La veritat sobre Bola?o

Fa poc s'ha publicat un article del cr¨ªtic Ignacio Echevarr¨ªa (El Cultural d'El Mundo, 23 de setembre del 2016) i unes declaracions de l'editor Jorge Herralde (La Vanguardia, 30 d'octubre del 2016) que, lluny de referir-se a q¨¹estions liter¨¤ries de l'obra de Roberto Bola?o, tracten sobre assumptes de la meva vida privada, la dels meus fills i la del mateix Roberto que no s¨®n certes.

Roberto va morir el 2003 despr¨¦s de llargs anys de malaltia i la seva voluntat sempre va ser que la seva dona i els seus fills gestionessin la seva obra, com hem estat fent amb discreci¨®. Despr¨¦s de la seva defunci¨®, jo vaig seguir vivint a Blanes amb els meus fills i intentant portar una vida an¨°nima aliena a les picabaralles editorials. Sempre he mantingut la meva feina com a educadora social a l'Ajuntament d'aquest poble, on treballo des de fa m¨¦s de 30 anys. Ara em veig, tristament, en l'obligaci¨® de trencar aquest silenci de m¨¦s de 10 anys.

Echevarr¨ªa i Herralde atribueixen que se'ls hagi apartat de la gesti¨® de l'obra de Roberto al fet que, segons ells, coneixien una relaci¨® sentimental de l'autor amb Carmen P¨¦rez, cosa que no ¨¦s certa en absolut. Actuen moguts pel despit, perqu¨¨, haig de dir, que se'n van apartar ells mateixos.

La publicaci¨® recent de la novel¡¤la in¨¨dita El esp¨ªritu de la ciencia ficci¨®n i la cessi¨® dels drets de l'obra d'en Roberto a Alfaguara i no a Feltrinelli (successora d'Anagrama) es deu ¨²nicament a raons professionals. La proposta que va fer Alfaguara en el marc de les negociacions en les quals va intervenir el meu agent, Andrew Wylie, va ser molt m¨¦s avantatjosa per a l'obra d'en Roberto. No nom¨¦s des del punt de vista econ¨°mic. Alfaguara t¨¦ m¨¦s pres¨¨ncia a Llatinoam¨¨rica, on els seus llibres valen menys, una q¨¹esti¨® fonamental per garantir l'acc¨¦s dels lectors a la seva obra.

Cal destacar, a m¨¦s, que quan en Roberto va morir, nom¨¦s feia set anys que publicava a Anagrama. De la totalitat de la seva obra (15 llibres), sis els va publicar en altres editorials (Seix Barral, Acantilado, Lumen, Planeta Chile i Mondadori). Com b¨¦ sap el mateix Herralde, dels 20 anys de vida editorial de Roberto, set corresponen a en Roberto i 13 a la gesti¨® de la seva fam¨ªlia. Durant aquests ¨²ltims anys, la seva editorial va poder reunificar tota l'obra en el seu segell i publicar in¨¨dits p¨°stums molt rellevants. Despr¨¦s de 13 anys a Anagrama dif¨ªcilment es pot sostenir que prenguem decisions de manera impulsiva o venjativa.

La meva p¨¨rdua de confian?a en Herralde es va iniciar el 2008, quan vaig revisar els contractes. Em vaig adonar que el 2005 Anagrama havia formalitzat sense la meva autoritzaci¨® un pacte pel qual est¨¤vem pagant comissions molt m¨¦s altes del que ¨¦s habitual. Si les comissions rondaven habitualment el 20%, els meus fills i jo pag¨¤vem entre un 35% i 55%. Anagrama va estendre la vig¨¨ncia dels contractes fins al 2015 i va ampliar el l¨ªmit d'exemplars que podia editar fins a la inversemblant xifra de 5.000.000 quan els l¨ªmits dels contractes anteriors eren de 20.000 exemplars. A m¨¦s, quan es va signar el contracte el 2005, ja havia caducat la vig¨¨ncia de diverses obres per haver-se superat el l¨ªmit d'edici¨®, tot aix¨° sense abonar l'avan?ament habitual.

