Bill Gates: ¡°L¡¯auge del populisme suposa una amena?a per a l¡¯ajuda internacional¡±

Pregunta. Per qu¨¨ celebra les jornades de Grand Challenges a Europa? Vol que la fundaci¨® es conegui m¨¦s aqu¨ª?

Resposta. L'objectiu de la nostra fundaci¨® no ¨¦s donar-la m¨¦s a con¨¨ixer, sin¨® atreure els millors cient¨ªfics per a la investigaci¨® m¨¨dica global i destacar les incre?bles innovacions que s'estan fent. La idea ¨¦s assenyalar quins s¨®n els reptes en la salut mundial. ?s la primera vegada que fem les jornades a Europa, per¨° fem molta investigaci¨® aqu¨ª, a tot Europa, gaireb¨¦ tanta com als Estats Units.

P. Com poden influir desafiaments com la crisi migrat¨°ria i el creixent temor envers el terrorisme en l'ajuda al desenvolupament?

R. Per a la fundaci¨®, des que es va crear l'any 2000, la salut mundial ¨¦s la gran prioritat perqu¨¨ tamb¨¦ t¨¦ impacte en l'educaci¨® i l'alimentaci¨® perqu¨¨ una societat sigui autosuficient, que ¨¦s el nostre objectiu. Hem treballat molt per eradicar o reduir les malalties infeccioses. I hem crescut molt. El 2006 vam duplicar la nostra mida per la donaci¨® de Warren Buffet, i hem tingut un bon retorn de les inversions. Ara som unes cinc vegades m¨¦s grans. Vam comen?ar donant 1.000 milions l'any i ara donem uns 5.000 milions. ?s trist dir-ho, per¨° la crisi dels refugiats sirians fa que la gent s'adoni de les dif¨ªcils condicions que hi ha als pa?sos pobres. Tamb¨¦ ens recorda que quan hi ha problemes tan durs en aquests llocs ens afecta a tots. Aix¨ª mateix, malalties infeccioses en llocs llunyans, com el zika o l'ebola, i el risc que s'estenguin a la resta del m¨®n, amb l'escalfament global i l'augment dels viatges, fan que les persones s'adonin que encara hi ha malalties infeccioses, com la mal¨¤ria, la sida i la tuberculosi. La bona not¨ªcia ¨¦s que la ci¨¨ncia est¨¤ fent uns progressos incre?bles.

P. El seu objectiu ¨¦s eradicar la pobresa extrema cap al 2030. Com es pot aconseguir?

R. ?s un dels objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU, amb el qual estem molt compromesos. La salut, inclosa l'alimentaci¨®, ¨¦s molt important, i la feina que fem en l'agricultura, que consisteix a duplicar la productivitat en pa?sos pobres, a ?frica, ¨¦s fonamental. Perqu¨¨ una economia millori, cal tenir en compte molts elements, com la governan?a i les infraestructures, per¨° diria que la sanitat, l'educaci¨® i l'agricultura s¨®n b¨¤siques.

P.?Ha funcionat fins ara aquesta estrat¨¨gia?

R. La pobresa s'ha redu?t molt al m¨®n, i s'ha superat un dels objectius del mil¡¤lenni, que era reduir-la a la meitat. Pa?sos com l'?ndia, el Brasil o M¨¨xic ja no s¨®n pobres, sin¨® de rendes interm¨¨dies. ?s un canvi molt important. El 1960 no hi havia pa?sos de rendes interm¨¨dies. El 15% dels pa?sos del m¨®n eren desenvolupats: b¨¤sicament els EUA i Europa; i el Jap¨® comen?ava a ser-ho. El 85% eren pa?sos pobres. Ara, quan la majoria de la poblaci¨® mundial viu en pa?sos de rendes interm¨¨dies, els pa?sos pobres representen aproximadament el 25% de la poblaci¨® mundial, a ?frica i en algunes parts d'?sia. L'objectiu ¨¦s baixar del 3%. Sempre hi haur¨¤ dificultats en alguns llocs, alguna cat¨¤strofe, fam¡­ No ¨¦s una eradicaci¨® absoluta. Per¨° ¨¦s un objectiu molt ambici¨®s.

