Rudolf Ortega: ¡°La defensa de la llengua, d¡¯una manera o altra, seguir¨¤¡±

L'escriptor Quim Monz¨®, en el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt del 2007, va dibuixar un aspecte recurrent en la hist¨°ria de la llengua catalana: "Al llarg dels temps, la bonan?a de la hist¨°ria no ha estat al costat de la literatura catalana. Les lleng¨¹es i les literatures no haurien de rebre mai el c¨¤stig de les estrat¨¨gies geopol¨ªtiques, per¨° el reben, i ben fort". El llibre?En defensa de la llengua (Angle Editorial), de Rudolf Ortega, fil¨°leg i assessor ling¨¹¨ªstic d'aquest diari, recull aquest i 35 discursos i manifestos m¨¦s a favor del catal¨¤, escrits des del segle XVIII. En la presentaci¨® aquest dilluns de la compilaci¨®, la primera que es fa d'aquests textos, l'autor ha explicat que aquest recull "l'haurien de tenir tots els estudiants de filologia, perqu¨¨ inclou els punts clau de la hist¨°ria de la llengua".?

El llibre comen?a amb les Instruccions per a l'ensenyan?a de minyons, de Baldiri Rexach, escrit el 1749 i, tot mostrant els punts m¨¦s alts i m¨¦s baixos de la salut de la llengua catalana al llarg dels ¨²ltims segles, acaba amb el discurs del fil¨°leg Joan Sol¨¤ al Parlament el 2009. La voluntat que hi ha darrere de tots els textos ¨¦s sempre la mateixa, resumida per l'autor: "Que cap llengua hagi de veure's subordinada en cap ¨¤mbit". Tot i aix¨°, les estrat¨¨gies per aconseguir-ho s¨®n diferents a cada moment: "Primer, intentar que el catal¨¤ serveixi com a m¨ªnim per a la poesia, despr¨¦s, que sigui llengua oficial i llavors, que estigui ben codificada", enumerava l'autor.?

Ortega explica que el recull inclou exemples de les primeres dificultats que van voler v¨¨ncer els parlants del catal¨¤ al segle XVIII, "quan es va comen?ar a notar la digl¨°ssia i els efectes del Decret de Nova Planta en la llengua". Una de les primeres dificultats ¨¦s la que apareix en el primer Memorial de Greuges, del 1760, on es demanen bisbes i capellans catalans a les parr¨°quies de Catalunya perqu¨¨ la gent s'havia de confessar mitjan?ant un int¨¨rpret, ja que molts sacerdots de l'¨¨poca no parlaven catal¨¤.?

M¨¦s endavant, la necessitat de codificar la llengua per dignificar-la va concentrar la majoria dels esfor?os a principis del segle XX: el punt ¨¤lgid va arribar amb el discurs que va fer Pompeu Fabra com a president dels Jocs Florals del 1934 a Barcelona. "El que venia a dir ¨¦s que el que s'havia aconseguit era la pera: la codificaci¨® i l'oficialitat de la llengua", diu Ortega. 14 anys, una Guerra Civil i una postguerra despr¨¦s, l'escenari era completament diferent, i queda definit per les paraules de Josep Carner en un altre discurs als Jocs, per¨° aquesta vegada a Par¨ªs i a l'exili: "Voldria que guard¨¦ssiu l'aspiraci¨® vigilant, mai del tot satisfeta, cap a l'excel¡¤l¨¨ncia", es va limitar a demanar el poeta.

Els anys del franquisme, de la transici¨® i de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica tamb¨¦ estan representats en aquest recull. El fil¨°leg i periodista Mag¨ª Camps, que condu?a la presentaci¨® del volum, ha volgut definir-lo com "un llibre que d¨®na per investigar encara m¨¦s enll¨¤: ¨¦s un llibre de consulta, de biblioteca", en refer¨¨ncia a tots els discursos descartats, que no han entrat en el llibre per¨° que tamb¨¦ s¨®n importants, i que l'autor referencia per si el lector t¨¦ ganes de seguir investigant.

Sobre la presentaci¨® planava l'ombra de l'¨²ltim, i molt enc¨¨s, debat ortogr¨¤fic: el de la desaparici¨® d'alguns accents diacr¨ªtics. "Ara mateix hi ha la Secci¨® Filol¨°gica reunida per veure si ratifiquen el canvi normatiu", deia Ortega, que creu que el debat ling¨¹¨ªstic a Catalunya, que fa tres segles que existeix, encara ¨¦s molt present.?