Donald Trump promet deportar fins a tres milions d¡¯immigrants irregulars

La confirmaci¨® dels plans de deportacions massives de Trump va arribar en una entrevista al programa 60 Minutes de la CBS. Quan li van preguntar si mantenia la seva promesa electoral, va contestar: ¡°El que farem ¨¦s fer fora del pa¨ªs o empresonar tots els que tenen antecedents criminals, traficants de drogues, membres de bandes, probablement dos milions, podrien ser fins a tres milions. Els traurem del pa¨ªs. S¨®n aqu¨ª il¡¤legalment¡±.

A continuaci¨®, el president electe va dir que quan hagi fet ¡°segura¡± la frontera, decidir¨¤ la destinaci¨® dels altres: ¡°Despr¨¦s d¡¯assegurar la frontera i quan tot estigui normalitzat, prendrem una decisi¨® sobre la gent de qui parlen (no diu qui), que ¨¦s gent estupenda, estupenda, per¨° prendrem una decisi¨® sobre aix¨°. Per¨° abans de prendre aquesta decisi¨®... ¨¦s molt important, farem la frontera segura¡±.

Donald Trump va comen?ar la seva campanya electoral el 16 de juny del 2015 dient que els immigrants mexicans eren narcotraficants, criminals i violadors. Despr¨¦s, va anar endurint el seu discurs fins a prometre la deportaci¨® massiva de tots els immigrants irregulars al pa¨ªs, que ell anomena ¡°estrangers il¡¤legals¡±. Va arribar a detallar que crearia una ¡°for?a de deportaci¨®¡± espec¨ªfica. Amb la campanya m¨¦s avan?ada, va semblar que suavitzava aquesta posici¨®. Els l¨ªders republicans mai van donar suport a aquesta idea.

En el discurs que va pronunciar davant la Convenci¨® Republicana quan va acceptar la nominaci¨® com a candidat, el mes de juliol passat, Trump va dir que ¡°180.000 immigrants il¡¤legals amb antecedents criminals, que tenen ordre de deportaci¨® del nostre pa¨ªs, aquesta nit vaguen lliurement per amena?ar els nostres pac¨ªfics ciutadans¡±.

L¡¯¨²ltima vegada que va fer un discurs espec¨ªfic sobre immigraci¨® va ser l¡¯1 de setembre a Phoenix, Arizona, hores despr¨¦s d¡¯haver-se reunit amb el president de M¨¨xic, Enrique Pe?a Nieto. Va dir llavors que tots els immigrants irregulars haurien de sortir del pa¨ªs i tornar-hi respectant les lleis, que construiria un mur a tota la frontera, que faria que M¨¨xic pagu¨¦s aquest mur, i que canviaria les lleis d¡¯immigraci¨® per fer m¨¦s dif¨ªcil l¡¯entrada legal al pa¨ªs.

Aquesta ¨¦s la primera vegada que es pronuncia despr¨¦s d¡¯haver guanyat les eleccions. Quan a l¡¯entrevista li van preguntar pel ¡°mur¡±, un esl¨°gan de campanya que entusiasma els seus seguidors, va dir que en algunes parts podr¨¤ ser ¡°una tanca¡±. La frontera amb M¨¨xic ja est¨¤ barrada pr¨¤cticament ¨ªntegrament.

Al mateix temps que la CBS donava a con¨¨ixer aquest avan?ament de l¡¯entrevista, que s¡¯emetr¨¤ completa diumenge a la nit, el segon republic¨¤ amb m¨¦s poder a Washington, Paul Ryan, reiterava en una entrevista amb la CNN que ni Trump ni el seu partit ¡°planegem crear una for?a de deportaci¨®¡±. ¡°Crec que hem de tranquil¡¤litzar la gent¡±, va dir Ryan. ¡°Aquest no ¨¦s el nostre objectiu. Aix¨° no ¨¦s en el que ens estem centrant. Ens estem centrant a assegurar la frontera. Creiem que ¨¦s el primer i principal, abans de ficar-nos en qualsevol altre aspecte de la immigraci¨®, hem de saber qui entra i surt del nostre pa¨ªs¡±.

Tant les declaracions de Trump com les de Ryan semblen ser una marxa enrere sobre els plans m¨¦s extrems plantejats pel candidat republic¨¤ durant la campanya.

El president Barack Obama ha deportat durant el seu mandat 2,5 milions de persones amb antecedents criminals. Ha estat el president que m¨¦s immigrants ha deportat en la hist¨°ria. Es calcula que als Estats Units viuen al voltant d¡¯11 milions de persones de manera irregular. El novembre del 2014, Obama va promulgar una ordre executiva que garantia protecci¨® contra la deportaci¨® als pares indocumentats de ciutadans nord-americans que complissin certes condicions. Prop de cinc milions de persones quedarien protegides. El pla mai va arribar a entrar en funcionament perqu¨¨ el van denunciar judicialment 25 estats governats pels republicans i el van bloquejar. El Tribunal Suprem va renunciar a pronunciar-se sobre el pla i el va deixar paralitzat en mans dels tribunals inferiors.