El sostre de vidre segueix intacte

Hillary Clinton ha escrit la p¨¤gina m¨¦s trista de la seva vida aquest 8 de novembre. Tant que no ha estat capa? de compar¨¨ixer davant els seguidors que l'esperaven des de primera hora de la tarda al centre de convencions Jacob K. Javits. En el seu lloc ho ha fet el seu cap de campanya, John Podesta, que en una breu al¡¤locuci¨® ha donat les gr¨¤cies a tots pel suport i el treball realitzat. Ha afegit, perqu¨¨ havia de fer-ho, que no tots els vots estan explicats. Per¨° no feia falta aquesta dada.

El sostre de vidre segueix intacte. Sens dubte, amb esquerdes afegides a les que ja va patir el 2008 amb 18 milions de vots guanyats a les prim¨¤ries que va perdre contra Barack Obama. Per¨° no es va esfondrar.

M¨¢s informaci¨®n

Donald Trump guanya les eleccions d'EUA

Un boig a c¨¤rrec del manicomi

Els republicans mantenen el control de les dues C¨¢maras del Congr¨¦s

L'elecci¨® est¨¤ perduda. La derrota es veu en cada rostre de cada seguidor. Aix¨ª ha acabat la que havia de ser la gran nit. La nit en qu¨¨ el primer president negre dels EUA passaria el bast¨® de comandament a la primera dona. I no obstant aix¨°, el vot ha fet mandatari de la naci¨® m¨¦s poderosa del planeta a Donald J. Trump, l'home que volent fer Am¨¨rica gran de nou l'ha empetitit.

Per ¨²ltima vegada, per la megafonia s'ha escoltat la que ha estat la can?¨®-lema de la campanya: Fight Song. Despr¨¦s, el silenci. Nom¨¦s se sentien converses entre els periodistes. La gent ha abandonat el lloc. Desolaci¨®. Tristesa. Fins i tot vergonya perqu¨¨ EUA d¨®na al m¨®n un president anomenat Donald J. Trump. Silenci.

Per descomptat que podia passar. Quan dos candidats competeixen un guanya i un altre perd. Per¨° ning¨² pot creure-ho. La gent evita mirar-se a la cara. Els que ho fan acaben abra?ats plorant. Aquest ¨¦s el final d'una trista nit per a aquestes gents i pels Estats Units. "Aquest pa¨ªs no mereix un president Trump", aconsegueix dir Ruth Weiner. No es queda gaire temps. No vol parlar. Gaireb¨¦ ning¨² vol fer-ho, a pesar que m¨¦s de mil periodistes va an la recerca d'impressions.

"Quina nit tan trista", confessava Mar¨ªa Del Amo en castell¨¤. No es queda m¨¦s. Tots volen sortir, volen tornar a casa. Potser amb l'esperan?a de ficar-se al llit i que, al llevar-se, tot ha estat un terrible malson.

Que lluny queda de sobte l'inici de la jornada. La que es va iniciar amb energia, amb il¡¤lusi¨® i amb la necessitat de parar a Donald Trump. Per¨° a mesura que van sortint les dades, la incredulitat comen?a a deixar pas al temor a perdre, a la por.

"?s una lluitadora, ho ha estat sempre", diu moixa Irene Loundon. "Crec que hem estat tan necis com per pensar que al final guanyaria el sentit com¨²". Com seria aquest discurs? El discurs d'una dona que sap que el seu temps ja ha passat definitivament. T¨¦ 69 anys. Dues vegades ho ha intentat i les dues vegades s'ha quedat en el cam¨ª.

Si Hillary hagu¨¦s guanyat, no hauria quedat probablement un ull sec per l'alegria. No era perdedora encara al tancament d'aquesta edici¨®, per¨° ja rodaven les ll¨¤grimes.

Que lluny quedaven les paraules de Irina Salomon, 20, que plorava d'emoci¨® a primera hora de la tarda fins i tot abans d'haver entrat al lloc en el qual es consumaria amb un discurs la vict¨°ria de Clinton. Salomon votava per primera vegada i no podia contenir l'emoci¨® que ho havia fet amb la possibilitat que una dona fos la guanyadora. Explicava Salomon, que la seva mare havia volgut anar durant el mat¨ª a la tomba de Susan Anthony, pionera activista que va lluitar pel dret al sufragi de les dones al segle XIX. "Finalment no va poder sortir abans de la feina i desgraciadament tampoc pot estar ara aqu¨ª". "Jo estic per totes dues", declarava encara emocionada la jove.

All¨¤ on hagi estat asseguda Salomon, sentiria la tra?ci¨® que aquesta nit han patit la seva mare, la seva ¨¤via.... i tantes altres. Per totes elles, el sostre segueix intacte.