Una generaci¨® maltractada?

La hist¨°ria liter¨¤ria de qualsevol pa¨ªs ha de ser una q¨¹esti¨® oberta a debat constant, a relectura constant i a reinterpretaci¨® constant. La hist¨°ria liter¨¤ria nom¨¦s podria assolir la condici¨® de tancament definitiu si la mateixa literatura estigu¨¦s a punt d¡¯extingir-se, tal com va vaticinar Hegel per primer cop al segle XIX. Per¨°, per sort nostra, la literatura i la hist¨°ria de la literatura tenen una mala salut de ferro i mai s¡¯acaben d¡¯acabar. Tot plegat ¨¦s com els dos versos del poema de Raimon: ¡°Quan creus que ja s¡¯acaba, torna a comen?ar¡±.

Fa massa temps que la hist¨°ria de la literatura catalana moderna i contempor¨¤nia necessita urgentment tornar a comen?ar, reiniciar-se o, en termes actuals, fer un reset. El grup Enciclop¨¨dia Catalana ha engegat un ambici¨®s projecte d¡¯una nova Hist¨°ria de la literatura catalana, en vuit volums, dels quals nom¨¦s han aparegut els tres primers, corresponents a l¡¯¨¨poca medieval. Haurem d¡¯esperar fins a l¡¯any vinent, com a m¨ªnim, perqu¨¨ arribin els volums V-VIII, que van del vuit-cents a la postmodernitat. A la vista dels primers fruits, per¨°, no hem d¡¯esperar grans aportacions i canvis. I, de moment, haurem de continuar amb els repertoris consagrats de Riquer, Comas i Molas (Ariel, 1986-1988), Joan Fuster (Curial, 1972), Francesc Vallverd¨² (Edicions 62/Orbis 1984) i alguns altres que aniran perpetuant entre els estudiants i els lectors veritats que no s¡¯ajusten ja a la realitat dels fets. I un d¡¯aquests desajustos ¨¦s el de la generaci¨® de poetes nascuts al llarg del segon decenni del XX, com Salvador Espriu, Joan Teixidor, David Sanahuja o Joan Vinyoli. Individualment, han tingut homenatges anuals o edici¨® d¡¯antologies o obres completes. Per¨° no hi ha cap estudi global, cap fotografia coral d¡¯un grup sobre el qual no s¡¯ha pogut concretar ni un nom.

Afortunadament, l¡¯estancament no s¡¯ha apoderat del tot del panorama perqu¨¨ hi ha un veritable ex¨¨rcit d¡¯investigadors i cr¨ªtics, com ara Jordi Amat, Isabel Granya, Jordi Juli¨¤, Jordi Marrugat, Abraham Mohino i Alfred Mondria, per citar nom¨¦s alguns noms, que van treballant infatigablement per anar endre?ant parcel¡¤les concretes de la hist¨°ria liter¨¤ria del pa¨ªs. Aquest ex¨¨rcit, amb mod¨¨stia i tenacitat, est¨¤ aconseguint gradualment la tan desitjada relectura i reinterpretaci¨® de la hist¨°ria de la literatura catalana moderna i contempor¨¤nia.

Q¨¹esti¨® de noms

Un dels cap¨ªtols que est¨¤ canviant ¨¦s el dedicat a la generaci¨® de poetes nascuts al llarg del segon decenni del segle XX, autors com Espriu, Leveroni, Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel o Vinyoli. Diversos cr¨ªtics, estudiosos i autors han batejat el bloc generacional amb diferents noms: Generaci¨® Sacrificada, Generaci¨® del 36, Generaci¨® de la Guerra, Generaci¨® de la Rep¨²blica, Generaci¨® Fallida, Generaci¨® de la Universitat i Generaci¨® Perduda. I encara podr¨ªem afegir-ne algun m¨¦s de collita pr¨°pia: Generaci¨® Ignorada, Generaci¨® Maltractada...

La primera dificultat, doncs, amb la qual es troba de cara qualsevol persona interessada a acostar-se a aquesta magn¨ªfica generaci¨® (Teixidor qualificava de ¡°germans¡± po¨¨tics Espriu o Vinyoli, per exemple) ¨¦s la falta d¡¯unanimitat sobre el nom de la generaci¨®, sobre el descriptor que ofereix una primera aproximaci¨® cr¨ªtica. Els estudiosos i els cr¨ªtics no s¡¯han posat d¡¯acord ni en la terminologia, clar indicador d¡¯indefinici¨® i indecisi¨®. El nominalisme sempre ha ensenyat que el nom fa la cosa. En aquest cas, se suposa que la cosa no est¨¤ feta perqu¨¨ hi falta el nom. Una exageraci¨®, ¨¦s clar, per¨° un punt de ra¨® s¨ª que hi ha, en aix¨°.

