Disputa carn¨ªvora a la Rambla de Barcelona

Del que es parla en el nostre temps, a les tribunes i als tribunals, ¨¦s dels l¨ªmits que estem disposats a imposar al nostre domini sobre els animals i en quina mesura som responsables dels ¨¦ssers que utilitzem per alimentar-nos, vestir-nos i divertir-nos.

Hi ha un interrogant que nom¨¦s per haver-se formulat modifica la nostra posici¨® al m¨®n i ens fa matisar potestats que cr¨¨iem inq¨¹estionables: podem fer servir sense contemplacions els animals que satisfan les nostres necessitats i plaers? Si escau, quin tipus de contemplacions ens sembla impossible adoptar? O: quines contemplacions estem disposats a respectar?

Una investigaci¨® com la que desenvolupen les disciplines acad¨¨miques que s¡¯ocupen d¡¯entendre la nostra relaci¨® amb els animals, ha hagut de prescindir en primer lloc de les seduccions costumistes. Tots podem sentir els poderosos vincles emocionals de la tradici¨® ¡ªels seus ritus i celebracions¡ª, per¨° no per aix¨° renunciem a pensar amb la claredat de la nostra ment individual. No sembla factible acceptar que les nostres lleis depenguin sempre de la ignor¨¤ncia dels nostres avantpassats.

Els intel¡¤lectuals i cient¨ªfics que elaboren les claus d'aquest nou discerniment i que polemitzen a causa de la taurom¨¤quia, la ca?a, els experiments amb animals en laboratoris, les granges o els escorxadors industrials, s¨®n els que es pregunten si podem tractar de manera injusta, amb crueltat o degradar indefinidament els animals. Un aspecte crucial d'aquesta discussi¨® ¨¦s l'evid¨¨ncia del dolor en els animals condemnats a morir en els nostres escorxadors municipals o a les festes taurines. Quan aix¨ª ho entenem ens sentim afectats pel mal que pateixen? Ens preguntem si tenim dret a causar-lo? I en aquest cas: a canvi de qu¨¨? A canvi de prote?nes? A canvi de diversi¨®? Podem provocar dolor conscientment sense alterar el fonament, o la il¡¤lusi¨®, de la nostra supremacia moral?

Les q¨¹estions que es van embastant en aquesta controv¨¨rsia van m¨¦s enll¨¤ dels bons sentiments, ja que en el paradigma contemporani no es tracta tant de defensar els animals, v¨ªctimes propiciat¨°ries d'una gegantina maquin¨¤ria sacrificial, com de protegir i salvar els homes que es comporten com a botxins. Aix¨ª com hem sabut cancel¡¤lar (moment¨¤niament) el misteri del nostre origen (l'antropof¨¤gia), tamb¨¦ podem impedir que l'instint salvatge lesioni l'amor propi que ens devem.

No ser¨¤ f¨¤cil aconseguir-ho. Quan enmig d'una disputa col¡¤loquial, un contrincant vol ridiculitzar l'opini¨® dels animalistes, nom¨¦s li cal dir: ¡°Doncs b¨¦ que aquest paio es menja uns bons bistecs¡±. Encara que nom¨¦s serveixi per provocar la inevitable riallada castissa, la veritat ¨¦s que la broma toca de mig a mig i formalitza l'envergadura del nostre problema: ser conscients d'una contradicci¨® violenta. Lamentar la mort dels animals les prote?nes dels quals necessitem per viure ens retorna a l'experi¨¨ncia dels ca?adors del paleol¨ªtic: es van veure obligats a devorar animals la majestat dels quals els inspirava una perplexa admiraci¨®. No resulta estrany que aquesta trag¨¨dia fos viscuda com una experi¨¨ncia religiosa.

La nostra controv¨¨rsia confereix a aquestes dificultats un inter¨¨s inesperat. Serem capa?os d'administrar les nostres contradiccions? Podrem satisfer les nostres necessitats vitals sense explotar altres ¨¦ssers vius? Com conciliar els nostres elevats principis morals amb la vulgaritat dels nostres costums? Entre all¨° que aspirem i all¨° que consentim amb avergonyida submissi¨® hi ha algun tipus de sortida raonable? Podem, per exemple, suspendre el dolor que per diversi¨® ocasionem als animals, per¨° acceptar el que provoca la nostra l¨°gica carn¨ªvora?