Qu¨¨ queda de la democr¨¤cia?

Cada vegada que un es refereix, amb admiraci¨®, a la democr¨¤cia com a sistema pol¨ªtic inventat i practicat a la Gr¨¨cia cl¨¤ssica, oblida que aquell per¨ªode dol?, situat entre tiranies i r¨¨gims olig¨¤rquics, no va durar gaire. Les lleis de Sol¨® en van assentar les bases amb una constituci¨® ¡ªabolida per la tirania de Pis¨ªstrat¡ª; i Cl¨ªstenes i Efialtes d¡¯Atenes (el 462) van contribuir en gran mesura a donar forma assemble¨¤ria a la democr¨¤cia atenenca tal com l¡¯hem idealitzada en la persona de P¨¨ricles. Sigui com vulgui, les guerres del Pelopon¨¨s van donar un cop molt fort a les institucions democr¨¤tiques atenenques, i el sistema, despr¨¦s de la mort de P¨¨ricles l¡¯any 429, ja no va ser mai m¨¦s el que havia estat durant l¡¯esc¨¤s per¨ªode que va de 462 a 429: una mica m¨¦s de 30 anys. Molt poc temps si es compara amb la llarga traject¨°ria, anterior i ulterior, dels imperis quasi teocr¨¤tics ¡ªdes del Sacre Imperi fins a la mort de Francesc Josep I, l¡¯any 1917¡ª i de les monarquies autorit¨¤ries o els despotismes. Es pot concloure, doncs, que la democr¨¤cia ha estat, hist¨°ricament, un regiment de la cosa p¨²blica m¨¦s aviat ef¨ªmer, insegur, oscil¡¤lant i molt arriscat.

Naturalment ¡ªa Espanya i Catalunya en especial, quan recordem de quin r¨¨gim venim¡ª, avui tothom prefereix la democr¨¤cia a la dictadura o a qualssevol altres maneres de governar i ser governats. Tanmateix, les democr¨¤cies del m¨®n sencer ¡ªtampoc n¡¯hi ha tantes¡ª han patit un declivi, despr¨¦s del gran salt del Nouveau R¨¦gime posterior a 1789, que era perfectament previsible. Si un poble no est¨¤ en perfectes condicions d¡¯informaci¨®, i si cada un dels seus ciutadans no posseeix una maduresa intel¡¤lectual suficient ¡ªdiguem-ne ¡°sobirana intel¡¤lectual¡±¡ª com per saber qu¨¨ vota i per qu¨¨ ho fa, llavors el m¨¦s probable, com ja va preveure Tocqueville, ¨¦s que tamb¨¦ les democr¨¤cies s¡¯embastardeixin: d¡¯una banda, els que ostenten el poder fan all¨° que els sembla ¡ªinclosa la interpretaci¨® de les lleis m¨¦s fonamentals¡ª, i els qui s¨®n manats, a causa d¡¯una s¨¨rie de factors entre els quals l¡¯educaci¨® hi t¨¦ un lloc preeminent, cauen cada vegada m¨¦s en la confusi¨®, en les idees promogudes per la propaganda i en interessos menuts, molt allunyats del que es considera emblema major d¡¯una democr¨¤cia: el benestar com¨² i el respecte per les idees de tothom.

Aix¨° ja es comen?a a veure amb l¡¯auge dels populismes a bona part d¡¯Europa, per¨° ¨¦s un fet real de fa decennis als Estats Units. Al moment d¡¯escriure aquesta pe?a, l¡¯articulista no sap qui ha guanyat les darreres eleccions a aquell pa¨ªs; per¨° tant se val. All¨° que ja ha quedat demostrat ¨¦s que l¡¯opini¨® de molts votants nord-americans pot decantar-se fins i tot per un partit que menysprea la mateixa condici¨® d¡¯una persona ¡ª¨¦s el cas de les dones votants enfervorides per un president que les agafaria totes per la clo?ssa¡ª o de tot un col¡¤lectiu racial ¡ªhispans o negres votant Trump, que ¨¦s racista de naixement.

Aix¨° ha portat un soci¨°leg nord-americ¨¤ a escriure un llibre en plena campanya electoral recent, en qu¨¨ mostra un pessimisme quasi apocal¨ªptic pel que fa al futur de les democr¨¤cies, en especial la del seu pa¨ªs: Jason Brennan, Against Democracy (Princeton i Oxford, Princeton University Press, 2016), en qu¨¨ l¡¯autor no estalvia dades relatives a all¨° que Blecua, el meu mestre, deia d¡¯aquells nord-americans als quals donava classes de literatura a la UB: ¡°Son de una ignorancia estupenda¡±. L¡¯any 1964, als Estats Units, nom¨¦s una minoria sabia que R¨²ssia no formava part de l¡¯OTAN; el 73% no saben, encara avui, qu¨¨ va ser la guerra freda; el 40% no saben contra qui va lluitar el seu pa¨ªs durant la Segona Guerra Mundial; a les eleccions de l¡¯any 2000, encara que m¨¦s de la meitat dels nord-americans creien que Al Gore era m¨¦s liberal que Bush, no sabien qu¨¨ significava ser liberal; i a la campanya recent, nom¨¦s un tant per cent molt petit de persones, totes amb grau universitari, han acceptat qualificar Donald Trump, ras i curt, d¡¯imb¨¨cil. Com Noam Chomsky, D¨¦u el guardi.

A Espanya les coses no s¨®n gaire diferents: molts catalans pensen que la Guerra de Successi¨® va ser una guerra entre espanyols i catalans; molts d¡¯altres no us sabrien explicar qu¨¨ va significar l¡¯ascens de la casa dels Trast¨¤mara a la corona aragonesa; i a molts m¨¦s ¡ªi aix¨° ¨¦s el pitjor¡ª els importa un rave saber tot aix¨°, o no saber-ho. No hi pot haver cap democr¨¤cia basada en la desinformaci¨®, en la mentida, en la manipulaci¨®, en la distorsi¨® de la hist¨°ria i, en suma, en una treballada falta de sobirania intel¡¤lectual exercida per tots i cada un dels ciutadans. Si ha d¡¯anar aix¨ª, millor ser governats per una aristocr¨¤cia: no de sang, sin¨® de coneixements i d¡¯¨¨tica.