Respecte als noms proposats per batejar la generaci¨®, els estudiosos que els van encunyar no es van aturar a pensar en els efectes negatius dels seus enginyosos descriptors. Per exemple, la Generaci¨® Sacrificada t¨¦ connotacions clarament negatives de victimitzaci¨®, p¨¨rdua i mort. La Generaci¨® del 36, la Generaci¨® de la Guerra i la Generaci¨® de la Rep¨²blica s¨®n massa historicistes i indueixen a creure que la generaci¨® respon a un moment hist¨°ric concret sense soluci¨® de continu?tat. La Generaci¨® Fallida ¨¦s gaireb¨¦ un insult que declara als quatre vents que els poetes en q¨¹esti¨® no van poder desplegar correctament els seus projectes literaris. La Generaci¨® de la Universitat ¨¦s massa restrictiu i classista i t¨¨cnicament exclouria algun membre molt assenyalat del grup, com ara Rosa Leveroni o Joan Vinyoli. I la Generaci¨® Perduda ¨¦s descaradament un calc, a la baixa, del terme The Lost Generation de Gertrude Stein. A m¨¦s, l¡¯adjectiu lost vol dir perdut en el sentit moral de perdulari, que no t¨¦ res a veure amb els poetes catalans que es vol descriure amb la Generaci¨® Perduda.

La segona dificultat amb la qual es troba de cara qualsevol persona interessada a acostar-se a aquesta magn¨ªfica generaci¨® ¨¦s la falta d¡¯unanimitat sobre la n¨°mina dels poetes que integren la famosa generaci¨®. Despr¨¦s de repassar totes les llistes de tots els cr¨ªtics, estudiosos i acad¨¨mics, i adoptant un criteri d¡¯inclusi¨® gener¨®s, potser caldria arribar a la n¨°mina seg¨¹ent: Rosa Leveroni (1910-1985), Llu¨ªs Casals i Garcia (1912-1993), Ignasi Agust¨ª (1913-1974), Salvador Espriu (1913-1985), Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel (1913-1938), Joan Teixidor (1913-1992), Josep Maria Boix i Selva (1914-1996), Mart¨ª de Riquer (1914-2013), Tom¨¤s Lamarca (1914-1969), ?scar Sams¨® (1914-2008), Joan Vinyoli (1914-1984) i David Sanahuja (1915-1990).

Una recepci¨® desigual

La recepci¨® de les obres d¡¯aquests poetes ha estat molt variada. En aquest sentit, es va del gigantisme central de la figura i l¡¯obra d¡¯Espriu, que ha deixat gaireb¨¦ a l¡¯ombra els seus companys de generaci¨®, potser amb l¡¯¨²nica excepci¨® de Vinyoli, fins al desconeixement absolut de Lamarca. N¡¯hi ha per a tots els gustos. Poetes castigats per q¨¹estions pol¨ªtiques i ideol¨°giques com Agust¨ª, que es va alinear amb el franquisme. Per¨° les seves tend¨¨ncies pol¨ªtiques posteriors no neguen que El veler (1932) fos un dels llibres m¨¦s llegits i celebrats pels joves de l¡¯¨¨poca. Poetes inexplicablement perduts com Boix i Selva, que t¨¦ al seu haver una obra po¨¨tica que nom¨¦s es pot qualificar d¡¯excel¡¤lent. Poetes ignorats com Sams¨®, que va publicar en vida la seva obra po¨¨tica completa, Riera de Caldes i altres poemes (2002), que ha estat calladament bandejada.

Tamb¨¦ hi ha poetes com Rossell¨®-P¨°rcel, profusament estudiat i editat, tot i que la seva prematura mort encara li juga a la contra amb la can?oneta eterna d¡¯all¨° que hauria pogut fer si hagu¨¦s viscut m¨¦s anys, com si l¡¯obra que va fer no fos de primer¨ªssima categoria. Poetes com Leveroni, Teixidor i Sanahuja, que, gr¨¤cies a edicions recents de la seva obra, estan experimentant un mena de revival amb for?a. Poetes com Vinyoli, que ha anat creixent al llarg dels anys fins a convertir-se en un aut¨¨ntic cl¨¤ssic modern, un referent po¨¨tic. Poetes com Casals i Garcia ¡ªpare de Muriel, Isabel i Montse Casals¡ª, que ser¨¤ feli?ment recuperat per Antoni Clap¨¦s i el segell Caf¨¨ Central en un futur no gaire lluny¨¤.

