La can?¨® guanya el Nobel

No comprenc per qu¨¨ es critica la concessi¨® del Premi Nobel de Literatura a Bob Dylan. Puc entendre que no se¡¯l consideri mereixedor de tal distinci¨® perqu¨¨ s¡¯apreci? que les seves can?ons no tenen la qualitat necess¨¤ria. Cada any per aquestes dates, en con¨¨ixer-se el nom del premiat, es debat sobre el mateix: si ¨¦s mereixedor del premi, si altres autors tenien m¨¦s m¨¨rits i havien de ser els recompensats amb el guard¨®. Les opinions s¨®n lliures i aquestes discussions s¨®n habituals. Per tant, considerar que les can?ons de Dylan tenen poca entitat com a peces liter¨¤ries, o altres cantants tenen m¨¦s mereixements, entra dins del normal.

Ara b¨¦, aquest any la naturalesa de la discussi¨® ¨¦s diferent: es critica al jurat no per la qualitat del premiat sin¨® pel fet de si un cantant, autor de les seves pr¨°pies can?ons, ha de ser premiat amb el Nobel de Literatura per la senzilla ra¨® que les can?ons no s¨®n literatura. Aquest ¨¦s el nus de la q¨¹esti¨®: no es discuteix la qualitat sin¨® el g¨¨nere.

Confesso la meva nul¡¤la autoritat en el tema, no s¨®c un expert en literatura i jutjar sobre els seus l¨ªmits ¨¦s entrar en terreny del qual ho ignoro gaireb¨¦ tot. Per¨° si em fico en aquest embolic desconegut ¨¦s a causa de la meva passi¨® per les can?ons, per les bones can?ons i tamb¨¦, disculpin, per les no tan bones, aquelles relativament f¨¤cils, comercials, per¨° que aconsegueixen expressar amb paraules senzilles, i tendres, certs sentiments, sobretot amorosos, que ens acompanyen des de l¡¯adolesc¨¨ncia i romanen en el record per a la resta de la vida. Aquelles can?ons que mai s¡¯obliden. Des d¡¯aquesta dubtosa legitimitat, permetin-me defensar la can?¨® com a g¨¨nere literari.

?s indubtable que una can?¨® es compon de lletra i m¨²sica, els seus dos elements principals. Es podria dir que com que ¨¦s un element la lletra es pot assimilar, sense m¨¦s ni m¨¦s, a la literatura. Amb tot, no crec que aix¨° sigui un argument suficient. Per quina ra¨®? Perqu¨¨ el caracter¨ªstic d¡¯una can?¨® no ¨¦s considerar lletra i m¨²sica com a elements separats, sin¨® com a elements fusionats, de tal manera que el resultat ¨¦s una cosa nova i diferent de la seva simple suma. L¡¯aigua no ¨¦s la suma d¡¯oxigen i hidrogen, sin¨® una combinaci¨® especial que crea una cosa nova.

Al seu torn, a la lletra i a la m¨²sica cal afegir-hi la veu, la interpretaci¨®, l¡¯accent, la dicci¨®, l¡¯acompanyament instrumental. Per¨° aquests factors, tot i ser importants, resulten secundaris. L¡¯essencial ¨¦s la fusi¨® de lletra i m¨²sica, la transformaci¨® d¡¯un poema en una can?¨®. Per¨°, atenci¨®, segueix sent un poema, segueix sent literatura, encara que expressada de forma diferent. Potser una can?¨® no ¨¦s m¨¦s que la forma musical d¡¯expressar un poema. I no ¨¦s literatura aix¨°?

A m¨¦s, d¡¯una banda, molts grans cantants han estat grans poetes. Un cas de claredat meridiana ¨¦s el de Georges Brassens que, a m¨¦s, va obtenir el Premi Nacional de Poesia a Fran?a, un reconeixement que ¨¦s un precedent de l¡¯actual Nobel a Dylan. Ning¨² dubta de la riquesa del llenguatge de Brassens, dels seus coneixements profunds de la literatura francesa, fins i tot de l¡¯encadenament amb la seva tradici¨®, des de Fran?ois Villon als contemporanis.

Per¨°, d¡¯altra banda, molts cantants han posat m¨²sica a grans poetes i els han aproximat a gent que mai haurien accedit a la seva poesia. El mateix Georges Brassens n¡¯¨¦s un exemple, potser un dels primers i m¨¦s notables. Per¨° a Espanya, aquest ¨¦s el cas de Raimon: les seves Can?ons de la roda del temps, de Salvador Espriu, van apropar al p¨²blic una poesia cr¨ªptica, dif¨ªcil, herm¨¨tica, i li va donar una dimensi¨® nova, d¡¯una bellesa po¨¨tica indiscutible. A trav¨¦s de la can?¨®, Espriu va ser molt conegut m¨¦s enll¨¤ d¡¯un lector exigent de poesia.

Aix¨° ¨¦s extensible a molts altres, en primer lloc a Paco Ib¨¢?ez amb els cl¨¤ssics i contemporanis de poesia en castell¨¤, a les versions de Machado per part de Serrat, Mario Benedetti cantat per Nacha Guevara, el L¨¦o Ferr¨¦ de Les fleurs du mal de Baudelaire, i tants altres.

El Nobel a Dylan ¨Cno oblidem que no era el seu nom de naixement sin¨® el que es va posar com a homenatge a Dylan Thomas¨C crec ha estat un encert, un homenatge a la can?¨® d¡¯un jurat que ha compr¨¨s que is blowind in the wind.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.