Carles Canut es vesteix de dona al Tantarantana

El veter¨¤ actor Carles Canut ha interpretat tots els papers possibles al teatre, per¨° nom¨¦s s'havia vestit de dona sobre l'escenari en una ocasi¨®. Va ser en l'obra El deseo cogido por la cola, de Pablo Picasso. Canut hi interpretava Angustias Verde, una noia que duia vestits vaporosos, de gasa transparent. Des d'aquesta interpretaci¨® ha plogut molt. Va ser el 1968, durant el Cicle de Teatre Llat¨ª al Teatre Romea. Potser per aquest motiu, fa uns mesos, quan li va arribar el gui¨® de La Sra. Oliver, es va endinsar de seguida amb entusiasme en el text.

L'espectacle es representa fins diumenge al Teatre Tantarantana i Canut d¨®na vida a un home malalt de c¨¤ncer que viu en un asil. Quan s'adona que l'espera la mort, decideix trucar a la seva fam¨ªlia i tancar ferides. A la trobada es presenten la seva exdona (Llu?sa Mallol) i el seu fill (Dani Arrebola). La particularitat ¨¦s que aquest pare malalt es fa dir senyora Oliver. ?s bisexual. T¨¦ predilecci¨® pels nois jovenets i es vesteix de dona, amb vestit, bossa i fins i tot pamela. Amb aquesta indument¨¤ria va a saludar la seva fam¨ªlia, amb qui fa una d¨¨cada que s'ha distanciat.

¡°No se sap si es vesteix aix¨ª per portar la contr¨¤ria a la seva fam¨ªlia, o perqu¨¨ de deb¨° li agrada. Segueix portant barba i no t¨¦ ploma, i aix¨° d¨®na molt de joc. No feminitzar el personatge ha estat un repte¡±, detalla el protagonista. L'obra, escrita i dirigida per I?aki Garz, tracta sobre la mort, per¨° ho fa amb grans dosis d'humor. ¡°Durant els ¨²ltims deu anys la fam¨ªlia gaireb¨¦ no s'ha vist. Els tres es retroben en un parc. Hi ha molts temes del passat per tancar i tot gira a partir d'una pregunta: Quina ¨¦s l'¨²ltima cosa que volem que recordin de nosaltres?¡±, desgrana el director.

A mesura que transcorre la trobada, despr¨¦s de trencar el gel, emergeixen picabaralles. Els problemes latents els han perseguit durant anys com un mal perfum. El pare vol aclarir d'una vegada amb el seu fill, que maltracta psicol¨°gicament, un assumpte espin¨®s: la mort d'un altre germ¨¤, fa uns anys. Tamb¨¦ vol suavitzar la relaci¨® amb la seva exdona. Tots dos accepten amb naturalitat els nous gustos sexuals i est¨¨tics del protagonista.

¡°En realitat l'obra ¨¦s un cant a la bona mort. Haur¨ªem de morir com ens agrad¨¦s, sense perdre la dignitat, sense deteriorar-nos¡±, manifesta Canut. Garz va escriure l'obra gaireb¨¦ com un alleujament. Havia treballat en dos muntatges anteriors durs, ¡°intensos¡±. ¡°Necessitava un alliberament, per aix¨° faig una lectura amable de la mort, el pare nom¨¦s vol morir en pau¡±, confessa.

Garz fuig tant de parafern¨¤lies esc¨¨niques com de gestos sobreactuats. Prefereix situar l'espectador prop dels actors, donar for?a a les mirades, els silencis, els petits gestos. Per aix¨° defineix el muntatge com a cinematogr¨¤fic. Tamb¨¦ hi ajuda l'escenografia, en la qual nom¨¦s hi ha els elements indispensables: una taula i unes cadires per a escenes d'interior, un banc per a exteriors. ¡°El p¨²blic ¨¦s com si fos l'ull de la c¨¤mera. No m'agrada el teatre decoratiu ni els gestos exagerats¡±, afirma l'autor de La Sra. Oliver. Per apaivagar el rancor, els personatges es riuen d'ells mateixos. ¡°No s¨®n persones derrotades, al contrari¡±, indica Canut.

El muntatge ¨¦s una producci¨® de Tantarantana Teatre i d'?caro Teatre. Canut compagina les funcions de La Sra. Oliver amb els assajos de La taverna dels Bufons, que s'estrenar¨¤ al desembre al Teatre Romea, i posa en relleu la import¨¤ncia de seguir actuant en sales alternatives. ¡°El teatre alternatiu necessita ajuda, fan coses molt interessants. De vegades cal deixar de banda el que ¨¦s medi¨¤tic¡±, conclou l'actor.