Lectura de mitjans

Fa molts anys vaig tenir la fabulosa oportunitat de parlar durant una setmana en un curs a Li¨® per a estudiants avan?ats d'espanyol. La proposta va arribar de xamba o, millor, de rebot, perqu¨¨ es va retirar a ¨²ltima hora el professor encarregat de donar el curs sobre cultura espanyola de la democr¨¤cia que vaig acabar donant jo. Amb prou feines port¨¤vem vint anys de prosperitat ¡ªdevia ser a la segona meitat dels anys noranta¡ª per¨° vaig ser feli? sense taxa: no sabia que el caramel tamb¨¦ portava dins el seu ver¨ª, o el punt d'amargor que no vaig saber preveure quan el vaig acceptar. Per aquella ¨¨poca, el sistema medi¨¤tic espanyol no era com el d'avui per¨° seguia sent un actor clau de la vida p¨²blica, amb posicions pol¨ªtiques fortes que podien arribar a ser terminals o pantalles del poder.

Una cosa semblant va succeir quan un govern conservador liderat per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va activar mecanismes no exactament transparents d'assetjament a mitjans period¨ªstics hostils: el desplegament que llavors la premsa conservadora va desenvolupar des d'El Mundo o ABC va ser descarnat i fero?. En alguna mesura les tornes van canviar quan va governar Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i va tenir la sensaci¨® que les simpaties per la seva figura a EL PA?S estaven per sota del que desitjava i va facilitar l'emerg¨¨ncia d'altres mitjans m¨¦s propers al seu tarann¨¤ i les seves postures, i en aquest entorn va apar¨¨ixer, almenys, el diari P¨²blico, quan s'editava en paper. I ning¨² oblida, almenys a Catalunya, l'etapa que va viure La Vanguardia de seducci¨® altament calenta pel projecte independendista.

A unes i altres p¨¤gines ¨¦s possible trobar avui els rastres de dur¨ªssimes posicions p¨²bliques on la neutralitat informativa o l'equanimitat interpretativa van quedar en suspens. En els primers exemples, jo era m¨¦s jove, no enterament idiota i una mica propens a l'alarmisme ¨ªntim. Per¨° aleshores em va espantar, i em va seguir espantant despr¨¦s, aquesta bunqueritzaci¨® de les posicions respectives. Nom¨¦s aix¨°: una vaga forma de l'estupor sorpr¨¨s davant les garrotades i la impud¨ªcia. Per als m¨¦s grans, i recordo Josep Maria Huertas Claver¨ªa, all¨° era un s¨ªmptoma de deterioraci¨® democr¨¤tica del periodisme perqu¨¨ la lluita de poder s'havia desencadenat dins dels mitjans. D'altres creien que s'havien tornat a traspassar massa l¨ªmits de la deontologia professional, incloses les juvenils ¨¤nimes c¨¤ndides com la meva.

No existia Twitter ni existia Facebook i per descomptat l'amena?a d'una premsa digital era un pur fantasma en camisola perqu¨¨ ni tan sols se n'albirava el poder de transformaci¨® de la informaci¨® i la vida pol¨ªtica. No obstant aix¨°, sense saber el que vindria despr¨¦s, all¨° semblava l'apocalipsi i ho va ser per als atents, cultes i rossos nois (i noies: llavors no calia afegir-ho) francesos que assistien a Li¨® a les meves classes improvisad¨ªssimes. Obr¨ªem a l'aula les p¨¤gines gaireb¨¦ sempre de dos o tres diaris per verificar en assumptes greus tractaments monitoritzats per emetre una determinada posici¨® forta, amb pocs matisos i sovint incomprensiblement o excessivament delatora.

Des d'aleshores no vaig deixar de fer a casa el mateix que vaig aprendre a Li¨® i vaig assumir que la millor assignatura viva en un institut de Batxillerat ja no hauria de ser el llat¨ª ni el grec (en els quals en qualsevol cas jo anava summament peix), sin¨® la pedagogia dels mitjans, la lectura cr¨ªtica dels papers, la dist¨¤ncia recelosa i cauta sobre les explosives batalles que desplegaven sobre determinats assumptes i en determinades circumst¨¤ncies. No hi hauria manera d'inserir com a ciutadans al segle XXI els nois (i noies) si no interioritzaven a consci¨¨ncia que la informaci¨® ¨¦s sempre producte i no transmissi¨®, ¨¦s f¨¤brica i no naturalesa, ¨¦s artificial i no vegetativa. Ni tan sols calia recordar la famosa frase de Marshall MacLuhan que el mitj¨¤ ¨¦s el missatge perqu¨¨ amb els missatges es projecta p¨²blicament el propi mitj¨¤, avui multiplicats en una xarxa inabastable.

Alguns famosos han renunciat a les xarxes socials, segons expliquen precisament el mitjans. ?s possible que la pol¨ªtica menys incendi¨¤ria i m¨¦s solid¨¤riament eficient amb les majories engripades trobi tamb¨¦ les seves maneres d'actuar en l'univers digital per fidelitzar des de la ra¨® cr¨ªtica, sense esl¨°gans rufianescs ni aplaudiments un¨¤nimes, a lectors educats a l'escola o pel seu compte en la torbadora i a estones angoixant lectura real dels mitjans.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.