La Corunya beur¨¤ aigua d¡¯una antiga mina

Si hi ha un s¨ªmbol a Gal¨ªcia de la lluita camperola per la terra aquest ¨¦s la vall d¡¯As Encrobas, un enclavament f¨¨rtil del municipi de Cerceda (la Corunya) que va ocupar portades a la premsa internacional a finals dels setanta com a estampa de l¡¯agonia franquista. Els ve?ns, en la seva majoria dones i ancians comandats per un capell¨¤ roig, es van al?ar llavors contra l¡¯expropiaci¨® a preu irrisori de les seves finques agr¨¤ries per excavar una gran mina de carb¨®. Les protestes no van frenar la transformaci¨® del paratge en terreny lunar durant 30 anys per¨° avui, amb el jaciment esgotat, la ci¨¨ncia i la naturalesa han retornat la vida a As Encrobas.

Uni¨®n Fenosa, concession¨¤ria de la mina de Meirama, va iniciar el 2008 la transformaci¨® del buit de l¡¯explotaci¨® en un llac per complir amb l¡¯exig¨¨ncia legal de restaurar la zona una vegada que el lignit es va acabar. El mateix havia fet abans Endesa en el pr¨°xim Ajuntament d¡¯As Pontes (la Corunya), per¨° en aquest cas la ubicaci¨® estrat¨¨gica de la bassa i la qualitat de la seva aigua n¡¯han propiciat un ¨²s ins¨°lit: que serveixi per proveir, sense depuraci¨® pr¨¨via, les llars dels 400.000 habitants de la comarca de la Corunya.

El projecte ¨¦s ¨²nic a Europa, subratllen els seus promotors, i nom¨¦s se¡¯n coneixen casos similars als Estats Units, encara que es tracta de llacs nascuts en mines molt m¨¦s petites que subministren aigua a poblacions tamb¨¦ menors. Pa?sos com Sud-¨¤frica, ple d¡¯explotacions mineres esgotades i amb dificultats de prove?ment, ja s¡¯han posat en contacte amb Gas Natural Fenosa per con¨¨ixer l¡¯experi¨¨ncia desenvolupada a Cerceda, explica Roberto Gonz¨¢lez Philippon, responsable d¡¯Explotaci¨® d¡¯Actius Miners de la Unitat d¡¯Operacions de Recursos Naturals de Gas Natural Fenosa.

Solucions per al canvi clim¨¤tic

La Xunta ja ha realitzat part de les obres per connectar, a trav¨¦s d¡¯una canonada d¡¯1,3 quil¨°metres i amb un cost de 10 milions d¡¯euros, el llac d¡¯As Encrobas amb l¡¯embassament de Cecebre, el pant¨¤ del qual avui beuen els de la Corunya i que t¨¦ una capacitat set vegades menor. El buit miner, del qual Fenosa va extreure 94 milions de tones de lignit per alimentar una central t¨¨rmica que segueix funcionant a Meirama amb carb¨® importat, servir¨¤ com a reservori per a una comarca de precipitacions generoses que, no obstant aix¨°, segons esgrimeixen la Xunta i els responsables del projecte, no t¨¦ el subministrament garantit per al futur a causa del canvi clim¨¤tic i l¡¯augment de la poblaci¨®.

¡°A la Corunya hem viscut situacions d¡¯estr¨¨s h¨ªdric. No s¨®n comparables a les del sud d¡¯Espanya, per¨° a m¨¦s de molta aigua es necessita un lloc on emmagatzemar-la. El canvi clim¨¤tic marca una tend¨¨ncia cap als extrems i cal planejar solucions de futur com aquesta¡±, explica Jordi Delgado, del Grup d¡¯Enginyeria d¡¯Aigua i Medi Ambient (Geama) de la Universitat de la Corunya, que ha col¡¤laborat en l¡¯ompliment del llac que duplicar¨¤ la reserva actual d¡¯aigua de l¡¯¨¤rea de la Corunya.

Delgado explica que, a m¨¦s de la qualitat de l¡¯aigua, hi ha una ¡°circumst¨¤ncia casual¡± que permet que l¡¯antiga mina serveixi per a prove?ment. El llac, que ocupa 171 hect¨¤rees, amb 2,2 quil¨°metres de longitud, un d¡¯ample i 205 metres de profunditat, est¨¤ situat en la mateixa conca que l¡¯embassament que assorteix les aixetes de les llars de la Corunya, exactament a 13 quil¨°metres de dist¨¤ncia riu amunt, i la seva gran capacitat permetr¨¤, a m¨¦s, ¡°regular¡± les inundacions en aquesta comarca.