Comen?ar des de zero

Tradicionalment, tota mena d¡¯obstacles han barrat el pas cap a una justa consideraci¨® dels m¨¨rits art¨ªstics d¡¯aquests poetes i la seva aportaci¨® a la poesia catalana moderna i contempor¨¤nia. Per exemple, la falta d¡¯acc¨¦s als seus textos. O els comentaris de cr¨ªtics com Gabriel Ferrater, que han servit de desqualificacions en tota regla. Ferrater va titllar Teixidor de ¡°renyoc¡± i el va acusar d¡¯haver estat el responsable que no guany¨¦s el premi Carles Riba amb Da nuces pueris, quan no era cert. Tamb¨¦ va deixar en mal lloc Leveroni, tot afirmant que en sabia molt de poesia per¨° no tenia res a dir, la qual cosa tampoc era certa. Malauradament, els judicis de Ferrater han pesat com lloses.

Tamb¨¦ hi ha hagut les imatges distorsionades que s¡¯han generat de certs poetes que s¡¯han anat perpetuant al llarg del temps. Per exemple, la imatge de poeta funest, passat de moda i impenetrable que penja com una llufa a l¡¯esquena d¡¯Espriu i que es va poder palpar a bastament durant l¡¯Any Espriu el 2013. I falsedats que han circulat com veritats objectives com en el cas de Teixidor, que sempre ha passat com un falangista i col¡¤laboracionista quan era el contrari: va ser una persona francament mal vista pel r¨¨gim franquista, a qui va costar molt ressituar-se en el panorama laboral despr¨¦s de la guerra i un dels elements m¨¦s oberts de la revista Destino i l¡¯editorial del mateix nom, propietat seva.

Amb aquests espl¨¨ndids autors el millor que es pot fer ¨¦s tornar a comen?ar de cap i de nou. De fet, certs estudiosos ja s¡¯hi han posat a treballar, amb uns resultats excel¡¤lents. Leveroni ha tingut una segona vida liter¨¤ria gr¨¤cies als esfor?os d¡¯un estudi¨®s d¡¯excepci¨®, Abraham Mohino, que ha tornat a posar en circulaci¨® tota la seva producci¨® en vers i prosa, comen?ant amb la mod¨¨lica Obra po¨¨tica completa de Curbet Edicions. Casals i Garcia ser¨¤ rescatat molt aviat. En el cas d¡¯Agust¨ª ¨¦s d¡¯esperar que especialistes com els periodistes Sergi D¨°ria o Ignacio Orovio, parent de l¡¯autor, es vulguin fer c¨¤rrec de recollir i editar l¡¯obra po¨¨tica en catal¨¤.

Sense cap mena de dubte, Espriu ha estat l¡¯autor m¨¦s destacat i celebrat del seu grup generacional. El gigantisme de la figura liter¨¤ria d¡¯Espriu ha obstaculitzat el reconeixement dels altres poetes del seu entorn. El llegat literari de l¡¯autor de Setmana Santa compta amb una fastuosa bateria de recursos: el rigor¨®s Centre de Documentaci¨® i Estudi Salvador Espriu a Arenys; una excel¡¤lent edici¨® cr¨ªtica de la seva producci¨® a Edicions 62 en m¨¦s d¡¯una vintena de volums, a cura d¡¯un equip dels millors especialistes; un impagable anuari especialitzat Indesinenter i una aut¨¨ntica allau de monografies exeg¨¨tiques.

El cas de Rossell¨®-P¨°rcel ¨¦s una q¨¹esti¨® agredol?a perqu¨¨, d¡¯una banda, ha estat profusament estudiat, per¨° de l¡¯altra el coneixement aprofundit de la seva vida i la seva obra encara no s¡¯ha tradu?t en una edici¨® digna del conjunt de la seva producci¨®. ?s cert, per¨°, que ja hi ha monografies de primer nivell de Xavier Abraham, Rosa Delor, Roberto Mosquera i Pere Rossell¨® Bover, entre d¡¯altres.

