Un any evitant la tensi¨® amb Catalunya

El debat sobre Catalunya va quedar en gran part soterrat, encara que no ofegat, per la inestabilitat institucional espanyola. Ara, el desgla? pol¨ªtic fa que torni a la superf¨ªcie el proc¨¦s de desconnexi¨® de l¡¯Estat espanyol que est¨¤ impulsant la Generalitat. El que estava passant a Catalunya torna a la primera plana de l¡¯acci¨® pol¨ªtica com el principal escull que t¨¦ davant seu el Rei, que durant aquest per¨ªode ha fet discursos centrats en les crides a superar el bloqueig.

Fins que no es van quedar atrapats en el pant¨¤ de la interinitat, Catalunya havia estat la inquietud constant dels missatges rellevants que el Rei inseria en els seus discursos en els moments cr¨ªtics. Per¨° Catalunya, de manera expressiva, ha estat absent dels seus parlaments al llarg d¡¯un any. Ni tan sols en el missatge de Nadal del 2015 es va invocar pel seu nom quan Felip VI alertava sobre ¡°la ruptura de la llei, la imposici¨® d¡¯una idea o d¡¯un projecte d¡¯uns sobre la voluntat dels altres espanyols¡±.

Una vegada aclarit el cam¨ª del Govern espanyol i en la recta cap al proc¨¦s constituent, la realitat torna a situar Catalunya com la contrarietat fonamental que el Rei t¨¦ sobre la taula. Tornen els ¡°dies complicats¡±, com va dir aquell 11 de novembre del 2015, quan el cap de l¡¯Estat va haver de modificar la seva agenda per estar atent al desenvolupament del Consell de Ministres que recorria la resoluci¨® del Parlament que per 72 vots davant 63 havia aprovat l¡¯inici del proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia.

D¡¯acord amb la Constituci¨®, el Rei simbolitza la unitat i perman¨¨ncia de l¡¯Estat, per¨° li correspon, a m¨¦s, exercir una tasca arbitral i moderadora del funcionament regular de les institucions, en aquest cas el Govern central i la Generalitat de Catalunya. Un equilibri complicat que no sempre ha estat possible quan la fricci¨® entre ambdues administracions ha portat les posicions al paroxisme. Aquest va ser l¡¯enfocament de partida del Rei.

En el seu discurs de proclamaci¨®, amb el conflicte catal¨¤ de fons, va fer una lectura de m¨¤xims: ¡°Hi caben tots els sentiments i sensibilitats, hi caben les diferents formes de sentir-se espanyol; de ser i de sentir-se part d¡¯una mateixa comunitat pol¨ªtica i social, d¡¯una mateixa realitat hist¨°rica, actual i de futur¡±. Per¨° la metxa del conflicte estava encesa des de feia dos anys. En el seu primer missatge nadalenc, el 2014, va destinar bona part del contingut ¡°a la situaci¨® que es viu actualment a Catalunya¡± amb una ferma defensa de la Constituci¨® com a marc d¡¯unitat i diversitat. ¡°Tots ens necessitem. Som complementaris [...] per¨° imprescindibles per al progr¨¦s de cadascun en particular i de tots en conjunt¡±.

Els successius desencontres entre el Govern central i la Generalitat han enfortit l¡¯independentisme, que, amb el gir de Converg¨¨ncia (actualment, PDECat), s¡¯ha convertit en hegem¨°nic en les principals institucions catalanes.

Els 10 mesos d¡¯interinitat del Govern espanyol els han aprofitat els independentistes per intensificar el seu full de ruta. Abans que el conflicte se sort¨ªs de mare, el Rei, en les seves restringides atribucions, va intentar mitjan?ar entre totes dues administracions mantenint ponts de di¨¤leg. En aquesta voluntat, amb el mur del PP cada vegada m¨¦s alt, es va emmarcar l¡¯audi¨¨ncia de juliol del 2015 amb el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Llavors el Rei va constatar que la Generalitat ja no faria marxa enrere i que Converg¨¨ncia havia fixat un rumb que canviaria la seva naturalesa com a partit.

La posici¨® del cap de l¡¯Estat es va anar endurint a mesura que el proc¨¦s pujava d¡¯intensitat. El punt d¡¯inflexi¨® va ser el 13 de novembre del 2015, l¡¯endem¨¤ que el Tribunal Constitucional suspengu¨¦s la declaraci¨® independentista aprovada pel Parlament. En un acte de Marca Espanya, el Rei va intervenir directament en la crisi i va afirmar que la Constituci¨® prevaldria davant les intencions separatistes. El poble espanyol, va emfatitzar, ¡°no est¨¤ disposat al fet que es posi en q¨¹esti¨® la seva unitat, que ¨¦s la base de la seva conviv¨¨ncia en pau i llibertat¡±. Va ser l¡¯¨²ltim al¡¤legat transparent sobre Catalunya.

Recepci¨®

Ni les eleccions catalanes ni les generals van obrir un nou escenari amb nous actors que poguessin atenuar l¡¯acarnissament i reconduir l¡¯enfrontament. La Zarzuela fins i tot va atiar el foc en negar-se a rebre a la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan aquesta va voler comunicar la investidura del president de la Generalitat. Carles Puigdemont, que aquell 10 de gener es va comprometre a culminar el proc¨¦s per proclamar la independ¨¨ncia el 2018, va retreure al Rei que no hagu¨¦s actuat amb ¡°exquisida neutralitat¡±.

El Rei i Puigdemont han coincidit algunes vegades des de llavors. En la inauguraci¨® del Mobile World Congress a Barcelona, el 21 de febrer, no hi va haver missatges al¡¤lusius. La seg¨¹ent ocasi¨® va ser amb motiu de la cerim¨°nia dels Premis Princesa de Girona l¡¯1 de juliol. El Rei va defensar una societat plural i sense enfrontament, encara que sense cap refer¨¨ncia expl¨ªcita a la tensi¨® territorial catalana.

Catalunya com a refer¨¨ncia manifesta ha desaparegut des de llavors dels seus discursos m¨¦s propicis, com els dels Premis Princesa de Girona i els Premis Princesa d¡¯Ast¨²ries, f¨°rums en qu¨¨ el Rei, en uns textos elaborats completament pel seu equip, no desaprofitava per ponderar ¡°el que ens uneix¡± davant d¡¯una possible desagregaci¨® de l¡¯Estat.