Kluge o l¡¯ant¨ªdot

Formidables raons per deambular per la Virreina, somrient i amb certa alegria del pensament. Pot ser en l¡¯exposici¨® del dibuixant i cabareter francoargent¨ª Copi (Buenos Aires 1939-Par¨ªs 1987), una pres¨¨ncia i una obra que semblaven perdudes en el buit de l¡¯ahir. Pensar feli?ment tamb¨¦, en un contrast ben aconseguit, a la mostra sobre el cineasta alemany Alexander Kluge (1932), un paio imaginatiu i cr¨ªtic que des de fa trenta anys nom¨¦s treballa per a la tele, gaireb¨¦ sempre la privada. Un mestre de la televisi¨®.

Jardins de cooperaci¨®. Un t¨ªtol aportat per ell mateix, que s¡¯ha abocat (sense cobrar) en la preparaci¨® d¡¯aquesta expo, fidel a la seva idea de contribuir a sembrar i cuidar ¡°jardins de cooperaci¨® al mig de la jungla informativa¡±. Dies propicis per con¨¨ixer-lo millor, per considerar una traject¨°ria i un criteri audiovisual tan centrats en la hist¨°ria i el present, quan el president electe de la primera pot¨¨ncia mundial ha arribat al cim del seu pa¨ªs a partir d¡¯un reality show condu?t durant setze anys per ell mateix, amb un to verbal i ideol¨°gic que ara identifiquem millor. Kluge o l¡¯ant¨ªdot.

El seu m¨®n ¨¦s un bosc d¡¯imatges i paraules que es trenen, sovint a partir de la premsa popular il¡¤lustrada. Kluge ha realitzat 55 films, entre llargmetratges i curts, i la sensacional xifra de 3.000 programes de televisi¨®. Ha evitat ser un ¡®autor de culte¡¯, etiqueta que confina als llimbs i redueix qualsevol a un nom en una obra ni vista ni llegida. No, no, Kluge no est¨¤ per a aix¨°. Un col¡¤lega de la mateixa generaci¨® al seu pa¨ªs, productor de cinema i de televisi¨® de cineastes que comen?aven, en el seu cas a la televisi¨® p¨²blica, Eckart Stein, el descriu com ¡°un dels nostres millors pirates¡±. Per la seva formaci¨® jur¨ªdica, Kluge ha aconseguit for?ar els l¨ªmits de tantes martingales institucionals que des de fa anys enrareixen l¡¯aire de l¡¯esfera p¨²blica, aquest atabalat m¨®n nostre d¡¯imatges. Per a demostrar que la tele ¨¦s servei p¨²blic fins i tot si ¨¦s privada, i que el seu potencial expressiu ¨¦s un dels tresors de la cova.

B¨¦, ¨¦s dif¨ªcil creure-ho vista la tele que hi ha per aqu¨ª. Kluge presenta a Barcelona formats televisius sorprenents, acabats d¡¯inventar, alguns per a l¡¯expo. En un minut veus en imatges, que inclouen el text, un poema d¡¯Ingeborg Bachmann sobre la Callas, o desfilar un centaure de Leonardo da Vinci transformat en somni a la petita pantalla. Escoltes una jove que parla amb gust i criteri del desig que mou la literatura com mou la vida. Un altre tipus, am¨¨ i cordial, t¡¯apropa els principis del fil¨°sof Spinoza, el gran panteista, per al qual, ens diu l¡¯entusiasta expert, si el pensament no produeix felicitat, per a qu¨¨?

Kluge aconsegueix el que propugna: les paraules, les imatges i la m¨²sica ¨Cels tres camps del seu treball¡ªs¨®n mitjans de producci¨® de sentiments. Res a veure amb el sentimentalisme: aquesta producci¨® de sentiments ¨¦s l¡¯ala pr¨¤ctica de les idees sobre el m¨®n i sobre la hist¨°ria.

Un pirata, deia. Vinculat des de jove a l¡¯Escola de Frankfurt, el seu mentor va ser Adorno, que el va dirigir cap a la imatge. Va ser un dels impulsors del nou cinema alemany, a partir del Manifest d¡¯Oberhausen de 1962. En els seixanta i setanta va fer sobretot cinema: Els artistes sota l¡¯envelat del circ: perplexos, o un dels episodis d¡¯Alemanya a la tardor (film que es pot veure sencer a l¡¯expo), dos dels seus t¨ªtols. M¨¦s que esdevenir autor, organitza llavors els cineastes i empr¨¨n batalles legals per ampliar la producci¨® p¨²blica de cinema. Aix¨ª, la pressi¨® professional fa que la llei de 1973 obligui les cadenes a invertir m¨¦s en cinema. Els seus esfor?os aconsegueixen tamb¨¦ que la comissi¨® federal doni diners no nom¨¦s per a adaptacions liter¨¤ries sin¨® per tractar temes socials. El 1984 fa un gir dr¨¤stic i s¡¯allunya del cinema per fer ¨²nicament tele.

Tamb¨¦ llavors aconsegueix el que semblava impracticable: dotar de continguts culturals un medi que es privatitzava i convertia en mercaderia de consum r¨¤pid. En col¡¤laboraci¨® amb el setmanari Der Spiegel i l¡¯ag¨¨ncia de publicitat japonesa Dentsu, desenvolupa llavors programes culturals per a la televisi¨® per sat¨¨l¡¤lit i per a emissores privades com RTLplus i VOX.

I aix¨ª segueix Kluge. Sense deixar d¡¯escriure ni de teixir imatges formidables; cooperant; fent rumiar, i somriure.