¡°Als pobles petits hi passen coses molt grosses¡±

Quim Masferrer, m¨¦s que el foraster, ¨¦s el pregoner de Catalunya. El presentador se sent com a casa als pobles de menys de 1.000 habitants que recorre amb El foraster, de TV3, premi Ondas al millor programa d'una cadena no estatal. Des del petit poble on viu, Arb¨²cies, explica que la seva proced¨¨ncia, tamb¨¦ rural, i la seva personalitat li faciliten la tasca de recollir el millor de cada lloc en 24 hores i explicar-ho en 20 minuts de mon¨°leg. Sense fer escarafalls, puja muntanyes, navega en vaixells o fins i tot es despulla a la neu per explicar l'ess¨¨ncia de la Catalunya profunda. Quan va recollir el guard¨®, va reivindicar un refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia. "Gr¨¤cies al jurat per votar-nos, perqu¨¨ ¨¦s votant que es decideixen les coses importants", va dir.

Pregunta. Als pobles tan petits sembla complicat que hi passin coses. ?s dif¨ªcil fer El foraster?

Resposta.?El rodatge ¨¦s molt dur i has de tenir una molt bona predisposici¨® al fet que passi de tot. Cal gravar molt perqu¨¨ no saps mai on trobar¨¤s una perla. No hi ha gui¨®. I aix¨° tamb¨¦ fa que et vagin sorprenent coses. Jo sempre faig un s¨ªmil. La pick up [la camioneta que fa servir per arribar als llocs] arriba buida als pobles i en marxa plena.

P. Hi ha hagut algun cop que no trob¨¦ssiu res per explicar?

R. Si no hi passa res ensenyem que no hi passa res. Recordo un poble de la segona temporada, Arseguell, de nom¨¦s 40 habitants. Hi vam arribar un dimarts al mat¨ª. Havia comprat al poble del costat, la Seu d'Urgell. Dels 40, 30 eren al mercat i dels 10 restants cinc dormien i els altres no sab¨ªem on eren. I vam ensenyar aix¨°, jo passejant pels carrers dient ¡°aqu¨ª no hi ha ning¨²¡±. I ¨¦s molt bonic tamb¨¦ ensenyar aix¨°.

P. No genera una mica d'ansietat no tenir res a explicar?

R.?D'ansietat sempre en tens i vas pensant ¡°no tenim programa, falta lligar-ho, no veiem la banda sonora del poble...¡± Per¨° ¨¦s un work in progress. Jo sempre dic que El foraster ¨¦s molt del moment. Si an¨¦ssim al mateix poble un mes despr¨¦s segur que sortiria un programa diferent.

P. Van amb vost¨¨ els guionistes?

R.?N'hi ha un que ve amb mi, a m¨¦s de direcci¨®, realitzaci¨® i els c¨¤meres. I despr¨¦s tenim un altre equip de guionistes amb qui, quan s'ha gravat el reportatge, visualitzem tot el que hem rodat, en fem la selecci¨® i amb aquest material fem un mon¨°leg d'uns 50 minuts m¨¦s o menys, tot i que en l'emissi¨® en surten uns 20 per al programa.

P.?Us trobeu gent que no vulgui parlar?

R. S¨ª. ?s un tant per cent petit perqu¨¨ els que no volen sortir directament no se'ns apropen. Jo sempre poso l'exemple que si a mi em ve un paio amb un micro, aix¨ª de sobte a les vuit del mat¨ª, no s¨¦ com reaccionaria. El que ens sap m¨¦s greu ¨¦s precisament la gent que graves i que despr¨¦s, per a la postproducci¨® no hi cap. La gent ¨¦s molt generosa, et regala el seu temps, i despr¨¦s pel que sigui no va b¨¦. No m'hi acabo d'acostumar.

P. Creu que alg¨² altre podria fer El foraster?

R. Crec que s¨ª. Per la meva banda, jo s¨¦ que a mi m'ha ajudat ser de poble. I amb aix¨° no vull dir que alg¨² de ciutat no ho pugui fer. Per¨° crec que t'ajuda saber com s'organitzen aquestes petites comunitats. Als pobles petits hi passen coses molt grosses, sembla una contradicci¨®, per¨° ¨¦s aix¨ª. En un poble petit, al llarg de l'any potser hi ha tres noces, per¨° cada una ¨¦s una festa. L'amistat ¨¦s molt gran, la solidaritat ¨¦s molt gran. I tamb¨¦ l'odi ¨¦s molt gran. Tot. Jo aix¨° ho he viscut.

P. Creu que anar a pobles petits fa que s'ensenyi nom¨¦s una part de Catalunya i deixa fora la gent que viu a les ciutats, o els catalans que v¨¦nen de fora?

