Delphi rep l¡¯aval per descontaminar la seva planta a Sant Cugat

Superat l¡¯¨²ltim escull burocr¨¤tic per a la reindustrialitzaci¨® de la planta de Delphi a Sant Cugat. La casa matriu de la companyia de components d¡¯automoci¨® ja ha enviat l¡¯aval econ¨°mic per fer-se c¨¤rrec de la descontaminaci¨® del s¨°l on hi ha la factoria, van explicar fonts sindicals. Es tracta d¡¯un requisit indispensable perqu¨¨ les noves empreses s¡¯hi instal¡¤lin i ara la Generalitat, l¡¯Ajuntament valles¨¤ i les companyies busquen una data per presentar oficialment l¡¯acord que salvar¨¤ 208 llocs de treball.

¡°Delphi ja s¡¯havia comprom¨¨s amb les garanties subsidi¨¤ries, per¨° hi havia incompatibilitats entre les legislacions europea i nord-americana que s¡¯havien de revisar. Nom¨¦s estem pendents d¡¯una nova data de presentaci¨®¡±, va explicar Jos¨¦ Antonio Mor¨¢n, president del comit¨¨ d¡¯empresa. Fa una setmana, la signatura del pla es va posposar a ¨²ltima hora, literalment, perqu¨¨ no s¡¯havia aportat el document on s¡¯estipulava el comprom¨ªs financer. La llarga activitat industrial de Delphi ¡ªabans Lucas i Condiesel¡ª ha produ?t l¡¯acumulaci¨® de residus en el subs¨°l, provinents principalment d¡¯olis industrials. L¡¯empresa nord-americana, va assegurar Mor¨¢n, realitza proves peri¨°diques per comprovar els nivells de contaminaci¨®, per¨° els nous ve?ns volen blindar-se en el cas d¡¯algun problema futur.

La descontaminaci¨® ¨¦s nom¨¦s una de les peces d¡¯un trencaclosques que l¡¯empresa de components, les administracions i les noves companyies han hagut d¡¯anar muntant per evitar la p¨¨rdua de l¡¯activitat industrial. Delphi va anunciar el mar? d¡¯enguany un ERO d¡¯extinci¨® despr¨¦s de decidir que deslocalitzaria la producci¨® de bombes d¡¯injecci¨®. La decisi¨® va deixar 540 treballadors sense feina, als quals acomiadarien durant aquest any.

La plantilla i la Generalitat van comen?ar a buscar un pla B. Tres mesos despr¨¦s, J. Juan, Gutmar, Isee y Guilera van acordar destinar fins a 12 milions d¡¯euros per implantar a la f¨¤brica de Sant Cugat noves activitats, com la fabricaci¨® de frens, l¡¯assemblatge de components electr¨°nics i una l¨ªnia de soldadura per a peces aeron¨¤utiques. L¡¯operaci¨® permetia salvar 208 llocs de treball. ¡°Mai s¡¯ha retardat el pla¡±, defensa Mor¨¢n. En tot aquest temps les noves empreses s¡¯han dedicat a adaptar les plantes i s¡¯espera que aquest mes acabi la selecci¨® dels treballadors que es reenganxaran. ?s possible que les activitats de totes les empreses s¡¯encavalquin fins que Delphi se¡¯n vagi definitivament.

Quan Delphi era Condiesel

Josep Cat¨¤

Quan, als anys setanta, la f¨¤brica de Sant Cugat Delphi Diesel Systems era la companyia de bombes d'injecci¨® Condiesel, la vida dels seus m¨¦s de mil treballadors estava marcada per la possibilitat que s'obria de lluitar per unes condicions de treball m¨¦s dignes. Amb la fi dels sindicats verticals franquistes, ressorgia una allau de sigles (CCOO, UGT, CNT) que intentaven posicionar-se als comit¨¨s d'empresa. Un llibre autoeditat per jubilats de l'antiga Condiesel explica com, en algunes f¨¤briques, els treballadors van optar per organitzar-se en assemblees i allunyar-se de la burocr¨¤cia dels sindicats. La casualitat va voler que, quan va comen?ar a veure la llum el volum Anem junts. El Consell de F¨¤brica de Condiesel, una hist¨°ria de lluita obrera, Delphi anunci¨¦s al febrer la seva voluntat de tancar la f¨¤brica de Sant Cugat.

"Tot el que conquistem se n'ha anat en orris, i dic 'conquistem' perqu¨¨ cap cap et regalar¨¤ el que aconseguim", deia Luis Prieto, un dels col¡¤laboradors d'Anem junts en l'¨²ltima presentaci¨® del llibre, a l'ateneu de Nou Barris, a Barcelona.

El llibre, escrit per 60 jubilats de Condiesel i editat per l¡¯historiador Enrique Tudela, explica l¡¯ambient que hi havia a les grans f¨¤briques a la Transici¨®: de la por de la repressi¨® que encara perdurava, a la valentia que portaven els nous temps. En algunes f¨¤briques, com Condiesel, Roca Radiadores o l¡¯Editorial Bruguera, els treballadors van decidir organitzar-se al marge dels sindicats en consells de f¨¤brica i posteriorment en un sindicat propi, que atenia a les necessitats espec¨ªfiques dels treballadors, el Col¡¤lectiu Obrer Popular (COP) de Condiesel.

L¡¯efervesc¨¨ncia d¡¯aquest tipus de col¡¤lectius alternatius als sindicats va ser un moviment social de gran import¨¤ncia, i un reportatge en aquest diari la va batejar com ¡°el discret encant de l¡¯assemblea¡±. ¡°Les nostres reivindicacions no es limitaven a un augment de sou, que tamb¨¦ era important, per¨° intent¨¤vem anar m¨¦s enll¨¤¡±, detalla un dels treballadors, Jos¨¦ Manuel Ruiz, que aclareix que els nous sindicats ¡°no eren sectaris¡±. El primer assoliment del COP de Condiesel va ser la readmissi¨® de 25 treballadors acomiadats per la vaga general del 1973.