Cr¨°nica d¡¯una desaparici¨®

El primer missatge ¨¦s de la meva cap, que tamb¨¦ viu enganxada al m¨°bil:

¡ª Enviat a un whats de mares: ha desaparegut una menor de 16 anys. No s¨¦ si ¨¦s veritat.

Poc despr¨¦s li diuen que hauria marxat volunt¨¤riament. Si ¨¦s aix¨ª, li explico, la trobaran aviat. En la majoria de den¨²ncies per desaparici¨® (3.553 casos a l'any a Catalunya) la persona torna com a molt en quatre dies (75%). S¨®n les 21.42. Li proposo que deixem passar un temps prudencial per veure si torna a casa, que seria el m¨¦s l¨°gic. Seguim xatejant una mica m¨¦s i pactem: si la Martina no apareix aquesta nit, ho mirem.

No han passat ni 10 minuts, que el meu m¨°bil torna a sonar.

¡ª M'acaben de passar aix¨°: Martina Alemany, de 16 anys. Desapareguda avui a Barcelona.

En aquest cas ¨¦s un amic que viu a Madrid. Gaireb¨¦ alhora, una altra persona del meu cercle vital, que res t¨¦ a veure amb les dues anteriors, tamb¨¦ m'escriu sobre la desaparici¨® de la Martina.

Comen?o a inquietar-me i faig algunes gestions. El missatge m¡¯ha arribat per vies massa diferents. Tots tenim molt present la Diana Quer, a Gal¨ªcia. Confirmo que la Martina ha desaparegut (a vegades s¨®n rumors falsos) i sembla que ¨¦s voluntari. Escric a la meva cap per explicar-li. A les 22.05, ens reafirmem a posposar-ho per l'endem¨¤. Paral¡¤lelament, busco a Twitter i trobo un missatge del tiet de la menor de les 21.36 que demana ajuda. El repiulo.

En una redacci¨® es treballa, es perd el temps, es discuteix, es riu, es plora... Fins i tot es fan altres coses que diuen recordar els que ja tenen m¨¦s de 50. Jo d'aix¨° no en s¨¦ res, per¨° ¨¦s clar que tots ens coneixem, en alguns casos m¨¦s del que ens agradaria. Intueixo que la meva cap no s'ha quedat tranquil¡¤la sabent que una adolescent est¨¤ desapareguda i que la seva fam¨ªlia demana ajuda per trobar-la... A les 23.02 hi torna: no sembla que l'hagin trobat, em diu. Debatem i acordem per tercera vegada deixar-ho per l'endem¨¤ al mat¨ª.

Cinc minuts despr¨¦s, els Mossos publiquen aquesta piulada: "Estem fent gestions d'investigaci¨® per localitzar Martina Alemany Casas despr¨¦s que els seus pares hagin denunciat avui la seva desaparici¨®". M¡¯ho miro de re¨¹ll. I miro de re¨¹ll tamb¨¦ el m¨°bil. No falla, a les 23.47 torna a sonar. La meva cap tamb¨¦ ha vist la piulada:

¡ª Hem pensat que cal donar alguna cosa. Hi est¨¤s d'acord?

Convenim que redactarem una pe?a breu, sense massa detalls, amb la foto de la menor. La prioritat ¨¦s ajudar a buscar l'adolescent. A les 00.10 publiquem la informaci¨®, amb falta d'ortografia inclosa, que ca?a de nou la meva omnipresent cap virtual.

Aix¨ª neix la not¨ªcia de la desaparici¨® de la Martina.

L'endem¨¤ (8.34!), amb la menor encara desapareguda, el meu Whatsapp torna a vibrar: "Prioritat total per a qualsevol novetat rellevant". Les r¨¤dios ja obren amb el cas. I la televisi¨® tamb¨¦ surt a l'arena medi¨¤tica: la mare de la menor explica a TV3 que han trobat una carta de la seva filla a la b¨²stia, i d¨®na altres detalls personals. Recollim la troballa de la carta i ometem la resta. Alhora, els Mossos convoquen una roda de premsa.

"Qu¨¨ t¨¦ aquest cas de diferent de la resta? Res", afirma l'intendent portaveu dels Mossos, Xavier Porcuna, que explica que es denuncia la desaparici¨® de quatre menors al dia a Catalunya. El 99,9% apareix. Per¨° tots sabem que s¨ª que ¨¦s diferent. La capacitat de la fam¨ªlia per moure-ho a les xarxes socials i portar-ho als mitjans ha convertit la desaparici¨® volunt¨¤ria d'una adolescent de 16 anys en el tema del dia.

A l'ascensor, entrant a la redacci¨®, una companya em pregunta per l'¨²ltima hora del cas. Tamb¨¦ em truca un amic de Tarragona. Fins i tot el becari estrella, embolicat amb mil temes, t¨¦ un minut per interessar-s'hi. Tots volen saber qu¨¨ passa amb la Martina. La not¨ªcia ¨¦s de les m¨¦s vistes al web.

De vegades m'agrada somiar que s¨®c europea i que arribo a casa a les set de la tarda. Aquest dimarts ho faig. Escric de pressa l'edici¨® pel paper. Gaireb¨¦ he acabat. Palpo la llibertat amb la punta dels dits, fins que a les 19.36 veig una piulada dels Mossos: "Localitzada a Sant Sebasti¨¤ Martina Alemany Casas en bon estat de salut. Gr¨¤cies Ertzaintza!!!". Les xarxes i els mitjans han servit perqu¨¨ una dona reconegui la Martina en un centre comercial i avisi.

Ara la fam¨ªlia que es va valer de les xarxes i els mitjans demana que s'esborri la fotografia de la jove. Sembla una mica in¨²til: nom¨¦s la piulada del seu oncle va tenir m¨¦s de 6.000 retuits, i el post de la seva mare a Facebook es va compartir m¨¦s de 50.000 vegades, sense tenir en compte els milers de xats de Whatsapp a trav¨¦s dels quals es va distribuir el missatge de la seva desaparici¨® amb la imatge. Tamb¨¦ hi ha queixes pel "circ" medi¨¤tic, la vulneraci¨® de drets i el tracte preferencial del cas respecte d¡¯altres desaparicions.

Hauria de ser la Martina una excepci¨® o la norma? Hem de crear un protocol per sistematitzar com tractar les desaparicions? Han de fer-ho tamb¨¦ els Mossos? Diu el periodista Martin Caparr¨®s que cal escriure contra el p¨²blic. Cal fer-ho tamb¨¦ contra una fam¨ªlia que demana auxili?