La veritat i el periodisme

El triomf de Donald Trump pot considerar-se un frac¨¤s del periodisme. Els mitjans no han sabut o no han pogut fer front a l¡¯allau de not¨ªcies falses, moltes vegades instades pel mateix equip de Trump, que han inundat la xarxa i dominat la ¡°conversa¡± p¨²blica durant la campanya electoral. Aquesta evid¨¨ncia, amargament ressaltada divendres en el VI Congr¨¦s de Periodistes de Catalunya pel nord-americ¨¤ Dan Guillmor ¨Cbloguer, escriptor i un dels impulsors de l¡¯anomenat periodisme ciutad¨¤¨C ens situa davant un escenari nou de conseq¨¹¨¨ncies inquietants.

Alguns analistes han definit aquest escenari com el de la ¡°postveritat¡±, en el qual el que importa en el discurs p¨²blic no ¨¦s la fidelitat als fets o a les dades, sin¨® oferir una versi¨® versemblant ¨Cper descomptat interessada¨C encara que no s¡¯ajusti a la realitat. Aquest escenari d¨®na lloc a una barreja embullada de tergiversacions i falsedats que s¡¯obren cam¨ª amb facilitat enmig d¡¯un gran soroll medi¨¤tic que no permet distingir la veritat de la mentida. Ja va passar en la campanya del Brexit i ara s¡¯ha repetit en les eleccions presidencials nord-americanes, amb conseq¨¹¨¨ncies devastadores en tots dos casos.

Trump ha sabut beneficiar-se, com va assenyalar Guillmor, de molts punts febles del periodisme. Per¨° no nom¨¦s ha fet aix¨°. Ha aconseguit neutralitzar els intents de desemmascarar les seves falsedats atacant els mitjans i caracteritzant-los com a part de l¡¯establishment que deia combatre. I ara, despr¨¦s de guanyar, continua la seva estrat¨¨gia culpant-los de les protestes que la seva elecci¨® est¨¤ provocat en moltes ciutats. La q¨¹esti¨®, no obstant aix¨°, no ¨¦s per qu¨¨ Trump menteix, sin¨® per qu¨¨ les seves mentides han arribat a calar i tanta gent l¡¯ha cregut. La resposta ¨¦s que Trump ha pogut neutralitzar els mitjans que el critiquen perqu¨¨ ha sabut aprofitar-se d¡¯una desconfian?a pr¨¨via ¨¤mpliament compartida. Molta gent veu els mitjans com a part de l¡¯establishment i no els atorga credibilitat.

Una societat complexa com la nostra, necessita molt i molt bona informaci¨® per poder prendre decisions encertades. Una mala informaci¨® condueix a una democr¨¤cia de pitjor qualitat

A aquest descr¨¨dit han contribu?t els mateixos mitjans amb pr¨¤ctiques professionals com el periodisme de trinxera ¨Csigui pol¨ªtica, ideol¨°gica o medi¨¤tica¨C; la barreja d¡¯informaci¨® i opini¨®; la tend¨¨ncia a difuminar la frontera entre periodisme i entreteniment o la subordinaci¨® a les estrat¨¨gies de comunicaci¨® corporatives d¡¯empreses o institucions. I tamb¨¦ fa molt mal el periodisme de versions que, en inter¨¨s d¡¯una falsa neutralitat, es limita a exposar les diferents posicions d¡¯un conflicte sense preocupar-se per buscar la veritat. Durant molt temps s¡¯ha instal¡¤lat en la cultura period¨ªstica la fal¡¤l¨¤cia que la veritat no existeix, que hi ha tantes veritats com punts de vista i versions de la realitat. Per¨° aix¨° no ¨¦s cert. En periodisme existeix la veritat factual, la veritat dels fets i dades comprovables. I una societat complexa com la nostra, necessita molta i molt bona informaci¨® per poder prendre decisions encertades. Una mala informaci¨® condueix a una democr¨¤cia de pitjor qualitat.

Per aix¨° ¨¦s tan important que en la nova versi¨® del Codi Deontol¨°gic que s¡¯ha presentat al Congr¨¦s figuri com a primer punt l¡¯obligaci¨® de buscar la veritat. Per fi figura de forma expl¨ªcita en la norma deontol¨°gica que han de seguir els periodistes catalans el ¡°comprom¨ªs amb la recerca de la veritat¡± i ¡°l¡¯obligaci¨® d¡¯acostar-se a la realitat dels fets amb la m¨¤xima fidelitat possible¡±.

El problema dels codis d¡¯autoregulaci¨® ¨¦s que es compleixin. I fins ara, no es pot dir que h¨¤gim estat exemplars. Ni tan sols som capa?os de complir amb la vella norma de rectificar amb dilig¨¨ncia quan ens equivoquem. Les perspectives no s¨®n bones. A les pr¨¤ctiques que han minat la credibilitat del periodisme se sumen ara les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi econ¨°mica i de model industrial que pateixen les empreses period¨ªstiques. Com a conseq¨¹¨¨ncia de la caiguda de vendes i ingressos per publicitat, la precarietat laboral s¡¯est¨¤ generalitzant i amb aquesta, la por entre els periodistes. Les redaccions s¡¯han afeblit i l¡¯atomitzaci¨® professional impedeix articular mecanismes de participaci¨® i defensa col¡¤lectiva. Joves periodistes van advertir al congr¨¦s sobre les conseq¨¹¨¨ncies que aquesta situaci¨® de precarietat pot tenir sobre la qualitat de la informaci¨®. Si els periodistes no som capa?os d¡¯autoregular-nos i garantir una informaci¨® de qualitat, rigorosa i fiable, el nostre prestigi seguir¨¤ caient i serem presa f¨¤cil de campanyes com les de Trump. Aviat sorgiran propostes per regular-nos des del poder pol¨ªtic. I aix¨° ja sabem quin tipus de perill representa per a la llibertat d¡¯expressi¨® i el dret a la informaci¨®.