Obama s¡¯acomiada del m¨®n amb una defensa apassionada de la immigraci¨®

En la majoria dels seus 52 viatges pel m¨®n, Barack Obama dedica una estona, dues hores, a deixar de ser president dels EUA per convertir-se en un motivador de joves ¨²nic. L¡¯ambaixada dels EUA local aplega un parell de milers d¡¯universitaris o emprenedors, i el president els fa un discurs breu i despr¨¦s es treu la jaqueta per contestar preguntes triades a l¡¯atzar d¡¯entre centenars de mans al?ades. Mentre parla, passeja per l¡¯escenari amb un carisma dif¨ªcil d¡¯igualar per cap altre pol¨ªtic. Aquest any, a Llatinoam¨¨rica, ho va fer a Buenos Aires i a Lima. Per¨° Lima era especial: ¡°Aquesta ¨¦s l¡¯¨²ltima parada del meu ¨²ltim viatge com a president dels EUA¡±, va comen?ar el president. Obama s¡¯acomiada del m¨®n. I va triar fer-ho d¡¯una manera molt simb¨°lica: envoltat de joves de tot Llatinoam¨¨rica, 100 dels quals becats per estudiar als EUA i reunits a Lima per a l¡¯ocasi¨®.

M¨¦s de 20.000 joves llatinoamericans han passat per aquest programa de beques per a emprenedors promogut per Obama. I en aquest ambient de barreja de races, de pa?sos, de lleng¨¹es, en angl¨¨s amb accent llatinoameric¨¤, entre els joves i el president van llan?ar una emocionada reivindicaci¨® de l¡¯emigraci¨®, de la barreja de races, de cultures, i dels EUA com un pa¨ªs d¡¯emigrants que va triomfar precisament perqu¨¨ ho ¨¦s. ¡°El meu pare va n¨¦ixer a Hait¨ª i se¡¯n va anar a les Bahames. No us perdonen que no sigueu natius. A mi tampoc¡±, li deia un jove. ¡°El meu pare va n¨¦ixer a Cuba i se¡¯n va anar als EUA. Li va anar molt b¨¦ gr¨¤cies al fet que va tenir les portes obertes, per¨° ara volen tancar-les¡±, li deia un altre.

Obama tractava de calmar-los a tots, de donar una visi¨® optimista, amb la frase que sol repetir: ¡°La hist¨°ria no camina en l¨ªnia recta, sin¨® en ziga-zaga¡±. El president va fer una reivindicaci¨® sincera de la immigraci¨® precisament quan el discurs contra ella triomfa als EUA i a Europa. ¡°Am¨¨rica ¨¦s un pa¨ªs d¡¯immigrants. Aquest ha estat el seu punt fort. Hem pogut atreure talent de tot arreu. Si aneu pels carrers de Louisiana, d¡¯Indianapolis, veureu que hi ha gent que ve de tot arreu. Excepte els pobles natius, tots els altres som immigrants a Am¨¨rica. I aix¨° t¨¦ moltes coses positives. Per exemple, en l¡¯esport. Per qu¨¨ als EUA li va anar tan b¨¦ a les olimp¨ªades? Poden dir que som un pa¨ªs gran i tenim diners per invertir en programes per a esportistes. Aix¨° ¨¦s cert. Per¨° la Xina ¨¦s m¨¦s gran que nosaltres i hi inverteix tamb¨¦ molts diners. Qu¨¨ va passar? Que nosaltres tenim gent de tot arreu. I de totes les mides. Tenim Michael Phelps, que ¨¦s un gegant i aix¨° va molt b¨¦ per a la nataci¨®. I tenim la gimnasta Simone Biles, que va ser a la Casa Blanca, ¨¦s molt baixeta, per¨° ¨¦s fabulosa en la seva disciplina. I tots s¨®n immigrants¡±, va reblar Obama mentre el p¨²blic de joves llatinoamericans aplaudia amb entusiasme i mostrava en les preguntes l¡¯angoixa davant l¡¯arribada de l¡¯era Trump.

Obama va provar de tranquil¡¤litzar-los. Els va dir que el m¨®n ¨¦s molt millor que quan ell era jove, amb menys pobresa extrema, amb m¨¦s nens i nenes escolaritzats, molta m¨¦s interconnexi¨® gr¨¤cies a la tecnologia. Per¨° tamb¨¦ va admetre que v¨¦nen temps foscos, i els va animar a defensar l¡¯emigraci¨®. I ho va plantejar com un problema gaireb¨¦ generacional. ¡°Jo ara tinc cabells blancs i comen?o a veure m¨¦s com pensen els vells. De vegades els vells se senten m¨¦s amena?ats que els joves per aquesta barreja de races i cultures. Quan un ¨¦s vell t¨¦ por de les coses noves. Alguns pol¨ªtics poden pensar: ¡®Tornem a la identitat antiga, de ra?a, de tribu¡¯. Per¨° si us definiu pel que no sou, pel color de la pell, per on vau n¨¦ixer, realment no teniu una identitat s¨°lida per a la vida. Si el que m¨¦s us importa ¨¦s ser americans, us pot fer por un altre pa¨ªs. I aix¨° acaba en conflicte. Per aix¨° la millor manera de cuidar els EUA ¨¦s fer que als altres els vagi b¨¦¡±, va clamar mentre dedicava, com sempre, una bona estona a saludar tots els joves, que s¡¯esfor?aven per tocar-lo com si fos un estrella del rock. De fons sonava ¡°Puerto Rico me lo regal¨®, Miami me lo confirm¨®, del Caribe somos t¨² y yo¡±, de Marc Anthony, com a comiat llatinoameric¨¤ a un president dels EUA que ha connectat com pocs amb els joves d¡¯aquest continent.