Mite i consol de la ruptura

La idea d¡¯una ruptura amb la legalitat constitucional s¡¯ha convertit a Catalunya en una bolla d¡¯autenticitat. La sost¨¦ la CUP, naturalment, per¨° la comparteixen altres components del front independentista i fins i tot de la nova esquerra. Cont¨¦ una desqualificaci¨® de l¡¯statu quo, despectivament identificat com el r¨¨gim del 78, i la promesa d¡¯un moment estel¡¤lar, un assalt al cel.

Sempre hi ha una teoria a m¨¤ per sostenir-ne la necessitat: des de la centralitat espanyola mai se cedir¨¤ gens si no es forcen les coses fins al l¨ªmit, de la legalitat constitucional no sorgir¨¤ mai un reconeixement de la personalitat diferenciada de Catalunya, s¡¯ha provat tot dins d¡¯un sistema que s¡¯ha revelat irreformable i corrupte de manera que ara nom¨¦s queda fer-ho a fora. I no nom¨¦s hi ha teories a m¨¤, tamb¨¦ unes pr¨¤ctiques que les estimulen, concretament les del Govern del PP, que utilitza la legalitat constitucional i les seves institucions com a porra.

El rupturisme ¨¦s la garantia d¡¯autenticitat pel processisme, com el quietisme ho ¨¦s de la defensa de l¡¯statu quo. ?s sospit¨®s un proc¨¦s independentista que no contingui una previsi¨® de ruptura a termini, perqu¨¨ f¨¤cilment es desviar¨¤ cap a una negociaci¨® en comptes d¡¯un canvi de r¨¨gim. Com ¨¦s sospit¨®s de complicitat amb l¡¯independentisme un defensor de l¡¯actual legalitat amb vel¡¤le?tats sobre el dret a decidir o les terceres vies.

En un altre temps les felicitacions eren per al consens. Ara el seu lloc l¡¯ocupa el dissens i si pot ser amb els vidres de la legalitat fets miques. Del consens surten les complicitats i els pactes de silenci d¡¯una democr¨¤cia falsa. Del dissens en sortir¨¤ la democr¨¤cia aut¨¨ntica.

El rupturisme t¨¦ un punt de nost¨¤lgia. Permet la perviv¨¨ncia de la identitat revolucion¨¤ria en els actuals temps pacifistes i postrevolucionaris. ?s el pal¡¤liatiu de les insurreccions armades d¡¯antany. S¨®n habituals i l¨°giques les simpaties o almenys les actituds indulgents del rupturisme amb els qui han renunciat per motius t¨¤ctics a la viol¨¨ncia pol¨ªtica.

La ruptura tamb¨¦ substitueix el mite de la revoluci¨®. Serveix per imaginar un tall r¨¤pid i net amb el passat, encara que nom¨¦s sigui, i ja ¨¦s molt, amb la legalitat constitucional. Tot el que succeeixi despr¨¦s ¨¦s un full en blanc que nom¨¦s tenen dret a gargotejar els qui han protagonitzat l¡¯assalt. A Catalunya ¨¦s la independ¨¨ncia, una paraula neta i enlluernadora.

En aquesta idea tamb¨¦ hi ha un prop¨°sit revisionista. Trencar amb la legalitat constitucional espanyola ¨¦s una correcci¨® de la transici¨® tal com es va fer. Si no va haver-hi ruptura llavors, sin¨® el tripijoc de la ruptura pactada entre els reformistes del r¨¨gim i l¡¯oposici¨® democr¨¤tica, fem ara en diferit aquell acte definitiu que s¡¯identifica amb el derrocament del r¨¨gim i fins i tot del dictador.

El rupturisme es passa de la ratlla fins a la caricatura com si tamb¨¦ es carregu¨¦s de raons. D¡¯aqu¨ª la resurrecci¨® de Franco i del franquisme, l¡¯ombra del qual impregna la hist¨°ria democr¨¤tica sencera en la visi¨® rupturista d¡¯avui. La transici¨®, la Monarquia, la Constituci¨®, l¡¯estat de les autonomies, tot ¨¦s franquisme. El PP ho ¨¦s per antonom¨¤sia, per¨° tamb¨¦ el PSOE i, caram, el pujolisme, per corrupte i per c¨°mplice, encara que el seu inventor an¨¦s a parar a la pres¨® franquista.

No cal estendre¡¯s sobre la dificultat i improbabilitat de la ruptura. De moment no arriba, per m¨¦s que se la invoqui, cosa que obliga a corregir els fulls de ruta per ajornar-la una vegada i una altra. O a posar cura a la imaginaci¨®, com fa el processisme amb el seu rupturisme homeop¨¤tic. En comptes de la gran nit de la independ¨¨ncia, miniruptures a la disposici¨® de tothom, des dels ajuntaments fins al Parlament, en forma de declaracions, resolucions, lleis de desconnexi¨®, desobedi¨¨ncia a les ordres i citacions dels jutges, i fins i tot vulneraci¨® del calendari laboral de les administracions com va succeir el passat 12 d¡¯Octubre.

Sobre el paper, hauran de conduir per acumulaci¨® a un salt qualitatiu. Els seus estrategs compten amb la inestimable ajuda del Govern del PP, que acudeix puntualment amb personal i arsenal jur¨ªdic a neutralitzar-les. Si uns branden la independ¨¨ncia com a objectiu final, els altres esgrimeixen la suspensi¨® de l¡¯autonomia com a amena?a callada.

Una i una altra estrat¨¨gia minimalista i gradualista serveixen de pal¡¤liatiu i consol per a tothom, per¨° tenen els seus riscos i l¨ªmits. Arriba un moment en qu¨¨ s¡¯esgoten. Pot sorgir a m¨¦s l¡¯accident de recorregut. Sobretot si no intervenen altres estrat¨¨gies m¨¦s eficaces i pol¨ªtiques que trenquin la din¨¤mica viciada d¡¯aquests dos vectors oposats que es retroalimenten.