El meravell¨®s desembarc de Brunet

Com que creia que la salut de la cultura va lligada a la vitalitat del catalanisme, Manuel Brunet insistia en una paradoxa ara familiar: si amb la dictadura de Primo de Rivera el llibre catal¨¤ t¨¦ un apogeu, despr¨¦s entra en una fase retreta. Sagarra digu¨¦ que amb les llibertats restablertes, la compra de llibres en catal¨¤ havia baixat ¡°d¡¯una manera esglaiadora¡±. Segons Brunet, part del problema era la desorientaci¨® dels lectors davant un exc¨¦s de t¨ªtols publicats, i tot sovint ¡°dolents¡±. I ara, a la fi, alg¨² parla de Brunet. Manuel Brunet, de Francesc Moreno, ¨¦s una biografia equ¨¤nime, documentada i ¨¤gil. Potser alg¨² decideixi escriure un assaig sobre la hist¨°ria del periodisme cat¨°lic a Catalunya, per molt que la desmem¨°ria sembli deliberada. Francesc Moreno retrata Brunet amb matisos justos, i amb el paisatge d¡¯¨¨poca que massa sovint interv¨¦ en el marge de maniobra de les individualitats.

Amb El meravell¨®s desembarcament dels grecs a Emp¨²ries, Brunet pret¨¦n una del¨ªcia postnoucentista, enfrontada a l¡¯humor xar¨®, un llibre de gent i coses que passen. Despr¨¦s va publicar llibres d¡¯articles com Cada dia ¨¦s festa i deix¨¤ inacabada una vida de Jesucrist, finalment publicada per l¡¯editorial Destino. Per¨°, sobretot, ¨¦s l¡¯analista pol¨ªtic, el comentarista de pol¨ªtica internacional, capa? de virul¨¨ncia i d¡¯originalitat argumental. Havia passat per una etapa radical. ?s el primer director de Mirador i, despr¨¦s, com qui arriba al periodisme adult, passa a ser una de les grans firmes de La Veu de Catalunya, perqu¨¨ hi pot defensar les posicions cat¨°liques. Sagarra el veu convertit ¡°en un rampellut Jeremies de l¡¯anarco-conservadorisme cat¨°lico-pessimista¡±. Brunet ja no confia en la Segona Rep¨²blica. Catalanista integral, considera que un partit catalanista que entengui el sistema pol¨ªtic espanyol ha d¡¯actuar a Madrid.

Defensava la llibertat d¡¯ensenyament, de la compet¨¨ncia, de l¡¯oferta i la demanda d¡¯idees, i del dret a triar. I a partir dels fets d¡¯octubre de 1934 ¡ªnit negra, diu¡ª veu probable una guerra civil i critica l¡¯apologia de l¡¯oasi catal¨¤: ¡°Perqu¨¨ ni Catalunya ¨¦s un oasi, ni els esquerrans tenen dret a deixar entendre que m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest oasi no es pot viure¡±. Tot i que, com tants intel¡¤lectuals i pol¨ªtics europeus dels anys trenta, sent una atracci¨® passatgera per Mussolini, fins a l¡¯assassinat de Matteotti, i ent¨¦n que els totalitarismes intenten suplantar la religi¨®. Despr¨¦s de la Guerra Civil ve la Segona Guerra Mundial. Brunet la comenta des de Destino. Antinazis com Brunet i Pla han d¡¯escriure fent equilibris per mor de la censura. Segons Francesc Moreno, Brunet va ser un vencedor ven?ut, considerat sospit¨®s per la nova autoritat. L¡¯adaptaci¨® al nou r¨¨gim era impossible. Veu necess¨¤ria la conciliaci¨®: ¡°I qui ser¨¤ el pr¨ªncep de la pau, l¡¯¨¤ngel del bon consell?¡±.