigua i gas. A m¨¦s, ha susp¨¨s cautelarment altres iniciatives (antidesnonaments, de l'esport) recorregudes pel Govern del PP, sense tenir en compte les declaracions sobiranistes i lleis de l'anomenada desconnexi¨®.

Tot aquest c¨²mul de decisions fa que Espanya sigui vista per una part important de l'opini¨® p¨²blica catalana com un tot molest. Hi ha la querella contra la presidenta del Parlament i la judicialitzaci¨® del "processisme". En contrapartida, la fiscalia del Suprem demana i justifica arxivar les converses gravades del ministre Jorge Fern¨¢ndez amb el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya en les quals no falten refer¨¨ncies expl¨ªcites a com perseguir pol¨ªtics independentistes, utilitzant diners p¨²blics i menyspreant l'Estat de dret. El ministeri p¨²blic arriba a la justificaci¨® tautol¨°gica que ¨¦s l¨°gic que els homes importants parlin de coses importants.

La democr¨¤cia espanyola ¨¦s de perfil baix. La dreta espanyola sap fer servir el seu mitj¨¤ natural --el poder de l'Estat-- i tots els seus ressorts, mentre roman sorda a qualsevol proposta de negociaci¨® i ignora en nom de la legalitat el 48% de l'electorat catal¨¤. S¨®n especialistes a projectar les ombres a les parets de la caverna, la qual cosa accepta bona part de la societat espanyola. A Catalunya, mentrestant, maten els seus fantasmes. I Franco i el seu cavall roden per terra.