L¡¯humor negre de Juan Pablo Villalobos guanya l¡¯Herralde de novel¡¤la

Potser ¨¦s l¡¯¨²nica manera d¡¯afrontar aquests temps tragic¨°mics: amb un humor c¨¤ustic, tirant a negre, i amb un posat impassible, com si s¡¯expliqu¨¦s la cosa m¨¦s normal i seriosa del m¨®n, per m¨¦s extravagant i hilarant que pugui ser. O que ¨¦s. I aquesta actitud ¨¦s la que ha anat destil¡¤lant l¡¯obra de l¡¯escriptor mexic¨¤ Juan Pablo Villalobos, accentuada encara m¨¦s a No voy a pedirle a nadie que me crea, t¨ªtol amb el qual ha obtingut el 34¨¨ Premi Herralde de novel¡¤la que convoca l¡¯editorial Anagrama i els 18.000 euros de la dotaci¨®. A aquest periple esbojarrat d¡¯un estudiant mexic¨¤ a Barcelona arrossegat a ¡°un negoci d¡¯alt nivell¡±, com el defineix el seu amic entabanador, l¡¯ha acompanyat al podi com a finalista una altra hist¨°ria tamb¨¦ puntuada per la faula i els elements c¨°mics: Amores enanos, de l¡¯argent¨ª Federico Jeanmaire, sobre una parella de nans que construeixen un barri nom¨¦s per a gent com ells.

T¨ªtols desconcertants (Fiesta en la madriguera; Si vivi¨¦ramos en un lugar normal; Te vendo un perro), textos lac¨°nics de forma i fons, i trames impregnades d¡¯un humor negre i delirant conformen la marca liter¨¤ria de Villalobos (M¨¨xic, 1973), de la qual?No voy a pedirle a nadie que me crea tampoc es vol desprendre. En aquest cas, Villalobos (autor criat a Anagrama) utilitza com a fil conductor un jove mexic¨¤ (que es diu com l¡¯autor) que arriba amb la seva parella a Barcelona per estudiar literatura. Far¨¤ de tot menys aix¨°, arrossegat a un m¨®n delirant per un prometedor estafador que el llan?a a un negoci a qui ning¨² es podria resistir. El resultat ¨¦s una accidentada travessia plena d¡¯esculls en forma de perillosos mafiosos, la neurosi creixent d¡¯una n¨°via a qui li agafa per llegir Los detectives salvajes, de Roberto Bola?o, una nena gaireb¨¦ terror¨ªfica que recita versos d¡¯Alejandra Pizarnik i, en el fons del cultisme, una gosseta de reminisc¨¨ncies bu?uelianes que respon al nom de Viridiana. Com a ambientaci¨® catalana, la filla d¡¯un pol¨ªtic nacionalista corrupte i una mossa d¡¯esquadra, entre altres attrezzos humans.

Un humor no tan c¨¤ustic ha caracteritzat tamb¨¦ la traject¨°ria de l¡¯argent¨ª Jeanmaire (Baradero, 1957), tot i que m¨¦s carregat d¡¯elements reflexius, com ja va demostrar a Tacos altos i a Miguel, una biografia fict¨ªcia de Cervantes, tots dos t¨ªtols publicats tamb¨¦ a Anagrama. La suposada hilaritat ve donada en la novel¡¤la finalista de l¡¯Herralde per les viv¨¨ncies de la Milagro i el Perico, dos nans. El tancament del circ on treballaven els empeny a instal¡¤lar-se en una zona costanera on s¡¯enriquiran fent de strippers. A partir d¡¯aqu¨ª, decidiran construir un barri nom¨¦s per a persones com ells, fins que hi arriba una periodista tan guapa com alta, plasmaci¨® de les dificultats de les relacions humanes, el missatge ¨²ltim de l¡¯obra.

D¡¯entre la notable quantitat d¡¯originals presentats enguany (512), el jurat del guard¨® ha decidit rescatar tamb¨¦ per publicar-lo C¨®mo dejar de escribir, d¡¯Esther Garc¨ªa Llovet.