La crisi migrat¨°ria fa visibles les dificultats dels pa?sos pobres

Cal recon¨¨ixer que als pa?sos amb pitjors situacions, com la Rep¨²blica Democr¨¤tica del Congo o la Rep¨²blica Centreafricana, les possibilitats d'eliminar la pobresa extrema de cara al 2030 no s¨®n gaire altes. Per tant, el final de la pobresa extrema el 2030 no ¨¦s un objectiu purament num¨¨ric, ¨¦s una aspiraci¨®. Podrem eradicar bona part de la pobresa extrema. Els nivells de pobresa en l'alimentaci¨®, la nutrici¨® o les oportunitats educatives s'estan reduint dr¨¤sticament, i molta gent no n'¨¦s conscient perqu¨¨ veu, per exemple, que la situaci¨® al Sudan ¨¦s dolenta. Per¨°, de fet, fins i tot ?frica, que ¨¦s de lluny la zona amb m¨¦s problemes, ha millorat espectacularment. Per¨° hi ha problemes greus en pa?sos com el Sudan, Iemen, Som¨¤lia i S¨ªria que no cal subestimar de cap manera.

P. T¨¦ por que l'auge del populisme o del nacionalisme als pa?sos occidentals pugui ser una amena?a per a l'ajuda al desenvolupament internacional i per a aquesta tend¨¨ncia positiva que acaba de descriure?

R. S¨ª, totalment, ¨¦s una amena?a. Cal que hi hagi un comprom¨ªs perqu¨¨ els pa?sos rics mostrin generositat per ajudar aquests pa?sos pobres, que la humanitat treballi plegada per resoldre els problemes. No est¨¤ garantit com una prioritat dels votants, i si hi ha alguns recels a certs pa?sos, tamb¨¦ els EUA, ¨¦s perqu¨¨ hi ha hagut canvis socials. Amb la immigraci¨® i la globalitzaci¨® hi ha treballadors que creuen que la seva situaci¨® milloraria amb menys lliure comer?. Hi ha diferents elements, i tots formen part de la disjuntiva entre replegar-se o abra?ar el m¨®n. No ¨¦s majoritari, per¨° hi ha un sentiment perill¨®s de gent que es replega. Se suposa que la democr¨¤cia at¨¦n aquestes preocupacions per esbrinar en quina part s¨®n leg¨ªtimes i educa la gent en quines s¨®n bones pol¨ªtiques. Per exemple, el Regne Unit ha augmentat el pressupost per a l'ajuda de forma important, fins a un 0,7% del PIB. ?s una cosa incre?ble i cal estar-ne orgullosos. Encara que pocs pa?sos, com Su¨¨cia o Noruega, ho aconsegueixen, els Governs europeus aspiren a arribar a aquest nivell. Hi ha un consens sobre el fet que volem solidaritat, que volem ajudar.

P. Tamb¨¦ sorgeixen cr¨ªtiques sobre l'¨²s de l'ajuda.

R. La gent veu de tant en tant que aquests diners no es gasten b¨¦, per¨° aquestes hist¨°ries s¨®n m¨¦s f¨¤cils d'explicar que la hist¨°ria general de quants nens reben noves vacunes. La mortalitat de nens menors de cinc anys als pa?sos pobres ¨¦s del 5%, que ¨¦s una trag¨¨dia, per¨° era del 10% en la d¨¨cada del 1990; aix¨ª que ¨¦s gaireb¨¦ un miracle. I el nostre objectiu ¨¦s reduir-la al 2,5% el 2030. Una de les raons principals per les quals la mortalitat infantil ha baixat tant ¨¦s que es va crear la GAVI [Alian?a Global per les Vacunes] l'any 2000. Per¨° els EUA i els Governs europeus s¨®n donants molt m¨¦s importants que nosaltres pel que fa a l'ajuda. Cal mantenir la sensaci¨® que aix¨° est¨¤ funcionant, que ¨¦s una prioritat. Aquest replegament ¨¦s una preocupaci¨® per finan?ar l'ajuda, la investigaci¨®, la distribuci¨®¡­

P. En les eleccions presidencials dels Estats Units, quin candidat representa millor els seus objectius en aquest tema?

R. B¨¦, no hi ha dubte que els candidats que accepten m¨¦s que els EUA exerceixin un paper important a l'hora d'ajudar altres pa?sos encaixen amb la lluita que duem a terme la meva dona i jo. No diem qui votarem en concret perqu¨¨ estem molt identificats amb la fundaci¨® i la fundaci¨® ¨¦s imparcial pol¨ªticament i ha estat capa? de treballar molt b¨¦ amb tots els Governs, amb el de Clinton al principi; amb el de Bush, que va ser molt gener¨®s amb la sida i la mal¨¤ria, i ara amb el d'Obama. Sigui qui sigui el president, farem tot el possible per treballar-hi. Hist¨°ricament, tots dos partits, republic¨¤ i dem¨°crata, han estat bons en aquests temes i ha estat f¨¤cil treballar-hi. Esperem no haver de descobrir que un dels dos partits es mostra m¨¦s tancat en el futur.

