¡°A Barcelona tenim el pitjor edifici del millor arquitecte del m¨®n¡±

Tenia experi¨¨ncia assessorant partits pol¨ªtics ¡ªespecialment el PSC¡ª en temes d¡¯urbanisme i d¡¯arquitectura i va decidir fer un cop de cap pol¨ªtic dins la candidatura del socialista Jaume Collboni a l¡¯alcaldia de Barcelona a les eleccions del 2015. Autor d¡¯obra a Barcelona, com el mercat de la Guineueta o la urbanitzaci¨® d¡¯una part de Selva de Mar, i professor de l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Dani M¨°dol (Lleida, 1972) ¨¦s el regidor d¡¯Arquitectura del consistori despr¨¦s del pacte de BCom¨² amb el PSC. Una ¨¤rea de nou encuny que no existeix en altres ciutats d¡¯Europa.

Pregunta. Per qu¨¨ es crea la regidoria d¡¯arquitectura?

Resposta. El motiu principal ¨¦s posar en valor el paper de l¡¯arquitectura en una ciutat que sempre ha treballat la seva imatge, el seu espai urb¨¤. Som un referent mundial en la valoraci¨® de l¡¯espai p¨²blic i en la catalogaci¨® de l¡¯arquitectura i del patrimoni. El que volem ¨¦s refor?ar aquesta imatge i posar de relleu l¡¯arquitectura perqu¨¨ la sentin com a pr¨°pia els ciutadans, no nom¨¦s els visitants.

P. Posar en valor... Ho ha deixat d¡¯estar?

R. No, per¨° sempre s¡¯ha associat a una arquitectura determinada, especialment el modernisme, o a la m¨¦s antiga, com el g¨°tic. No obstant aix¨°, no hem estat capa?os de posar en valor l¡¯arquitectura moderna, com ara la de Sert, Coderch, Mitjans o Barba Corsini, que no ¨¦s tan coneguda per¨° ¨¦s la que envolta els ciutadans en el seu dia a dia. Per aix¨° volem impulsar la catalogaci¨® de conjunts urbans, com poden ser els nuclis antics de Sant Andreu, Horta o Sarri¨¤, o els m¨¦s moderns, com Montbau. Barcelona ha treballat molt b¨¦ el paisatge urb¨¤, ara cal comen?ar pel primer, els edificis on es viu.

P. Com es far¨¤?

R. Rehabilitant. Estem en una ciutat amb un parc d¡¯habitatges molt envellit, el 70% t¨¦ m¨¦s de 70 anys i aix¨° ens obliga a intervenir de seguida. Cal actualitzar el parc d¡¯habitatges i avan?ar en la pol¨ªtica de sostenibilitat i d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica. Aix¨ª es millora la imatge de la ciutat i crees ocupaci¨® en un sector molt castigat per la crisi. I una altra cosa important: generes una altra cultura urban¨ªstica que fins ara tenia a veure amb el que ¨¦s nou: les noves edificacions i els nous barris. Si Barcelona ¨¦s la ciutat de l¡¯urbanisme, hauria de ser-ho tamb¨¦ de la rehabilitaci¨®.

P. No hi haur¨¤ m¨¦s edificis singulars?

R. Durant un temps van tenir el seu valor, per¨° es van utilitzar de manera excessiva i indiscriminada. Cal canviar aquest xip. Serem la primera ciutat que far¨¤ una Carta del Paisatge Urb¨¤ amb la qual volem descobrir unitats de paisatge i que els ve?ns associ?n el lloc on viuen a un determinat paisatge. Per aix¨° ¨¦s important millorar l¡¯habitabilitat, comen?ant per l¡¯habitatge i acabant en l¡¯espai p¨²blic en zones que ja estan consolidades.

P. Un canvi d¡¯escala, de l¡¯arquitectura de disseny a la quotidiana?

R. Una cosa aix¨ª. A Barcelona hi ha moltes edificacions singulars que es van plantejar com l¡¯inici de grans transformacions urban¨ªstiques. Va ser un model que va acabar decaient fins a l¡¯extrem m¨¤xim amb el F¨°rum. Un model que es basava en edificis singulars per¨° dolents arquitect¨°nicament. Tenim el pitjor edifici del millor arquitecte del m¨®n.

P. Quin?

R. El pitjor Herzog & de Meuron de la hist¨°ria, que ¨¦s l¡¯edifici F¨°rum, i tamb¨¦ es poden incloure en aquesta categoria la Torre Agbar de Jean Nouvel i el centre comercial de Diagonal Mar, de Stern. Aquesta pol¨ªtica ens ha portat a acumular un seguit de peces que no han generat valor i que la ciutat no ha incorporat en el seu imaginari. Aix¨° ¨¦s el que cal canviar. La nova arquitectura s¡¯ha d¡¯imbricar m¨¦s amb el territori i la gent l¡¯ha d¡¯assumir com una cosa positiva.

P. I aix¨° com es fa?

R. Ja hem aprovat un pla de rehabilitaci¨® molt ambici¨®s amb una inversi¨® de m¨¦s de 250 milions d¡¯euros. Hem d¡¯arribar molt millor al ve¨ª i crear la figura del mediador, alg¨² que sigui capa? de posar d¡¯acord a tothom en una comunitat, a m¨¦s de donar suport econ¨°mic via finan?ament i fins i tot fer d¡¯avalador. S¡¯ha fet amb ¨¨xit en una zona de Santa Coloma de Gramenet, i a Barcelona barris com els de la muntanya i el Bes¨°s necessiten aquesta intervenci¨®. A m¨¦s, els ve?ns hi han de participar activament, per exemple integrant-se en la comissi¨® de qualitat d¡¯arquitectura de Barcelona.

P. Despr¨¦s de qualificar la Sagrada Fam¨ªlia de mona de Pasqua, va anunciar que crearia una comissi¨® de qualitat espec¨ªfica per al temple. S¡¯ha fet?

R. Encara no. Primer ens hem d¡¯asseure a parlar amb els responsables de la junta constructora i normalitzar una cosa que sempre ha estat anormal.

P. Vost¨¨ va participar en la primera redacci¨® del projecte de les Gl¨°ries. Com veu ara la reforma?

R. Es va produir un gran error en el mandat passat i arrosseguem aquesta equivocaci¨®. La hist¨°ria de les Gl¨°ries ¨¦s la de cent imatges diferents, i aix¨° no ¨¦s bo.

P. Com est¨¤ la professi¨® d¡¯arquitecte despr¨¦s de la crisi?

R. L¡¯arquitecte ha patit un cert desprestigi, com si fos responsable de la bombolla immobili¨¤ria i de la desfeta. ?s veritat que el sector ha hagut de fer un exercici d¡¯autoestima i ha evidenciat el seu paper de responsabilitat social en unes condicions de treball molt penoses. L¡¯arquitecte s¡¯ha hagut de reinventar, per¨° no nom¨¦s per les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi sin¨® per tot. Fins no fa gaire, per exemple, l¡¯autoria d¡¯un edifici nou era molt important. Ara cal pensar m¨¦s en la rehabilitaci¨®.

P. Penedit del pas a la pol¨ªtica?

R. ?s una aposta per quatre anys.

?