R. B¨¦, el gruix m¨¦s important de municipis de Catalunya en nombre ¨¦s de menys de 1.000 habitants. Els programes estan especialitzats. El convidat, de l'Albert Om, deixava de banda la gent an¨°nima, o les s¨¨ries de ficci¨®, que solen passar a Barcelona, no representen els pobles.

P. Va ser dif¨ªcil fer el programa a Madrid?

R. S¨ª, perqu¨¨ ¨¦s una ciutat molt gran, i per q¨¹estions de log¨ªstica ¨¦s diferent. En aquest cap¨ªtol hi va haver producci¨®. Vam fer una crida a les xarxes socials preguntant per catalans que hi visquessin. No pod¨ªem anar preguntant pels carrers com aqu¨ª.

P. El tema pol¨ªtic va sorgir tot sol?

R. S¨ª. Ens vam posar en contacte amb en Marc i ens va dir d'anar a casa seva. I all¨¤ hi havia els seus amics i ens ho vam trobar sense saber-ho. Ens vam asseure a veure el futbol i jo vaig pensar que era el moment ideal i ho vaig treure. [Masferrer va tenir una conversa amb persones de Madrid en qu¨¨ hi havia diferents opinions sobre el proc¨¦s independentista. Ell ha manifestat que hi est¨¤ a favor]. De fet, tenim pendent un dinar amb en Chechu i aquesta gent. ?s que vas fent amics per tot arreu.

P.?El va fer canviar d'idea en alguna cosa, el programa a Madrid?

R. No, vaja, res que no s¨¤pigues. Que sovint els pol¨ªtics no s¨®n un reflex dels que els han votat. I que la gent del carrer ens entenem molt millor.

P. Fa famosos els pobles i despr¨¦s es col¡¤lapsen de turistes?

R. S¨ª, m'ho diuen. Per¨° sempre en positiu. Penses en tot el que ens ha regalat la gent, tota aquesta generositat, i no saps com fer-ho. I quan et diuen que despr¨¦s del programa ve gent i es fa fotos i busca els personatges que han sortit per fer-se selfies dius ¡°Ostres!, tinc una mica la sensaci¨® que hem fet les paus¡±.

P. Quin poble li ha agradat m¨¦s?

R. Doncs ¨¦s molt complicat de dir, encara que sembli un comprom¨ªs. Jo sempre parlo d'Espolla, perqu¨¨ va ser el pilot i est¨¤vem acollonits. TV3 encara no ens havia comprat el format i hi havia dubtes. Era una prova. Hi vam anar sense saber quin to havia de tenir i ens vam adonar que la gent ens explicava coses sense que els digu¨¦ssim res. Tot aix¨° que eren fulls i idees vam anar all¨¤ i es va fer realitat. Aix¨ª que sempre els estar¨¦ molt agra?t.

P. I el m¨¦s dif¨ªcil?

R. B¨¦, el m¨¦s dif¨ªcil no ¨¦s pel poble, sin¨® pels saraus on em fico. El foraster t¨¦ moltes ganes de deixar-se portar pel que passa. I esclar, em poso a fer esqu¨ª n¨¤utic o a pujar a la muntanya¡­ Nosaltres, com que no valorem el paisatge, ni si el poble ¨¦s m¨¦s bonic o m¨¦s lleig, podem fer-los tots.

P. No est¨¤ fart de viatjar?

R. No. Jo he fet molt de foraster abans. He viatjat molt nom¨¦s pels pobles, i ara m'adono que feia el mateix. Mirava l'esgl¨¦sia rom¨¤nica, per¨° volia trobar el capell¨¤ perqu¨¨ me l'enseny¨¦s. No em conformava a fer fotos. M'agrada molt parlar amb la gent, aix¨° ho he apr¨¨s del meu pare, de l'entorn rural. No hi ha res m¨¦s especial que con¨¨ixer gent. A Sant Joan de Plan vaig anar a con¨¨ixer els solters. I vaig con¨¨ixer un pastor. Feia quinze dies que havia estat l'atemptat de les Torres Bessones. I parlant amb ell, el paio no se n'havia assabentat i era una persona culta. Simplement va decidir en un moment de la seva vida que no volia estar connectat amb la realitat. I vaig pensar "quina enveja". Al final, la vida ¨¦s aix¨°, con¨¨ixer gent, que t'expliquin coses. Tu vas seleccionant la gent amb la qual per mimetisme et trobes m¨¦s a gust¡­ Amb El foraster ¨¦s una ganga, ¨¦s com un c¨¤sting d'amistats.