P. La campanya de Hillary Clinton es va plantejar el seu nom i el de la seva dona?com a potencials candidats a la vicepresid¨¨ncia.

R. Ni la meva dona ni jo volem ser pol¨ªtics. Ens encanta la feina a temps complet que fem a la fundaci¨®. Treballem molt estretament amb tot tipus de Governs, per¨° creiem que l'impacte principal el podem tenir treballant a la fundaci¨®.

P. Vost¨¨s posen l'¨¨mfasi a capacitar les dones i les nenes com a impulsores del progr¨¦s. Qu¨¨ suposaria en aquest tema tenir una dona com a presidenta dels EUA?

L¡¯elecci¨® d¡¯una dona com a presidenta dels EUA seria tota una fita

R. B¨¦, sempre ¨¦s bonic que la gent vegi que les dones poden fer qualsevol feina i ser-ne un exemple. L'elecci¨® d'una presidenta seria tota una fita. Per¨° aix¨° no soluciona el problema que, entre els pobres, qui m¨¦s pateix s¨®n les dones. Un grup amb el qual treballem que es diu One t¨¦ un lema: la pobresa ¨¦s sexista. Queda molt de cam¨ª per fer per aconseguir que les dones tinguin un tracte igualitari. La Melinda hi est¨¤ molt implicada. Quan els pa?sos es tornen m¨¦s rics, hi ha una tend¨¨ncia que aquestes desigualtats es redueixin. En la feina que fem?¨¦s rellevant veure si el g¨¨nere ¨¦s important en l'estrat¨¨gia. Per exemple, si s'ensenya les dones a criar pollastres, aporta un gran benefici no nom¨¦s econ¨°mic, sin¨® nutricional a la seva fam¨ªlia, tot i que sigui amb un ou per setmana. Aix¨ª que si la Hillary surt escollida podem parlar amb ella de la import¨¤ncia dels pollastres a ?frica.

P. S'ha queixat de vegades que no paga prou impostos, per¨° moltes empreses multinacionals, com Apple, Google o Microsoft, se serveixen d'enginyeria fiscal per pagar-ne menys. Es contraproduent en la seva lluita contra la pobresa?

Ni la meva dona ni jo volem ser pol¨ªtics

R. Sempre he dit que els impostos als EUA podrien ser m¨¦s progressius. L'aspecte positiu ¨¦s que hi ha marge per recaptar m¨¦s sense crear grans desincentius. En tot cas, he pagat molts impostos. M¨¦s que ning¨² als EUA. He pagat m¨¦s de 10.000 milions de d¨°lars en impostos. Pel que fa a l'impost de societats, si els pa?sos tenen l'objectiu de recaptar m¨¦s impostos d'aquestes empreses haurien de mirar les seves lleis, com s'estructuren. Al G-20 i altres organismes s'est¨¤ analitzant la fiscalitat de les empreses. Les estructures actuals donen els resultats actuals. ?s possible que algunes empreses busquin llacunes i vagin massa lluny, no ho s¨¦. Per¨° del que es parla sobretot ¨¦s que, tal com est¨¤ estructurat, aquestes empreses acaben pagant impostos principalment en llocs amb una baixa fiscalitat.

P. De quins ¨¨xits se sent m¨¦s orgull¨®s?

R. B¨¦, em sento orgull¨®s de la feina que he fet a Microsoft, de la meva fundaci¨® i de la meva fam¨ªlia. A la fundaci¨®, el nostre ¨¨xit m¨¦s incre?ble ha estat en la vacunaci¨®, en qu¨¨ aquestes immunitzacions que es repartien als pa?sos desenvolupats, en els quals els nens tenien molt poc risc de morir de diarrea o pneum¨°nia, es donin a tots els nens del m¨®n. ?s una gran fita. Ho hem aconseguit treballant amb els fabricants, abaixant els preus, recaptant diners a trav¨¦s de la GAVI i treballant amb els pa?sos per aconseguir una cobertura millor per als nens. Aquesta feina amb les vacunes ha salvat m¨¦s de 8 milions de vides. En segon lloc, tamb¨¦ esmentaria, probablement, el treball amb el Fons Global. Tenim molt¨ªssimes coses, com l'eradicaci¨® de la poliomelitis, que encara no s'ha aconseguit, per¨° crec que no estem gaire lluny d'aconseguir-ho. I el nostre pla, amb el temps, d'eradicar la mal¨¤ria.