Investigadors universitaris

Al capdavant del proc¨¦s l¡¯empresa va situar investigadors de les universitats de la Corunya i Santiago. Els encarregats de pilotar l¡¯ompliment del buit de la mina van ser els enginyers del Geama de la instituci¨® de la Corunya. En comptes d¡¯esperar que el forat s¡¯inund¨¦s nom¨¦s gr¨¤cies a l¡¯abundant pluja de la zona, van optar per for?ar la inundaci¨® mitjan?ant el desviament de cabal dels rierols de l¡¯entorn de Meirama, una alternativa que redu?a el temps i millorava les propietats de l¡¯aigua, argumenten. ¡°Hem obtingut una qualitat molt semblant a la d¡¯aquests rius; no ¨¦s exactament igual simplement perqu¨¨ l¡¯aigua del llac est¨¤ retinguda, no corre¡±, explica Jordi Delgado.

L¡¯Ajuntament de la Corunya, governat per Marea Atl¨¤ntica, d¨®na suport al fet que el llac s¡¯usi per al prove?ment perqu¨¨ els milers d¡¯anal¨ªtiques realitzades per la Universitat ¡°garanteixen la qualitat de l¡¯aigua¡±. ¡°?s el llac m¨¦s monitorat i m¨¦s ben estudiat d¡¯Europa¡±, defensen des del Geama, que va realitzar ¡°m¨¦s de 500.000 registres d¡¯una llista ingent de par¨¤metres¡± amb ¡°tecnologia pionera¡±. Des del govern local de la Corunya, amb tot, subratllen que vigilen i exigeixen permanentment ¡°el compliment estricte del control de les anal¨ªtiques¡± i ¡°totes les mesures de precauci¨® de l¡¯impacte ambiental¡± en la construcci¨® de la canonada que unir¨¤ el llac amb l¡¯embassament de Cecebre, una ¨¤rea de gran valor ecol¨°gic.

En Marea i BNG s¨ª que critiquen el projecte. La primera d¡¯aquestes forces rebutja que la Xunta gasti 10 milions d¡¯euros per poder usar el llac com a reserva de prove?ment quan els plans hidrol¨°gics del Govern gallec rebutgen ¡°expressament¡± que es tracti d¡¯una ¡°alternativa viable¡± i proposen altres solucions m¨¦s senzilles i barates. El primer partit de l¡¯oposici¨® a Gal¨ªcia s¡¯oposa al fet que l¡¯obra sigui abonada amb fons p¨²blics i no per l¡¯empresa i q¨¹estiona tamb¨¦ la qualitat de l¡¯aigua que sortir¨¤ del llac miner per l¡¯elevada concentraci¨® de n¨ªquel.

Sobre els antics abocadors que envoltaven la mina de Meirama, avui hi creixen 450.000 arbres i els rius desviats per explotar la mina han recuperat en part el seu curs i la vegetaci¨® de ribera. En la restauraci¨® ambiental del miler d¡¯hect¨¤rees que conformen el llac i el seu entorn hi va col¡¤laborar l¡¯equip de l¡¯Estaci¨® d¡¯Hidrobiologia d¡¯Encoro do Con, de la Universitat de Santiago, que xifra en 839 les esp¨¨cies que han repoblat de forma natural el paratge reviscut d¡¯As Encrobas.

L¡¯enclavament ¨¦s, de moment, un recinte barrat en el qual nom¨¦s es permeten visites programades, a l¡¯espera que la Xunta tramiti la desafectaci¨® dels terrenys, que segueixen sota domini p¨²blic miner. El llac passar¨¤ a les mans de l¡¯Administraci¨® auton¨°mica, per¨° l¡¯¨¤rea que l¡¯envolta ¨¦s propietat de Fenosa, que t¨¦ previst negociar el seu ¨²s amb el Govern gallec. ¡°Tant de bo aquest projecte serveixi d¡¯exemple sobre com generar valor despr¨¦s de l¡¯explotaci¨® i ajudi a canviar la percepci¨® que es t¨¦ de la mineria¡±, conclou Gonz¨¢lez Philippon.