Universitat i societat

Segons els bar¨°metres del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) i de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), les universitats s¨®n les institucions m¨¦s ben valorades per la societat catalana. Segons el CEO, el grau de confian?a social que generen les universitats obt¨¦ una puntuaci¨® mitjana de 6,47 (en una escala del 0 al 10), molt superior a les altres institucions analitzades (ajuntaments, Parlament, Govern de la Generalitat, Uni¨® Europea, etc¨¨tera). Segons l¡¯OAC, els catalans afirmen que les universitats s¨®n les institucions on hi ha menys corrupci¨®, molt per sota de la resta: fundacions i associacions, clubs esportius, Parlament, mitjans de comunicaci¨®, administraci¨® catalana, ajuntaments, sindicats, entitats financeres i partits.

Si comparem entre administracions, aquestes dades s¨®n clarament positives per a les universitats, per¨° tamb¨¦ tenen una lectura m¨¦s cr¨ªtica si advertim que una cinquena part dels catalans considera que a les universitats hi ha molta corrupci¨® o bastant, que les universitats no arriben ni al notable en confian?a i que la desconfian?a ¨¦s m¨¦s gran en la poblaci¨® jove i amb titulaci¨® universit¨¤ria. Les universitats no es poden sentir satisfetes amb aquestes dades, i han de treballar per intentar millorar-les. Hi ha tres ¨¤mbits en els quals poden incidir per incrementar la confian?a.

1. Les universitats han de formar part de les prioritats pol¨ªtiques dels partits. Totes les formacions parlament¨¤ries reconeixen que les universitats estan molt relegades en la seva agenda pol¨ªtica i la majoria dels diputats encarregats de l¡¯¨¤mbit universitari admeten que desconeixen els detalls de les demandes universit¨¤ries. Arraconar la pol¨ªtica universit¨¤ria ¨¦s una irresponsabilitat greu perqu¨¨ significa ignorar, en plena crisi sist¨¨mica, la import¨¤ncia que tenen en el desenvolupament econ¨°mic i social. Des de l¡¯Acad¨¨mia cal encoratjar els partits a interioritzar i assumir que les universitats, com a centres d¡¯investigaci¨®, formaci¨® i generaci¨® de coneixement, tenen una funci¨® essencial per revitalitzar l¡¯estructura productiva i per cohesionar la nostra societat.

2. Les pol¨ªtiques del Govern de Catalunya s¡¯han de basar en la confian?a vers les universitats. Molts universitaris creuen que passa just el contrari i que per aix¨° es limita l¡¯autonomia universit¨¤ria. Les pol¨ªtiques de professorat no preveuen la promoci¨® dels joves professors formats a la mateixa universitat i es basen en el control extern de l¡¯estabilitzaci¨® del professorat (una bona mostra n¡¯¨¦s el Pla Serra H¨²nter, que afortunadament ha frenat el Parlament). La pol¨ªtica de recerca, com en el seu dia va denunciar un rector de la UB en acomiadar-se, sembla que es basa en una ¡°profund¨ªssima desconfian?a cap a la recerca universit¨¤ria¡± i en un ¡°dirigisme cient¨ªfic d¡¯entitats deliberadament allunyades de la universitat¡± (aqu¨ª es podria esmentar el Barcelona Institute of Science and Technology, BIST). I quant al que alguns anomenen governan?a universit¨¤ria, les propostes de l¡¯Administraci¨® tamb¨¦ posen sota sospita les universitats catalanes i aquelles que les han aplicat acr¨ªticament no sembla que n¡¯hagin millorat la gesti¨®. Les universitats s¡¯han de revelar davant de tants recels administratius i davant d¡¯una de les seves conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s pernicioses: un sistema de finan?ament antiquat i exigu que no ent¨¦n que la pr¨¤ctica totalitat de la despesa universit¨¤ria ¨¦s, en realitat, inversi¨®.

3. Les universitats han de despertar de l¡¯estat let¨¤rgic en qu¨¨ es troben. Han perdut centralitat social i ja no s¨®n aquell f¨°rum de reflexi¨® responsable i comprom¨¨s amb el progr¨¦s social que antany s¡¯anteposava a les exig¨¨ncies curriculars. Cal recuperar l¡¯activisme universitari i el di¨¤leg amb tota mena d¡¯institucions pol¨ªtiques, partits i entitats socials per provar de ser referent en la soluci¨® dels dilemes dels ciutadans. Les universitats estan al servei del coneixement i, per tant, al servei d¡¯uns ciutadans que desitgen i confien que les nostres universitats contribueixin a transformar la societat.

Les universitats han d¡¯abandonar urgentment el seguidisme i la resignaci¨® per construir un nou sistema universitari amb unes pol¨ªtiques universit¨¤ries basades en la confian?a. D¡¯aquesta manera, es restablir¨¤ l¡¯autoconfian?a i es minimitzaran aquelles actituds passives que ara fomenten l¡¯apatia. L¡¯entorn pol¨ªtic, administratiu i social s¡¯ha d¡¯impregnar de la passi¨® universit¨¤ria per situar l¡¯Acad¨¨mia en el centre de la resoluci¨® dels problemes socials. Si restablim la identitat universit¨¤ria com a motor del progr¨¦s social, no nom¨¦s augmentar¨¤ la confian?a social cap a les universitats, sin¨® que la mateixa societat se sentir¨¤ part de la universitat.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB