El Casas m¨¦s polifac¨¨tic

Ramon Casas, el dels retrats de la seva primera ¨¨poca, quan va viatjar a Par¨ªs amb tot just 17 anys; el que pintava les multituds de Barcelona de manifestacions de finals del segle XIX, el que contraposava la visi¨® m¨¦s cosmopolita amb la tem¨¤tica popular de les dones amb mant¨®, el bohemi que es rebelava contra els valors academicistes, el que tenia una visi¨® ambivalent de la dona, la que responia al t¨°pic vuitcentista o la moderna que llegeix i condueix; o el que la despulla¡­ S¨®n algunes de les moltes mirades que reflecteix l¡¯exposici¨® ¡°Ramon Casas. La modernitat anhelada¡± al Museu Maricel de Sitges. Es tracta de l¡¯exposici¨® central de l¡¯Any Ramon Casas que celebra el 150¨¨ aniversari del naixement del pintor modernista. Una mostra que es realitza despr¨¦s d¡¯un any intensiu amb altres exposicions molt significatives ¨C¡°Ramon Casas. La vida moderna¡±, al Museu del Modernisme o la de ¡°J¨²lia, el desig¡±, del Cercle del Liceu¨C que han ajudat a con¨¨ixer m¨¦s un pintor i personatge singular a qui va tocar viure a cavall de la Barcelona de finals del XIX i el primer ter? del passat.

El que sempre ha estat un referent del corrent que va fer explotar a finals del segle XIX per¨° que, si s¡¯ha de jutjar pel t¨ªtol de la mostra, no ho va ser del tot. ¡°La veritat ¨¦s que mai ho va ser per complet. D¡¯aqu¨ª el t¨ªtol de l¡¯exposici¨®, perqu¨¨ Casas no va arribar a culminar aquest cam¨ª. Probablement per una clientela refract¨¤ria a una visi¨® m¨¦s moderna. Segur que en altres circumst¨¤ncies, Casas hauria despuntat en aquest corrent¡±, raonava Francesc Qu¨ªlez, un dels dos comissaris de l¡¯exposici¨® que es pot contemplar en un enquadrament meravell¨®s, al costat del mar, i al costat del Museu del Cau Ferrat, els museus on van exposar el mateix Casas i Santiago Rusi?ol.

Ser¨¤ una exposici¨® viatgera, com ho va ser el pintor catal¨¤, ja que despr¨¦s de tancar a Sitges (el 19 de febrer vinent) viatjar¨¤ al CaixaForum de Madrid (del 7 de mar? a l¡¯11 de juny) i recalar¨¤ en la mateixa instituci¨® cultural a Palma, des del 5 de juliol fins al 22 d¡¯octubre. ¡°No hem volgut fer una exposici¨® cl¨¤ssica, antol¨°gica. El que preten¨ªem era buscar obres poc conegudes i algunes mai vistes que representessin les m¨²ltiples facetes de l¡¯artista¡±, comentava Ignasi Dom¨¨nech, responsable de les col¡¤leccions dels museus de Sitges.

La mostra ofereix una selecci¨® de 178 obres ¨Colis, dibuixos i cartells¨C que han estat cedides per particulars i per fons de diverses institucions culturals del pa¨ªs, entre aquestes el MNAC, la col¡¤lecci¨® Carmen Thyssen, el Prado, el Museu Sorolla, a m¨¦s del Cau Ferrat, per citar-ne uns quants.

Un passeig per les sales del recentment rehabilitat Palau de Maricel donen una aproximaci¨® dels m¨²ltiples registres de Casas. Fill de l¡¯alta burgesia de Barcelona no va aconseguir desprendre¡¯s mai d¡¯aquest origen encara que en va renegar en la seva etapa m¨¦s boh¨¨mia. L¡¯exposici¨® es divideix en cinc ¨¤mbits i arrenca amb els inicis de la seva carrera art¨ªstica en el seu primer viatge a Par¨ªs, on va ser molt permeable als corrents francesos. D¡¯aquesta ¨¨poca ¨¦s el seu primer Autoretrat (1883) i una altra obra molt singular, Retratant-se en realitat un llen? pintat entre els dos artistes que hi apareixen: el mateix Casas i Santiago Rusi?ol ¡°en un intent de desmuntar la idea de la individualitat de l¡¯artista¡±, comentava un dels comissaris.

La po¨¨tica de la multitud ¨¦s el segon ¨¤mbit i ¨¦s en el qual criden poderosament l¡¯atenci¨® els quadres de Casas que reflecteixen grans concentracions de persones a Barcelona, com la de la process¨® del Corpus del 1896 o la multitud envoltant una execuci¨® a garrot vil del 1894, obres que s¡¯inspiren en fotografies. ¡°No ¨¦s que les prengui de model, ¨¦s que s¡¯inspira en la t¨¨cnica fotogr¨¤fica prenent els enfocaments i els enquadraments dels fot¨°grafs¡±, apuntava Qu¨ªlez. La paradoxa de l¡¯artista modern, el tercer ¨¤mbit, ¨¦s el que confronta el Casas cosmopolita amb el gust del pintor per les expressions populars m¨¦s cl¨¤ssiques, especialment els toros i les dones amb mant¨®: ¡°?s la veta brava del pintor¡±. Afegia Dom¨¨nech.

Ja a finals del segle XIX, en el tercer viatge de Casas a Par¨ªs, ¨¦s on s¡¯enquadra l¡¯etapa m¨¦s boh¨¨mia amb quadres com El pati (1990) que mostra la part lletja i gens glamurosa d¡¯un edifici de Par¨ªs que s¡¯ent¨¦n perfectament al costat del Cementiri de Montmartre, de Santiago Rusi?ol. Com en aquest cas, els comissaris han situat en paral¡¤lel les obres d¡¯altres artistes, com Sorolla o Picasso per evidenciar la influ¨¨ncia dels corrents i d¡¯estils en Casas. I ¨¦s la seva mirada sobre les dones la que tanca l¡¯exposici¨®, un ¨¤mbit en el qual destaquen tres nus ¨Cseguint l¡¯aire de diverses fotografies de la revista L¡¯?tude Acad¨¦mique¨C que s¡¯allunyen del model acad¨¨mic, amb posicions i angles gens habituals. ¡°Casas vol trencar amb la imatge tradicional del nu femen¨ª i fa una cosa completament diferent¡±, raona Qu¨ªlez.