Acord de Par¨ªs: claus del pacte sobre el canvi clim¨¤tic

Qu¨¨ ¨¦s el canvi clim¨¤tic?

Els anomenats gasos amb efecte d¡¯hivernacle, principalment el di¨°xid de carboni (CO₂), s¡¯acumulen a l¡¯atmosfera i impedeixen que les radiacions infraroges que emet el planeta en escalfar-se surtin a l¡¯espai. Aix¨° fa que la temperatura del planeta pugi. Aquests gasos sempre han estat presents a l¡¯atmosfera. El problema, segons el consens cient¨ªfic, ¨¦s que les activitats humanes han contribu?t a trencar l¡¯equilibri. La ind¨²stria, el transport i els usos del s¨°l han augmentat la concentraci¨® d¡¯aquests gasos i la temperatura global puja.

Quines conseq¨¹¨¨ncies t¨¦ el canvi clim¨¤tic?

Els cient¨ªfics del grup IPCC, que assessoren l¡¯ONU, assenyalen que, si l¡¯¨¦sser hum¨¤ continua amb el ritme d¡¯emissi¨® de gasos sense prendre mesures de mitigaci¨®, la temperatura mitjana global pujar¨¤ entre 3,7 i 4,8 graus el 2100 respecte al nivell preindustrial. A m¨¦s de provocar un augment de la temperatura i del nivell del mar, els cient¨ªfics sostenen que tamb¨¦ afectar¨¤ els fen¨°mens clim¨¤tics extrems, com ara inundacions, sequeres i ciclons.

Qu¨¨ ¨¦s l¡¯Acord de Par¨ªs?

L¡¯Acord de Par¨ªs ¨¦s el pacte mundial de lluita contra l¡¯escalfament global signat el 12 de desembre del 2015 en la Cimera del Clima celebrada a la capital francesa. Ho van acordar 195 pa?sos, pr¨¤cticament la totalitat dels governs del m¨®n, i l¡¯objectiu que es persegueix ¨¦s que l¡¯augment de la temperatura a final d¡¯aquest segle es quedi entre els 2 i els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials. Aquesta ¨¦s la frontera, fixada pels cient¨ªfics, perqu¨¨ les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯escalfament no siguin tan desastroses. Per aconseguir aquest objectiu els pa?sos signataris de l¡¯acord es comprometen a reduir les seves emissions de gasos amb efecte d¡¯hivernacle.

Quan entra en vigor l¡¯Acord de Par¨ªs?

El pacte entra en vigor aquest 4 de novembre, un mes despr¨¦s que s¡¯hagi aconseguit el qu¨°rum suficient de pa?sos que han ratificat l¡¯acord. Es necessitava que almenys 55 pa?sos, que aglutinessin almenys el 55% de les emissions mundials, el ratifiquessin. A principis d¡¯octubre, menys d¡¯un any despr¨¦s de signar-se a Par¨ªs, es va aconseguir el nombre de pa?sos suficients. El pacte sobre canvi clim¨¤tic anterior, el Protocol de Kyoto (1997), no va entrar en vigor fins al 2005, set anys i deu mesos despr¨¦s de signar-se. Entre els primers pa?sos que han ratificat l¡¯Acord de Par¨ªs hi ha els dos principals emissors mundials: la Xina i els Estats Units. La Uni¨® Europea, en conjunt, tamb¨¦ ho ha fet. Per¨° nom¨¦s set dels 27 l¡¯han ratificat individualment; el Govern espanyol, com que est¨¤ en funcions, encara no ho ha fet.

Quins pa?sos han de reduir les seves emissions?

A difer¨¨ncia del Protocol de Kyoto, en qu¨¨ nom¨¦s els pa?sos desenvolupats estaven obligats a aplicar reduccions de gasos amb efecte d¡¯hivernacle, ara tots els signants de l¡¯Acord de Par¨ªs han de presentar plans de mitigaci¨®. Per¨° aquests plans s¨®n voluntaris i no s¡¯imposen des de fora; ¨¦s a dir, cada pa¨ªs es fixa la meta de reducci¨® d¡¯emissions que considera oportuna.

Quan es comencen a aplicar les retallades d¡¯emissions de l¡¯Acord?

Les retallades volunt¨¤ries d¡¯emissions contemplades en l¡¯Acord de Par¨ªs es comen?aran a aplicar a partir del 2020 i contenen objectius per al 2025. Cada cinc anys s¡¯han de presentar nous plans. Mentrestant, en el per¨ªode anterior al 2020, seguir¨¤ aplicant-se el Protocol de Kyoto, del qual es van quedar fora la Xina i els Estats Units. Els pr¨°xims quatre anys tamb¨¦ seran molt importants per l¡¯Acord de Par¨ªs, perqu¨¨ s¡¯han d¡¯establir mecanismes clars de control i comptabilitat de les emissions mundials o el finan?ament per a les pol¨ªtiques d¡¯adaptaci¨®. A partir del 2020 haur¨¤ d¡¯existir un fons d¡¯almenys 100.000 milions de d¨°lars ¨Cque posaran principalment els pa?sos desenvolupats¨C per ajudar els Estats m¨¦s vulnerables enfront del canvi clim¨¤tic.

S¨®n suficients els plans de reducci¨® d¡¯emissions presentats?

No. El departament especialitzat en canvi clim¨¤tic de l¡¯ONU va presentar al maig un informe d¡¯avaluaci¨® dels plans que ja han presentat 189 dels pa?sos signataris de l¡¯Acord de Par¨ªs. I la conclusi¨® ¨¦s que les reduccions d¡¯emissions que preveuen aquests plans no s¨®n suficients per complir amb l¡¯objectiu que l¡¯augment de la temperatura a final de segle es quedi per sota dels 2 graus. Amb els plans que hi ha sobre la taula, aquest augment estaria entre els 2,9 i 3,4 graus cent¨ªgrads, segons els c¨¤lculs de l¡¯Ag¨¨ncia de Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP).

Com se solucionar¨¤ aquesta bretxa?

En l¡¯Acord de Par¨ªs i el seu annex es reconeix que aquests esfor?os no s¨®n suficients. El 2030, es necessitaria que les emissions mundials de gasos amb efecte d¡¯hivernacle rondessin les 40 gigatones anuals. Per¨°, per a aquest any, la projecci¨® dels plans d¡¯aquests 189 pa?sos situa les emissions en 56,2 gigatones. Els signants del pacte s¡¯han comprom¨¨s a revisar a l¡¯al?a els seus programes de reducci¨® de gasos amb efecte d¡¯hivernacle el 2018.

L¡¯acord contempla sancions?

No. L¡¯Acord de Par¨ªs no contempla sancions. I les reduccions no s¡¯imposen des de fora, sin¨® que ¨¦s cada pa¨ªs el que diu fins on est¨¤ disposat a retallar els seus gasos amb efecte d¡¯hivernacle. Durant anys, les negociacions per aconseguir el pacte mundial sobre canvi clim¨¤tic s¡¯han embussat, precisament, per la for?a legal de l¡¯acord. Finalment, s¡¯ha renunciat a les sancions i al fet que les reduccions siguin vinculants perqu¨¨ els principals pa?sos emissors, amb els EUA al capdavant, estiguin en aquest acord.