L¡¯hort del terrat

Diferents mitjans ja s¡¯han fet ress¨° del projecte de reforma del mercat de la Vall d¡¯Hebron, i encara que tan sols hagi comen?at a caminar, la futura reforma s¡¯ha publicitat a bastament. ?bviament, la pol¨ªtica t¨¦ a veure molt amb aquesta acci¨®, ja que necessita imatges per donar a con¨¨ixer la seva activitat. Per¨°, en qualsevol cas, hi ha alguna cosa de singular que mereix un comentari. Ja saben vost¨¨s que els mercats municipals van engegar ja fa anys una transformaci¨® radical que ha fet que aquests edificis hagin sofert uns canvis que s¨®n una forma de prendre el pols de la ciutat. S¨®n, per dir-ho d¡¯alguna manera, un reflex de tot el que passa i de les sensibilitats del moment, i que van des de la conversi¨® en atraccions tur¨ªstiques gurmet fins als panteons nacionals, passant per aparcaments o el rescat de restes arqueol¨°giques, per¨° per sobre de tot expressen les noves maneres de menjar. Senzillament, la reforma dels mercats municipals ¨¦s una radiografia de com ha evolucionat la ciutat en els darrers anys. Pel que fa a arquitectura, podr¨ªem dir que la transformaci¨®, especialment als de la zona central, ha afectat essencialment el subs¨°l, i en aquest sentit ¨¦s molt gr¨¤fic que ara sembli arribar el moment de la coberta, com passa al mercat de la Vall d¡¯Hebron. Aquest darrer fa que els que estem una mica descreguts sobre els avantatges de la coberta plana i les bondats dogm¨¤tiques de l¡¯arquitectura moderna puguem per un instant pensar que alguna cosa bona ha de tenir. En termes generals, els mercats de l¡¯¨¤rea central, a excepci¨® del de Santa Caterina, han mantingut la qualitat de la coberta (Sants, Ninot, Concepci¨®...) ¡ªque quasi equival a dir la qualitat del seu volum¡ª, mentre que en les intervencions realitzades als mercats dels anys seixanta domina el fet d¡¯haver-los embolicat ¡ªliteralment¡ª amb una nova fa?ana, normalment lleugera, a base de malles, prefabricats transl¨²cids, etc., que els projectistes deuen haver considerat de m¨¦s bona qualitat que l¡¯anterior. El m¨¦s ofensiu d¡¯aquests mercats ¨¦s sense cap dubte el de sant Gervasi, a la pla?a del Putxet, al carrer Balmes

El menjar ha pres l¡¯espai p¨²blic de manera imparable els darrers temps

?s aviat encara per opinar en conjunt d¡¯aquest nou mercat reformat de qu¨¨ parlo, per¨° crec que ¨¦s l¡¯¨²s a qu¨¨ es vol destinar la coberta, on es plantar¨¤ un hort urb¨¤, el que resulta interessant. A m¨¦s de l¡¯hort tamb¨¦ hi haur¨¤ un restaurant, amb el qual sembla tancar-se un cercle format per l¡¯hort, les parades de productes frescos i la taula parada per menjar. Aqu¨ª l¡¯hort ajuda a fer visible el menjar, d¡¯una manera diferent de la de les parades tradicionals o la dels supermercats que s¡¯han encastat en els vells mercats, com fins ara. El menjar, all¨° comestible, representat aqu¨ª per un hort de 1.400 metres quadrats, ¨¦s la recreaci¨® singular de la idea de producte de proximitat. L¡¯hort tanca la seq¨¹¨¨ncia d¡¯elements que s¨®n la parada tradicional amb productes frescos, els supermercats amb productes manufacturats i, darrerament, el restaurant. Al Ninot, per exemple, un dels darrers a reformar-se, moltes parades s¡¯han dotat d¡¯un lloc per a la degustaci¨®. L¡¯hort ¨¦s la plantaci¨® organitzada i no aleat¨°ria per excel¡¤l¨¨ncia, ¨¦s el jard¨ª comestible, i el fet d¡¯estar situat al comen?ament de la cadena del que mengem li confereix una prerrogativa que no discutim, ¨¦s el que atorga els noms. ?s la cultura per excel¡¤l¨¨ncia.

Per¨°, al meu entendre, aquest hort de terrat ajuda a fer evident, per sobre de tot, la creixent pres¨¨ncia del menjar a la ciutat, la seva innegable petjada en l¡¯espai p¨²blic als darrers anys, el menjar que marca l¡¯hora de la ciutat i d¡¯alguna manera l¡¯ordena. El menjar ¨¦s un element urb¨¤ d¡¯una import¨¤ncia monumental que els arquitectes no semblem haver observat encara com es mereix. El menjar ha pres l¡¯espai p¨²blic de manera imparable els darrers temps, a Barcelona aix¨° ¨¦s innegable. La ciutat sembla parar taula a unes hores, la forma, l¡¯aspecte, el color, el renou i la ¡°textura¡± d¡¯alguns carrers o places queden determinats per aquest fenomen que en altres cultures ¨¦s absolutament quotidi¨¤. Un fenomen que permet entendre tamb¨¦ el que ha canviat de la casa, ja que el carrer, les terrasses, la gent asseguda als bancs amb carmanyoles o qualsevol lloc per seure, s¨®n improvisats menjadors que suplanten els dom¨¨stics, almenys entre setmana. La casa sembla haver sortit a dinar fora.