Quan hi tocaven

A Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid es barregen not¨ªcies, un retrat de la cort madrilenya i una autocr¨ªtica d¡¯acer ¡ªamb gotes de vinagre¡ª a la traject¨°ria del nacionalisme catal¨¤, temps enrere moderat.

Com que aix¨° ¨¦s un peri¨°dic, comencem per les not¨ªcies, que ens narra, ¨¤gil, l¡¯antic diputat de CiU Josep L¨®pez de Lerma, 25 anys al Congr¨¦s. Not¨ªcies: fets ocults fins ara i per tant not¨ªcies quan surten a la llum.

La m¨¦s singular ¨¦s el recompte de les vegades que un president espanyol ¡ªfos Adolfo Su¨¢rez, Felipe Gonz¨¢lez o Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar¡ª va proposar als nacionalistes entrar en el Govern central: fins a sis cops, comptabilitza l¡¯autor. I el seu cap pol¨ªtic sempre s¡¯hi neg¨¤.

De vegades perqu¨¨ temia la ¡°capacitat de seducci¨®¡± de l¡¯oferent (Felipe). A cops ho justificava perqu¨¨ deixaria CiU presumptament ¨°rfena de ¡°garanties viables i fiables¡± (?) de compliment program¨¤tic... L¡¯explicaci¨® de Lerma ¨¦s menys heroica. El fundador de Converg¨¨ncia s¡¯hi nega per culpa del ¡°seu ego, que ¨¦s maj¨²scul, encara que ho amagui, com vols que un dels seus vagi per davant d¡¯ell en la prelaci¨® d¡¯autoritats? Aix¨° ¨¦s definitiu¡±, argumenta.

Potser rememora la confessi¨® de desenc¨ªs de Francesc Camb¨® pels ministres que va col¡¤locar: si valien, li feien ombra; si no, no li servien de res. Per¨° amb una gran difer¨¨ncia de valoraci¨® sobre la qualitat de tots dos personatges. Lerma no oculta el seu punt de vista: ¡°Mai no vaig amagar que CiU hauria d¡¯haver entrat al Govern d¡¯Espanya¡±. Qui podia decidir ¡°ho va impedir en persona tants cops com fou cridat a corresponsabilitzar-se de la governaci¨®. Sempre ho rebutjava en benefici de Catalunya, deia, per¨° mai no el vaig creure. Avui, encara menys¡±, conclou.

M¨¦s not¨ªcies. El vespre del cop d¡¯Estat del 23-F de 1981, no va ser el Rei Joan Carles qui va dir al president de la Generalitat: ¡°Tranquil, Jordi, tranquil¡±, sin¨® que va ser a l¡¯inrev¨¦s: ¡°Tranquil, Majestat, tranquil¡±. Noblesa de Lerma obliga, sobretot quan sabem quins rosegons fa del personatge.

Tamb¨¦ ¨¦s for?a alli?onador, i al¡¤lucinant, el costum ressenyat de l¡¯esmentat pare de la p¨¤tria d¡¯escriure cartes oficials, amb paper i segell oficial de president de la Generalitat de Catalunya... i no signar-les! L¡¯autor n¡¯aporta testimonis dues vegades: jurisprud¨¨ncia.

Sobre les relacions entre el partit del nacionalisme espanyol i el seu hom¨°nim catal¨¤, destaquen dues dades. Una, el fet greu, per¨° explicat de forma molt divertida, que l¡¯Obra per excel¡¤l¨¨ncia del mandatari nacionalista, l¡¯eix transversal (i que va inaugurar manta vegada), va ser ¨ªntegrament finan?ada pel Govern central, aquell que tant asfixia els catalans, segons expressi¨® que va popularitzar sense escr¨²pols.

L¡¯altre, l¡¯acord que va obtenir amb Aznar per incorporar la marca CAT a les matr¨ªcules, all¨° que el bunqueri¨¤ de Quintanilla de On¨¦simo va qualificar despectivament de ¡°xapes¡±. Doncs b¨¦, no va ser aquest qui va frustrar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯acord, sin¨®... els del ¡°pinyol¡± convergent.

Hi ha moltes m¨¦s not¨ªcies, i trossos de not¨ªcia, sobre els dossiers de presumpcions al voltant de la Fam¨ªlia per antonom¨¤sia; sobre el nomenament del bandit Pascual Estevill per al Poder Judicial; sobre les relacions internes de la c¨²pula nacionalista. I alguns judicis de valor lleugerament fonamentats, i una dada inexacta: no va ser Fuentes Quintana qui va idear els Pactes de la Moncloa, sin¨® l¡¯equip del ministre Jos¨¦ Luis Leal, tot i que el vicepresident Fuentes s¡¯erig¨ª en el gran patrocinador.

Hi ha en aquest llibre de mem¨°ria, que no pas de mem¨°ries, un gran cabal de dades, an¨¨cdotes i reflexions, i cap frivolitat. I una aproximaci¨® seriosa i respectable a tres assumptes clau de Catalunya: la (no) participaci¨® en el Govern de la formaci¨® que va cofabricar m¨¦s del 80% de les lleis espanyoles (PSOE i PP s¨®n pares de la meitat, aproximadament); la divis¨°ria dom¨¨stica pujolisme/roquisme; i la discutida i valorada aportaci¨® a la governabilitat.

El t¨ªtol potser induir¨¤ a certa confusi¨®: quan existien, quan remenaven les cireres, quan hi tocaven (i tocaven el poder): per¨° no ¨¦s un exercici de tirada nost¨¤lgica pel passat, convertit en un temps sempre superior, no. Hi ha reivindicaci¨® de la pr¨°pia traject¨°ria (passada, ¨¦s clar), com ¨¦s normal. Per¨° sobretot, fets, i explicaci¨® de fets. Llegidora, en petites c¨¤psules destriables. Un llibre molt ¨²til.