La commemoraci¨® del centenari del naixement de Teixidor, el 2013, va significar un punt d¡¯inflexi¨® en la seva recuperaci¨® definitiva. Per celebrar l¡¯ocasi¨®, Curbet Edicions, amb la col¡¤laboraci¨® de la Fundaci¨® Valvi, va publicar Una veu et crida. Obra po¨¨tica (1931-1989), a cura del sotasignat. En els propers anys, es procedir¨¤ a la recuperaci¨® total de la seva valuosa obra en prosa, que abra?a la cr¨ªtica d¡¯art i literatura, la cr¨°nica de viatges i el dietarisme.

La posteritat liter¨¤ria de Boix i Selva clama directament al cel. La seva obra po¨¨tica ¨¦s, avui, pr¨¤cticament introbable i hi ha un munt d¡¯in¨¨dits al fons de l¡¯autor que la seva fam¨ªlia va crear a la Biblioteca Nacional de Catalunya. De moment, l¡¯¨²nic editor que ha exercit un sentit de la responsabilitat cultural ha estat Jordi Ravent¨®s des del segell Adesiara, que es va atrevir a reeditar la monumental traducci¨® d¡¯El parad¨ªs perdut de John Milton en la magn¨ªfica edici¨® de Rosa Flotats. El Milton de Boix mereix un lloc al costat de les altres dues grans traduccions po¨¨tiques del segle XX, l¡¯Homer de Riba i el Dante de Sagarra.

Lamarca i Sams¨®, ara per ara, no tenen cap valedor que es responsabilitzi de l¡¯estudi i la difusi¨® del seu llegat. L¡¯inter¨¨s per l¡¯obra de Vinyoli ha experimentat un canvi dram¨¤tic en els darrers anys, esperonat per la dedicaci¨® exeg¨¨tica de Ferran Carb¨®; les cinc edicions de la seva obra po¨¨tica completa a cura de Xavier Maci¨¤; la publicaci¨® de La bastida dels somnis, una documentada biografia de Pep Sol¨¤; la creaci¨® de la C¨¤tedra Joan Vinyoli a la Universitat de Girona, sota la direcci¨® de Mita Casacuberta, i la inauguraci¨® de l¡¯Espai Vinyoli a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farn¨¦s. Per la seva banda, Sanahuja ha estat recuperat de cop, tant l¡¯obra publicada com la in¨¨dita, gr¨¤cies a l¡¯edici¨® d¡¯Obra completa (1946-1988), a cura de l¡¯infatigable estudiosa Isabel Granya i publicada per Curbet Edicions de Girona.

Aportacions de primera magnitud

Aquesta generaci¨®, es digui com es digui, va fer contribucions de primera magnitud a la poesia catalana moderna i contempor¨¤nia. Aix¨ª, van assegurar la continu?tat de la l¨ªrica catalana despr¨¦s de la Guerra Civil i durant els dif¨ªcils i asfixiants anys de la primera postguerra. Van actuar de baula en la cadena de transmissi¨® de la tradici¨® liter¨¤ria, entrella?ant les grans figures de la preguerra, com ara Riba, J. V. Foix o Mari¨¤ Manent, amb les generacions posteriors.

Des del vessant m¨¦s formal, van reconduir l¡¯est¨¨tica predominant del postsimbolisme dels anys vint i trenta cap a nous par¨¤metres de complexitat conceptual, culturalisme textual i profunditat humana. Van reformar la musicalitat del vers, allunyant la m¨¨trica i el ritme del mecanicisme preciosista del neonoucentisme i canalitzant-los cap a nous registres expressius m¨¦s subtils, exigents i discordants. Van dotar la llengua po¨¨tica d¡¯una m¨¦s gran naturalitat en un intent consolidat de tancar la separaci¨® entre la vida i la poesia, entre la realitat i l¡¯art de la paraula. Van treballar des d¡¯una clara mentalitat interdisciplin¨¤ria, on la poesia era vista com una part integral d¡¯una comunitat general de les arts. Des d¡¯una clara consci¨¨ncia de pertinen?a a la comunitat catalana, van ser europeistes i internacionalistes. I al marge de la seva obra creativa van generar un cos de teoria po¨¨tica de gran ambici¨® intel¡¤lectual i art¨ªstica.

Sense un bon coneixement i reconeixement de la contribuci¨® d¡¯aquesta generaci¨® po¨¨tica, la cr¨°nica del desplegament de la poesia catalana al llarg del segle XX queda, ara per ara, incompleta i falsejada.