Mem¨°ria i ambici¨® pol¨ªtica

Aquest ¨¦s un article pol¨ªtic, impropi d¡¯un espai dedicat a l¡¯urbanisme metropolit¨¤, per¨° ¨¦s que l¡¯Ajuntament de Barcelona est¨¤ fent una jugada pol¨ªtica per refor?ar el seu demo, la seva ¡°circumscripci¨®¡± electoral. Vista l¡¯exposici¨® del Born, que ¨¦s la cosa m¨¦s cutre que es pot imaginar des que el llenguatge expositiu va comen?ar a evolucionar, queda clar que l¡¯objectiu era posar les est¨¤tues a la pla?a. Ara, cal entendre per qu¨¨. I per qu¨¨ all¨¤. Hi ha hagut desenes d¡¯articles, de manera que no ¨¦s novetat explicar que l¡¯Ajuntament pret¨¦n establir una mem¨°ria republicana per damunt de la mem¨°ria hegem¨°nica del catalanisme. Per al catalanisme, la Rep¨²blica ¨¦s un episodi, fuga? i esperan?ador, en el qual es van plasmar uns valors que continuen presents i actius. Els referents s¨®n, doncs, variats, anteriors i posteriors. Ara b¨¦, aquesta mem¨°ria no desperta cap eco en aquells barris en qu¨¨ Colau capta la majoria de vots.

En els barris de llengua castellana, la mem¨°ria ¨¦s republicana. Us explico una an¨¨cdota. Fa poc va venir a Barcelona el president de l¡¯Ateneo de Madrid, un erudit, home viva? i nonagenari, curi¨®s, en fi, un personatge, que parlava i totes les seves refer¨¨ncies venien de la Rep¨²blica, perqu¨¨ per a un progressista espanyol ¨Cper a un ¡°ven?ut¡±¡ªaix¨° ¨¦s l¡¯alfa i omega del seu estar en el paisatge. Oposar les dues mem¨°ries, que se superposen en la Rep¨²blica, ¨¦s tramp¨®s, per¨° no ¨¦s la primera vegada que s¡¯intenta reduir el catalanisme a un joc burg¨¨s que no t¨¦ res a veure amb l¡¯¨¨pica revolucion¨¤ria dels barris. I estem en aix¨°, malgrat que la capacitat de ruptura dels Comuns ¨¦s volunt¨¤riament inferior al soberanisme, que ¨¦s el que avui planteja obertament el conflicte amb un Estat que ara mateix estrena un govern que val m¨¦s no qualificar. Un govern que consolida un altre cop el model de la Transici¨® i la seva pl¨¨tora d¡¯interessos creuats, la seva pomada.

I aqu¨ª hi ha el punt crucial de l¡¯exposici¨®. Pretenia posar davant del mirall una societat que va aguantar les dues est¨¤tues en exhibici¨® durant d¨¨cades, per ara ¡°interactuar-hi¡± ¨Cque diria la CUP¡ªa c¨°pia d¡¯ous i indignaci¨®. ?s a dir, una societat que va fer el mateix que van fer els senyors Vinyas i Risques, promotors de l¡¯exposici¨®. I t¨¦ gr¨¤cia aquest viarany perqu¨¨ el seu partit, l¡¯omn¨ªmode PSUC, va ser precisament el que va liderar l¡¯estabilitzaci¨® del r¨¨gim del 1978, perqu¨¨ era qui tenia una capacitat real de mobilitzaci¨®. Van enviar la gent a casa, literalment; mentre l¡¯esc¨¤s independentisme del moment va fer una campanya contra la Constituci¨®, petita, si es vol pat¨¨tica, per¨° honesta. Aix¨° tamb¨¦ est¨¤ en la mem¨°ria del catalanisme. I aix¨° explica en part la topada de mem¨°ries que, en puritat, hauria de ser l¡¯¨²ltima ocupaci¨® d¡¯un Ajuntament democr¨¤tic.

Mentre aix¨° passava, Ada Colau se¡¯n va anar a Bogot¨¤ i a Quito a dialogar amb les ciutats del m¨®n, una cosa que va ocupar vocacionalment Joan Clos, qui ara actua com a amfitri¨® en nom de les Nacions Unides. La gran aportaci¨® de Clos, la creaci¨® de United Cities, la seu mundial de la qual ¨¦s al carrer Aviny¨®, avorreix bastant, dit sigui de passada. Per¨° l¡¯alcaldessa de Barcelona hi va dir una cosa important, estrat¨¨gica: ¨¦s l¡¯hora de les dones al comandament de les ciutats, les dues coses van juntes. Aix¨° ens remet a un triangle interessant que s¡¯est¨¤ creant entre Par¨ªs, Madrid i Barcelona, essent-hi Manuela Carmena el v¨¨rtex m¨¦s feble, per insubstancial, i deixant-ne fora, no s¨¦ per qu¨¨, la jove alcaldessa cinc estrelles de Roma. La quadratura d¡¯aquest triangle pot forjar un pol fort, basat en molta ambici¨® pol¨ªtica i, adverteixo, en els s¨ªmbols. Diguem que coincideixen en un programa de menys cotxes i ¡°refugiats benvinguts¡±, que est¨¤ b¨¦ i connecta, per¨° no encara en un model de ciutat per la globalitzaci¨®, que ens planteja coses tan complexes, dif¨ªcils i poc ideol¨°giques.

?s a dir, que necessita solucions que no passen per la mem¨°ria sin¨® per la imaginaci¨® i el futur. Que passen per articular nous mecanismes pol¨ªtics i sobretot col¡¤laboracions, sumes poc sect¨¤ries, transpar¨¨ncia, pragmatisme i saviesa. ?s all¨° que se suposa que poden aportar les dones a la governan?a, si no ¨¦s que pretenen construir un espai pol¨ªtic excloent que les consolidi en el poder. Ah, i felicitats, Ada, per la criatura.