P. Quin diria que ¨¦s el principal problema sanitari mundial que encara s'ha de solucionar?

La ci¨¨ncia m¨¨dica es troba en una edat d¡¯or, els progressos s¨®n incre?bles

R. En el cas del VIH [el virus de la sida], que ¨¦s un problema enorme, seguim sense tenir una vacuna. Com que el nombre de joves a ?frica est¨¤ augmentant molt, la taxa de contagi s'incrementar¨¤. Crec que ara hi ha moltes possibilitats d'aconseguir una vacuna efica? en el termini de 10 anys, hi ha quatre o cinc enfocaments diferents per aconseguir-la. ?s una trag¨¨dia no tenir-la perqu¨¨ hi ha uns dos milions de contagis nous cada any. En nutrici¨®, encara que hem fet alguns progressos, no s¨®n suficients. A ?frica, m¨¦s del 40% dels nens no tenen el cervell totalment desenvolupat per culpa de malalties i defici¨¨ncies nutricionals.

P. El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha dit que dedicar¨¤ 3.000 milions de d¨°lars a eradicar les malalties i la pobresa. No ¨¦s ut¨°pic?

R. Sens dubte. Aquest tipus d'afirmacions absolutes ho s¨®n. Per¨° Zuckerberg s'ha donat a si mateix de termini fins a finals del segle, aix¨ª que vost¨¨s seran molt vells quan escriguin un article verificant si ho ha aconseguit o no. Esperem que, com que haur¨¤ eradicat les malalties, tindran molt bona salut llavors, i li podran donar les gr¨¤cies. De deb¨°, el que va fer va ser fant¨¤stic. I quan ho va anunciar, jo hi vaig ser i el vaig elogiar. En certa manera, abasten m¨¦s que nosaltres, perqu¨¨ treballen amb totes les malalties i, alhora, tamb¨¦ abasten menys perqu¨¨ nom¨¦s financen la part de la recerca, mentre que nosaltres gastem fins i tot m¨¦s diners en la part de la distribuci¨® ¡ªgr¨¤cies al fons mundial i a la GAVI¡ª. Ara som grans i gastem m¨¦s en recerca que els diners que ells hi dediquen, per¨° el que han fet suposa un comprom¨ªs immens i ¨¦s fant¨¤stic. Quan jo tenia l'edat d'en Mark, no feia filantropia. Ell ha comen?at molt jove.

P. I el c¨¤ncer? Microsoft parla que pot resoldre el problema del c¨¤ncer en 10 anys. ?s possible?

R. El c¨¤ncer no ¨¦s una malaltia en la qual se centri la Fundaci¨® Gates. Microsoft col¡¤labora a emmagatzemar i analitzar informaci¨® seq¨¹enciada. No s¨®n investigadors del c¨¤ncer, per¨° resulta que les seves eines digitals s¨®n molt ¨²tils i exerceixen un paper petit, per¨° fonamental. Vencerem el c¨¤ncer d'aqu¨ª a 10 anys? Probablement no, per¨° a mitj¨¤ termini, probablement s¨ª. Els progressos en el c¨¤ncer s¨®n incre?bles. En moltes d'aquestes coses, solem sobreestimar el que podem fer a curt termini i subestimar el que podem fer a mitj¨¤ termini. La ci¨¨ncia m¨¨dica es troba en una edat d'or. Els progressos s¨®n incre?bles.

P. Sorpr¨¨n que alg¨² tan preocupat per la seva salut s'alimenti amb freq¨¹¨¨ncia a for?a d'hamburgueses.

R. Quan viatjo, acabo menjant les hamburgueses amb formatge locals. Quan s¨®c a casa amb la fam¨ªlia, podem menjar hamburgueses un 5% de les vegades. No ¨¦s una obsessi¨®. ?s una manera r¨¤pida de menjar quan estic viatjant i resulta f¨¤cil. Bona part de la dieta consisteix en la quantitat que menges i en l'exercici que fas. M'agrada jugar al tennis i altres coses per l'estil.