Picasso torna al MNAC

Fins al 2007 el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) no va penjar a les seves parets una obra de Pablo Picasso. Va ser Dona amb barret i coll de pell, una pintura del 1937 que l¡¯Estat havia dipositat despr¨¦s de la daci¨® en pagament de cinc milions d¡¯euros que havia realitzat Abertis. Per celebrar-ho el museu va reunir, durant uns mesos, altres obres, filles del mateix pare, perqu¨¨ el retrat de Marie-Th¨¦r¨¨se Walter no es trob¨¦s sol. Per¨° la relaci¨® de Picasso amb el MNAC ve de lluny. El malagueny va visitar el MNAC al setembre del 1934, un dia abans de la seva marxa definitiva d¡¯Espanya. Havia anat a con¨¨ixer la sala en la qual s¡¯exposarien les 22 obres de l¡¯artista que l¡¯Ajuntament de Barcelona acabava de comprar al col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura; un projecte que mai no es va arribar a realitzar.

Picasso va aprofitar la seva visita, segons recorden les cr¨°niques period¨ªstiques, per con¨¨ixer la col¡¤lecci¨® d¡¯art rom¨¤nic; unes obres que sens dubte el van influir des d¡¯aquest moment. 82 anys despr¨¦s d¡¯aquella visita, el MNAC reuneix en l¡¯exposici¨® ¡°Picasso rom¨¤nic¡±, organitzada juntament amb el Museu Picasso de Par¨ªs i comissariada per Juan Jos¨¦ Lahuerta i Emilia Philippot, 40 olis, dibuixos, cer¨¤miques i escultures de l¡¯artista que s¡¯exposen en tres ¨¤mbits de les sales rom¨¤niques, la millor col¡¤lecci¨® de pintura mural del m¨®n, a m¨¦s d¡¯un conjunt de documents in¨¨dits, llibres, fotografies, cartes i postals que li van enviar amics com Joan Mir¨® o Joan Vidal Ventosa, amb imatges d¡¯obres rom¨¤niques, que il¡¤lustren aquesta relaci¨® i inter¨¨s pel rom¨¤nic, sobretot els seus signes i s¨ªmbols senzills per¨° potents. ¡°No es tracta de veure les difer¨¨ncies o semblances entre les pintures medievals i les obres de Picasso sin¨® les resson¨¤ncies, ja que una de les principals caracter¨ªstiques de l¡¯obra de Picasso ¨¦s la seva capacitat de transformar qualsevol influ¨¨ncia en alguna cosa pr¨°pia¡±, va explicar Lahuerta.

L¡¯exposici¨® arrenca el 1906, quan Picasso s¡¯instal¡¤la a G¨®sol, als Pirineus (on segurament va veure la talla rom¨¤nica de la mareded¨¦u amb el nen que forma part de la col¡¤lecci¨® del MNAC); un moment en el qual l¡¯obra del pintor experimenta un retorn al primitiu, com a reacci¨® al seu anterior per¨ªode rosa, despr¨¦s de descobrir l¡¯art egipci, ib¨¨ric, afric¨¤ i rom¨¤nic. ¡°Un moment en el qual s¡¯acabar¨¤ imposant un nou llenguatge que eludir¨¤ la imitaci¨® del model a favor de la frontalitat i el hieratisme, caracter¨ªstiques de la pintura rom¨¤nica¡±, explica el cocomissari i que t¨¦ un dels seus punts culminants en Les senyoretes d¡¯Aviny¨® del 1907 que no ha viatjat a Barcelona, per¨° s¨ª que ho han fet alguns dels retrats previs d¡¯aquesta obra com Bust d¡¯home en el qual mostra un proc¨¦s de mascaritzaci¨®.

El segon eix tracta el tema de la crucifixi¨®, present en moltes de les obres rom¨¤niques i que Picasso va conrear al llarg de la seva dilatada producci¨® pict¨°rica. La primera ja apareix en una obra quan tenia 12 anys, realitzada a la Corunya, per¨° sobretot entre el 1930 i el 1937. No hi ha dubte de les resson¨¤ncies si es contemplen les meravelloses figures de fusta articulades del davallament de Santa Maria de Ta¨¹ll del segle XIII (que s¡¯han mogut a la sala del Crist en Majestat de Sant Climent de Ta¨¹ll) i les crucifixions desarticulades de Picasso, com la pintada el 1932 inspirada en el retaule de Gr¨¹newald, que gaireb¨¦ mai han viatjat atesa la seva extrema fragilitat, ja que estan realitzades sobre paper.

El tercer ¨¤mbit gira entorn de les m¨¤scares, calaveres i cranis humans i d¡¯animals que de manera transversal recorren l¡¯obra picassiana. Aqu¨ª destaca el retrat de Dora Maar (que es converteix en la quarta parella de l¡¯artista que apareix representada en les obres que han viatjat des de Par¨ªs) en el qual els trets facials es distribueixen de forma aleat¨°ria. El 1957 va realitzar una s¨¨rie de naturaleses mortes protagonitzades per calaveres en la qual les formes es redueixen a la m¨ªnima expressi¨®, en qu¨¨ de vegades nom¨¦s mant¨¦ signes i incisions de gran pot¨¨ncia simb¨°lica. Aquests picassos es poden veure en l¡¯¨¤mbit de les pintures de Sant Pere de Sorpe, en qu¨¨ juntament amb una barca de pescadors o una anunciaci¨® el pintor medieval va realitzar una crucifixi¨® i als peus de la creu, una calavera. ¡°Tothom quan la veu diu que sembla de Picasso¡±, afirma Lahuerta. L¡¯exposici¨® estar¨¤ oberta fins al 26 de febrer vinent.