Raresa: arr¨°s de figues d¡¯ermitans

De vegades s¡¯esdev¨¦ i dins la cullera hi sura una sorpresa. El cuiner i el menjador han convingut el seu desitjat tast amb cert misteri, sense extravag¨¤ncies ex¨°tiques per¨° amb un molt afable i inoblidable sabor i regust mar¨ª. Una anemone invita a l¡¯aventura, no ¨¦s ni peix ni marisc, tampoc mol¡¤lusc cl¨¤ssic ni tampoc una alga japonesa.

No ¨¦s un producte elaborat, ni tan sols el plat ¨Crar¨C est¨¤ catalogat en el relat de la modernitat culin¨¤ria ni figura en les escriptures de les llibretes antigues que es pret¨¦n que s¨®n reveladores d¡¯una suposada ¨²nica veritat gastron¨°mica.

Aquest menjar ¨¦s un obsequi sobrevingut i, per aix¨°, una heterod¨°xia encara que fonamentada en la tradici¨® de les fites ¨ªntimes dels fan¨¤tics. ?s una mossegada gelatinosa, una delicadesa sense igual en la fauna habitual que nodreix les cuines privades i tamb¨¦ les cartes dels restaurants.

Les anemones/figues floreixen sobre la closca d¡¯un petit caragol de mar okupada per un cranc transhumant (mig llagosta / mig cuc) que ha de protegir-se. Al mercat, una grapada de caragols de mar amb crancs ermitans i figues apareix amuntegada, secund¨¤ria, en la desordenada bull¨ªcia platejada i de colorins que cobreix el gel de les pedres de les peixateries del mercat. Les adher¨¨ncies comestibles de colors i tons marrons decoren aquestes pedres m¨°bils del fons del mar, lluny de la costa i dels terrenys de llot.

En aquest litoral mediterrani ¨¦s esc¨¤s el consum de caragols marins, cornets de fons o de proximitat, dels llots litorals. Els cornets de tap de les zones habituals dels banyistes i pescadors portuaris depredadors han estat exterminats. Els que capturen els xarxaires o les barques de bou solitaris i arriben als mercats ¨Cper res a l¡¯exc¨¦s¨C solen portar el premi, els singulars fruits de mar.

Sobre la casa/caragol de mar hi ha un o diversos hostes oportunistes que viatgen, aquests fruits que alhora oculten en el seu buit un caragolet o rastres de coral. Les figues s¨®n el mos m¨¦s curi¨®s, entre els m¨¦s interessants que cont¨¦ el mar, ¨¦s una opci¨® per a adeptes i paladars sense complexos, educats per la pr¨°pia mem¨°ria. Calen partidaris dels sabors naturals d¡¯entitat, per a amants de les emocions profundes ¨¤dhuc la seva textura subtil.

La bestiola m¨ªnima, de la grand¨¤ria d¡¯un dit gros o menor, tou, visc¨®s, entre la naturalesa al tacte d¡¯una ostra i un bunyol de cervell de porc, s¡¯ha de bullir i netejar. El seu brou secundari (amb la subst¨¤ncia que desprenen els crancs que els impliquen) ajuda a lligar el brou de peix de l¡¯arr¨°s o sopes, a m¨¦s, decoren i adjectiven. Les figues simplement s¨®n una ocurr¨¨ncia, una an¨¨cdota marina.

Un arr¨°s de peix protagonitzat per les anemones ¨Cs¨®n cosines germanes de les ortigues de mar¨C ja sigui sec, mel¨®s, marinera, de clo?sses, amb calamar o gambes, ¨¦s una aposta festiva, de celebraci¨® no habitual. La rutina del consum degradar¨¤ la qualitat i sorpresa del mos que evocar¨¤ els millors moments de la comuni¨® de l¡¯illenc amb la selva negada que l¡¯envolta.

Aix¨ª, directe a la saviesa del mar d¡¯Internet: ¡°Les anemones de mar o act¨ªnies s¨®n antozous hexacoral¡¤laris. ?s un animal mar¨ª que s¡¯adhereix normalment al substrat del mar, en algunes ocasions a la sorra del fons, en altres, a les roques, i fins i tot a les petxines de crustacis o mol¡¤luscs¡±.

Les rareses del mar, llets de sirviola, les figues, els cornets, els fetges de rap, el corall dels eri?ons, crancs, llagostes, dels eri?ons, s¨®n ultrasabors impagables, ireprodu?bles en l¡¯elaboraci¨® can¨°nica de les coses del menjar.