Rodoreda a la Mir¨®

Per fi, em vaig dir en veure-les. Per fi alg¨² s¡¯ha decidit a mirar l¡¯obra pl¨¤stica de Rodoreda m¨¦s enll¨¤ de la seva condici¨® d¡¯escriptora superlativa, l¡¯ha considerat per ella mateixa i l¡¯exposa juntament amb la d¡¯artistes d¡¯alta volada, als quals Rodoreda va seguir amb atenci¨® als anys 50, en el seu exili de Par¨ªs: Kandinsky, Klee, Mir¨® sempre. Dues obres seves, una aquarel¡¤la i una aiguada, formen part de l¡¯exposici¨® ¡°Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes¡±, que es pot veure a la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona fins al 22 de gener.

L¡¯atrevit ¨¦s el curador Manuel Segade (la Corunya, 1977), a qui encara se¡¯l considera un jove malgrat un llarg recorregut per aquests mons de l¡¯art contemporani. S¨ª que aquesta ¨¦s la seva primera exposici¨® amb artistes historiats sobre els quals sembla que ja est¨¤ tot dit. No pas, de cap manera. Al contrari: les mirades fresques en aquest terreny no poden m¨¦s que provenir dels historiadors, cr¨ªtics i curadors d¡¯art que es fixen en aspectes, indicis i rastres que els artistes deixen en les obres i en les seves traject¨°ries com a cosa substancial, encara que no sempre es vegi en primer terme. En aquest cas, la pres¨¨ncia dels escacs en l¡¯art del segle XX entre els corrents art¨ªstics que anomenem avantguardes. Un influx que va tenir la seva traducci¨® en cinema, en la propaganda militar nazi, en el mobiliari sovi¨¨tic de primera hora i fins i tot al camp de concentraci¨® d¡¯Argel¨¨s, on el presoner Dam¨¤s Calvet Serra en va construir un amb el que va poder.

Vagin a veure l¡¯expo, que s¡¯ho val just per aix¨°: per l¡¯atreviment de plantejar alguna cosa diferent sobre q¨¹estions redites, en aquest cas que un consumat jugador d¡¯escacs (durant anys, a Cadaqu¨¦s) va ser Marcel Duchamp, pare molt primerenc de l¡¯art contemporani. No som davant una tesi que hagi de conv¨¨ncer sin¨® davant una forma de mirar i de reunir obres a partir d¡¯una cosa comuna a artistes i espectadors: el joc. Descobrim aix¨ª que el joc dels escacs, tan mental, ha tingut moments molt populars, que molts hi han jugat encara que ara sembli que ha passat a la hist¨°ria. Els jocs actuals, donaran tant d¡¯art com els escacs? Probablement, s¨ª. Qualsevol dia alg¨² ens ho far¨¤ veure, si no ho ha fet ja i una servidora, que sap poca cosa de videojocs, no se n¡¯hagi assabentat.

I Rodoreda, qu¨¨ hi fa aqu¨ª? Les dues obres s¨®n sobre paper, mai va pintar a l¡¯oli. Les feia sobre la seva taula al petit apartament que ocupava a Par¨ªs, als anys 50. Les dues estan signades, cosa poc freq¨¹ent en la seva obra pl¨¤stica. Signava amb el cognom en lletres capitals i d¡¯impremta. En aquestes dues obres, el motiu del tauler d¡¯escacs, els quadres blancs i negres, hi ¨¦s present, rimant la composici¨® del quadre amb seguretat compositiva.

Quan vaig reunir algunes de les seves obres a l¡¯exposici¨® ¡°L¡¯altra Rodoreda¡± el 2008, a l¡¯entres¨°l de la Pedrera (va ser l¡¯¨²ltima exposici¨® en aquesta sala, ara dedicada a un car bar tur¨ªstic), el tauler d¡¯escacs apareixia amb certa freq¨¹¨¨ncia, sobretot en alguns (auto)retrats al¡¤lucinats d¡¯una cara de dona, per¨° no estaven signats. Rodoreda es va dedicar a la pintura pocs anys, de manera seriosa, tant com va poder, amb decisi¨® creadora, tamb¨¦ com a forma de guanyar alguns diners en aquells anys infames.

Va estar a punt d¡¯exposar, a la sala Mirador, a Par¨ªs, i en una mostra a Barcelona. Va signar obres per a aquestes dues ocasions que finalment no van quallar. Va oblidar la pintura quan el 1957 es va donar l¡¯ocasi¨® de tornar a publicar literatura a Barcelona. Ella ja era a Ginebra. La seva dedicaci¨® a la pintura li va donar al¨¨ per aconseguir les formes, renovadores i genu?nes de la postguerra, en les novel¡¤les que a partir d¡¯aquell any va emprendre, per fi.

Manuel Segade ha arribat a Rodoreda, explica, per la voluntat de reunir obres de context catal¨¤ i voler comptar amb dones surrealistes. S¨ª, per descomptat, Rodoreda tamb¨¦ ¨¦s surrealista. M¨¦s que en les obres presents aqu¨ª, en algunes altres. Les d¡¯aquesta expo s¨®n molt controlades, elaborades amb cura i precisi¨®. Les devia creure vendibles si exposava. Salvador Saura, artista ell mateix i prestigi¨®s dissenyador de cat¨¤legs, tamb¨¦ el d¡¯aquesta mostra, ha estat decisiu perqu¨¨ Rodoreda estigui en aquesta interessant exposici¨®. Coneix b¨¦ l¡¯obra pl¨¤stica rodorediana perqu¨¨ s¡¯ha encarregat amb el seu company de sempre, Ramon Torrente, del llibre que la reuneix, tan completa com es coneix, recentment editat per la fundaci¨® que gestiona el seu llegat.

Salve, Rodoreda, entre pintors i escultors.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.