Ramon Casas, pintor de les mil cares

Va ser en un viatge a Par¨ªs, el mar? del 1906, quan en una parada obligat¨°ria del cam¨ª a les cotxeres de Moi¨¤, el pintor Ramon Casas va fer una fotografia: vells carruatges tirats per cavalls en un rafal desfet. La imatge va ser la que despr¨¦s li va servir per fer un gran llen?: a un costat del rafal va reflectir aquells cavalls i els carruatges amb unes persones dempeus que representaven la societat m¨¦s tradicional ¨Cuna dona amb vestidures fins als peus i mocador, un capell¨¤, un mosso i un mosso d¡¯esquadra!¨C i a l'altre costat, un flamant cotxe ¨Cun Delaunay-Belleville¨C sota el mateix sostre amb una llum que inunda el fons de l'escena. La cotxera ¨¦s el nom d'aquesta tela que representa la modernitat i l'antic, dos mons amb els quals va conviure l'artista, un dels grans del modernisme, que es pot contemplar a l'exposici¨® Ramon Casas. La mirada moderna, a la galeria Gothsland de Barcelona. I comprar, si es disposa d'uns 500.000 euros.

La cotxera ¨¦s una de les peces m¨¦s singulars de la mostra, perqu¨¨ no s'ha exposat des del 1976 i per la seva grand¨¤ria: ¨¦s un gran oli d'1,45 x 1,93 metres que Casas va pintar el 1907, un any despr¨¦s que realitz¨¦s aquell viatge en companyia d'un dels seus inseparables amics, Pere Romeu. Anaven a Par¨ªs a recollir el xass¨ªs del vehicle que l'artista havia adquirit al fabricant franc¨¨s.

Els viatges que va realitzar Casas van ser molts; i a ells es refereix sovint en l'abundant¨ªssima correspond¨¨ncia que creuava amb els seus amics, entre ells un altre fenomen del modernisme, Miquel Utrillo. A aquest explicava, per exemple, que aprofitant el temps lliure que tenia en les sessions per retratar el rei Alfons XIII, s'escapava pels voltants amb el seu cotxe, amb el qual va aconseguir pujar a l'Alto del Le¨®n, a Guadarrama. On, com en les cotxeres de Moi¨¤, tamb¨¦ va fer fotos que despr¨¦s va utilitzar per pintar l'oli La dama del vis¨®. Una obra que li va servir de model, a partir del juny del 1904, per il¡¤lustrar la primera emissi¨® de les accions de la Hispano-Su?ssa en les quals es veia una dona embolicada en un abric de vis¨® amb el morro del cotxe de fons. Perqu¨¨ Casas pintava, amb freq¨¹¨¨ncia, escenes que ell havia viscut en els seus viatges, com el que va fer amb motiu de l'Exposici¨® Universal de Par¨ªs el 1900, on va estar una temporada, prou per comentar en les seves cartes les presses dels ¨²ltims dies. I criticar, tamb¨¦, la lletjor de la Porta Monumental de l'exposici¨®, sobrenomenada Binet, nom que se li va donar en honor a l'arquitecte franc¨¨s Ren¨¦ Binet, el seu autor.

S¨®n informacions i curiositats de la vida de Casas que es detallen en un prolix cat¨¤leg de l'exposici¨®. ¡°Hem dedicat bastant a la investigaci¨® per con¨¨ixer m¨¦s a fons la personalitat d'un geni que mantenia una intens¨ªssima correspond¨¨ncia amb els seus amics. Gaireb¨¦ a carta di¨¤ria¡±, explica Gabriel Pin¨®s, propietari de la galeria i comissari de la mostra. I aix¨ª va descobrir que Casas va atropellar un home a El Escorial i que va intentar esquivar el pagament d'una indemnitzaci¨® de 20.000 pessetes al ferit.

L'exposici¨® est¨¤ dividida en quatre parts: Roda el m¨®n i torna al Born (la dels viatges que va fer Casas), Retrats de l'¨ªntim i el P¨²blic, Imatges fi de segle d'un ideal femen¨ª i P¨¨l i Ploma, que se centra en algunes de les il¡¤lustracions de l'artista que va publicar en aquesta revista. La mostra, que es podr¨¤ veure fins al 5 de gener, ¨¦s l'¨²ltima que se celebra a Barcelona en el marc de l'Any Ramon Casas, que es va iniciar amb Ramon Casas. La vida moderna, en el Museu del Modernisme de Barcelona, tamb¨¦ comissariada per Pin¨®s.

Aqu¨ª s¨®n 40 obres de Casas les que es poden veure (i comprar), algunes in¨¨dites, com La cotxera i Chula, un dels retrats que l'artista va pintar (el 1899) de dones cobertes amb mantons i mocador al cap. Uns llen?os que mostren l'evoluci¨® de la visi¨® de Casas sobre les dones: desafiadores unes; senyores amb posi de revista de moda, unes altres. Una s¨¨rie en la qual no falta J¨²lia, la que va ser la seva musa i companya de vida en un dibuix de carbonet sobre paper que recorda La Sargantain, que es va poder veure en l'exposici¨® J¨²lia, el desig. Ramon Casas al Cercle del Liceu, la primavera passada.

Alguns dels retrats s¨®n de l'entorn m¨¦s proper a l'artista, com els de la seva germana Elisa, la seva neboda Gl¨°ria Codina i el seu marit, Artur Riera, i el que va ser el seu gran amic, Santiago Rusi?ol. I en la part de la mostra dedicada a P¨¨l & Ploma, la revista que va n¨¦ixer per promocionar la creaci¨® art¨ªstica de l'¨¨poca, destaca el gran dibuix a carbonet de Pere Romeu, que despr¨¦s va ser el cartell de Els Quatre Gats. Entre el 1899 i el 1903, Casas va realitzar una ¨¤mplia col¡¤lecci¨® de dibuixos per a aquesta cap?alera; sis d'ells es poden veure a l'exposici¨®. ¡°El 1901, la revista va dedicar un dibuix de Casas, originals signats, a cadascun dels subscriptors. Uns dibuixos de tra?os r¨¤pids, precisos malgrat la improvisaci¨®¡±, apunta Pin¨®s, que lamenta que la gran majoria, probablement, s'hauran perdut ¡°pel poc valor que se'ls va donar en aquell moment¡±.