En aquest context, l'ag¨¨ncia liter¨¤ria Andrew Wylie em va oferir representar l'obra de Bola?o en l'¨¤mbit mundial i es va produir la renegociaci¨® amb Anagrama, que, a m¨¦s, va cessar en la gesti¨® internacional de l'obra. Va ser en aquell moment quan el meu nom, que gaireb¨¦ no havia sortit a la premsa, va passar a ser el centre d'articles que desacreditaven la meva imatge i al¡¤ludien a fets de l'esfera privada que no s¨®n certs.

Respecte a Ignacio Echevarr¨ªa, la nostra relaci¨® professional es va trencar el 2005 perqu¨¨, igualment, vaig perdre la confian?a en ell. En el treball de coordinaci¨® de l'edici¨® del llibre El secreto del mal, vaig tenir coneixement que havia dif¨®s per correu electr¨°nic a terceres persones el manuscrit in¨¨dit d'aquesta obra sense demanar la meva autoritzaci¨® i abans d'haver signat cap contracte. Vaig considerar-ho una frivolitat i una falta de responsabilitat. Quan li vaig preguntar per aix¨° va recon¨¨ixer el seu error, va demanar disculpes i va dimitir del seu c¨¤rrec. Menteix, doncs, quan afirma que el vaig acomiadar. I menteix quan en relata els motius. En el seu moment, ell mateix va trobar justificada la seva dimissi¨®, com es constata en el correu electr¨°nic que em va enviar el 9 d'octubre del 2005: ¡°Lamento molt sincerament haver decebut la teva confian?a. [¡­] Em faig c¨¤rrec del que pot suposar una p¨¨rdua de confian?a i assumeixo plenament la meva responsabilitat¡±. A m¨¦s, s'ha desdit del que em va escriure dos dies despr¨¦s, en un altre correu: ¡°Per la meva banda, no tinc intenci¨® de donar m¨¦s voltes a l'assumpte, i encara menys de divulgar-ho de cap forma¡±.

Despr¨¦s d'aquest missatge no podia imaginar que Echevarr¨ªa continuaria declarant-se marmessor de l'obra de Roberto ¡ªmentint p¨²blicament¡ª fins que el 2011, sis anys despr¨¦s, vaig declarar a La Vanguardia que mai ho havia estat. ?s a dir, menteix quan escriu en el seu recent article d'El Mundo que mai s'havia definit com a tal i que eren els periodistes els qui ho afirmaven. N'hi ha prou amb llegir l'entrevista que va concedir a?El Tel¨¦grafo de l'Equador (2 de desembre del 2009):

¡ªCanviant de tema, fins fa poc temps va estar a c¨¤rrec de l'obra de Bola?o¡­

¡ªHo estava, ara no. El que passa ¨¦s que ell em va nomenar, davant de la seva v¨ªdua, marmessora, per¨° nom¨¦s de paraula. Jo no tenia poders jur¨ªdics en l'administraci¨® del seu llegat.

Els meus arguments s¨®n professionals. Per aix¨° ¨¦s absurd que Herralde i Echevarr¨ªa decideixin per despit qui va ser, i des de quan, la seva parella. Amb gran dolor, els meus fills i jo estem pagant, em temo, les conseq¨¹¨¨ncies de la nostra sortida d'Anagrama.

Sobre la meva vida privada, la d'en Roberto i els meus fills no n'he parlat mai als mitjans i no ho far¨¦ ara. Nom¨¦s em limitar¨¦ a dir que Roberto i jo vam mantenir un projecte de vida en com¨², de parella i familiar amb els nostres fills, durant 23 anys, des que ens vam con¨¨ixer a Girona el 1981 fins a la seva defunci¨®. ?s fals que en Roberto compart¨ªs la seva vida i els ¨²ltims sis anys abans de morir amb Carmen P¨¦rez. En totes les seves declaracions p¨²bliques, tamb¨¦ en l'entrevista que va concedir pocs dies abans de la seva defunci¨®, els seus temes s¨®n la literatura i la seva fam¨ªlia, a qui professava un profund amor i respecte i amb qui va viure a Blanes fins al final.