La col¡¤laboraci¨® publico-privada: el cas Aig¨¹es Ter-Llobregat

Els propers anys, les administracions p¨²bliques pretendran alhora aconseguir una reducci¨® del d¨¨ficit p¨²blic, un increment de la despesa social i la construcci¨® d'infraestructures. El nou cicle expansiu de l'economia far¨¤ augmentar la recaptaci¨® d'impostos, per¨° no permetr¨¤ aconseguir simult¨¤niament aquests tres objectius. Per tant, els nostres pol¨ªtics hauran d'afrontar un dilema: renunciar a algun d¡¯aquests o comptar amb el sector privat per aconseguir-los. Des d'una perspectiva econ¨°mica i social, la segona opci¨® ¨¦s la millor. Aix¨ª doncs, a priori diferents f¨®rmules de col¡¤laboraci¨® publico-privada haurien de tenir un gran protagonisme els propers anys.

Malgrat els avantatges del model, els nostres l¨ªders poden deixar-se endur pel creixent rebuig de la ciutadania a aquest tipus de col¡¤laboraci¨®. Una mala fama que prov¨¦ de la creen?a que d¡¯aquesta manera les empreses privades obtenen elevats beneficis si el negoci va b¨¦ i si va malament l¡¯administraci¨® ¨¦s qui sufraga les p¨¨rdues. N¡¯hi ha tres exemples: el rescat de les autopistes radials de Madrid, el del t¨²nel de l¡¯AVE als Pirineus i el del magatzem de gas Castor. En aquests casos, el problema no ¨¦s la col¡¤laboraci¨® amb el sector privat, sin¨® la seva execuci¨®, no es va traspassar adequadament a les empreses el risc que comportava la concessi¨®. Per tant, la soluci¨® no ¨¦s l'eliminaci¨® del model, sin¨® una millora de la regulaci¨®.

Aquesta mala fama pot provocar a Catalunya una situaci¨® surrealista: el rescat d'una concessi¨® a cinquanta anys nom¨¦s al cap de quatre anys de ser atorgada. ?s el cas d¡¯Aig¨¹es Ter-Llobregat. Aquest rescat seria totalment inusual en una naci¨® desenvolupada i seria m¨¦s pr¨°pia d'un pa¨ªs bolivari¨¤ sense seguretat jur¨ªdica.

La concessi¨® al consorci encap?alat per Acciona va tenir com a finalitat obtenir un ingr¨¦s extraordinari per cobrir el d¨¨ficit i evitar a l'erari p¨²blic haver de sufragar les grans inversions de manteniment de la xarxa. Avui, els dos motius continuen plenament vigents.

Si finalment el Parlament elabora una llei per permetre el rescat, els grups pol¨ªtics que hi votin a favor faran un acte de populisme i irresponsabilitat, especialment els que van donar suport a la concessi¨® el 2012. At¨¨s que Acciona no n¡¯ha incomplert els termes, la seva reversi¨® no estaria basada en fets objectius, sin¨® en l'oportunisme pol¨ªtic.

La compensaci¨® que la Generalitat hauria d'atorgar a l'adjudicat¨¤ria podria arribar a ser la suma del capital invertit, la indemnitzaci¨® per danys i perjudicis i el lucre cessant. ?s a dir, entre 389,5 (capital invertit) i 1.200 milions d'euros (avaluaci¨® de Junts pel S¨ª). D¡¯on traur¨¤ la Generalitat els diners? Molt probablement de la sanitat, l'educaci¨® i l'assist¨¨ncia social. Estic segur que si ho expliquessin aix¨ª als ciutadans, la majoria veurien la col¡¤laboraci¨® publico-privada d¡¯una manera molt m¨¦s positiva.

En definitiva, aquesta f¨®rmula ¨¦s una magn¨ªfica eina que permet a les administracions prestar m¨¦s serveis i d¡¯una manera millor. El problema est¨¤ en la seva regulaci¨® i la seva adjudicaci¨®. Si s'hagu¨¦s actuat escrupolosament, probablement el Parlament no debatria el rescat o no de la concessi¨®. En qualsevol cas, els ciutadans no han de pagar les conseq¨¹¨¨ncies de les actuacions d'uns i de l'oportunisme pol¨ªtic d'uns altres.

Gonzalo Bernardos ¨¦s professor d'Economia de la UB.