Sense novetat al front

Planter del seu germ¨¤ gran, el Primavera Club presenta a la tardor la possibilitat de veure en sala aquells artistes que probablement pujaran als escenaris a l¡¯aire lliure del Primavera Sound ja de cara al bon temps. ?s, aix¨ª, una versi¨® a cobert que reivindica el club com a espai idoni per assistir a concerts, i en el seu passeig per diverses sales de la ciutat durant els seus anys d¡¯exist¨¨ncia, el Club ha acabat en les dues de l¡¯Apolo, on durant el cap de setmana els afeccionats han pogut veure el que oferir¨¤ el futur musical en el terreny indie. I despr¨¦s de dos dies de concerts, i sense veure el que oferiria l¡¯¨²ltima jornada, la resposta ¨¦s que no s¡¯anuncien nous vert¨ªgens.

La sensaci¨® generalitzada despr¨¦s de les actuacions del Primavera Club d¡¯aquest any ¨¦s que gran part de la m¨²sica que s¡¯ha escoltat resulta inofensiva, can?ons tocades per un intent de recrear una bellesa m¨¦s aviat l¨¤nguida exposades sense carisma especial. Perqu¨¨ una cosa ¨¦s que la m¨²sica doni voltes sobre si mateixa, regurgitant el seu passat a la recerca de definir el seu futur, i una altra ¨¦s que aquesta operaci¨® tingui lloc sense que a l¡¯escenari hi hagi res que cridi l¡¯atenci¨®, alg¨² amb desvergonyiment i atreviment per trencar amb tanta carrincloneria. Potser Seth Bogart, amb el seu aire cabareter i proca?, va ser qui m¨¦s a prop va ser del carisma. Els altres o b¨¦ semblaven pudoroses senyoretes endiumenjades, Rachel Goswell de Minor Victories, o b¨¦ ¨¨muls de Spandau Ballet, qualsevol dels membres de Youmi Zouma, o de N¡¯Gai N¡¯Gai, Dan Boeckner, de Operators. Nom¨¦s els cabelluts, cas de Pauw, van transmetre una mica de for?a est¨¨tica, ni que fos perqu¨¨ els cabells llargs escabellats sempre funcionen.

Pel que fa al so el Primavera Club va permetre revisitar els anys setanta, els vuitanta i els noranta, passant per la mem¨°ria noms que van de Joy Division a Gino Vanelli, Steely Dan o The Clash, per citar nom¨¦s algun dels m¨²sics referenciats pels grups actuals. Dif¨ªcil trobar sonoritats excitants que proposin una reinvenci¨® ni que sigui divertida, picant o agosarada dels que el passat ens ha llegat. S¨ª, River Tiber encaixaven alguna can?¨® estimable en la seva aproximaci¨® al soul m¨¦s sofisticat, per¨° no va passar d¡¯aqu¨ª, i va quedar per al record el seu toc sensual d¡¯arrel negra. En conjunt, doncs, una collita que no sembla particularment excitant i que durant tres dies ha ocupat les dues sales d¡¯Apolo amb un seguiment acceptable de p¨²blic.