Rafael Catal¨¢: ¡°Cal complir la llei a Catalunya¡±

Rafael Catal¨¢ (Madrid, 1961) ha estat renovat com a ministre de Just¨ªcia amb l'enc¨¤rrec d'engegar grans reformes, com la nova llei d'enjudiciament criminal perqu¨¨ siguin els fiscals els que dirigeixin la instrucci¨® penal, i l'aplicaci¨® del pacte amb Ciutadans, que inclou la modificaci¨® del sistema d'elecci¨® dels vocals del Consell General del Poder Judicial, la supressi¨® dels aforaments i mesures de regeneraci¨®. El titular de Just¨ªcia considera que les eleccions han purificat la responsabilitat pol¨ªtica de la corrupci¨® i s'aventura cap a un pacte amb el PSOE i Ciutadans sobre la just¨ªcia, imprescindible per poder aprovar aquestes mesures, a m¨¦s de defensar el paper de la just¨ªcia per donar resposta a "infraccions legals" que hi pugui haver a Catalunya.

M¨¢s informaci¨®n

Catal¨¢ diu que si Mas es declara en rebel¡¤lia podria actuar la policia

Catal¨¢ no descarta la suspensi¨® de l¡¯autonomia ¡°si arrib¨¦s el moment¡±

Catal¨¢ avisa els independentistes que hi ha camins per frenar la secessi¨®

Pregunta. No hi ha cap altra manera d'abordar el problema de Catalunya que no sigui perseguint als jutjats els qui promouen el proc¨¦s independentista?

Resposta. En un Estat de dret qui incompleix la llei ha de tenir la resposta de la just¨ªcia. No podem dubtar-ho gens i si a Catalunya hi ha infraccions legals, hi ha d'haver respostes judicials, i aix¨ª seguir¨¤ sent. Aix¨° no treu que, a m¨¦s, hi hagi negociaci¨® pol¨ªtica, i n'hi ha hagut. Hi ha hagut molta pol¨ªtica i dedicaci¨® del Govern espanyol a Catalunya i en aquesta legislatura el president ha posat de manifest que ¨¦s un objectiu ser capa?os de dialogar i trobar alternatives dins de la Constituci¨®, com que els espanyols som iguals en drets i obligacions, hi ha un principi d'unitat d'Espanya, de sobirania nacional de tots i no d'una part¡­ Tindrem m¨¦s flexibilitat per buscar solucions pol¨ªtiques a reivindicacions de la societat catalana. Per¨° qui incompleixi les lleis es trobar¨¤ amb l'acci¨® de la just¨ªcia.

P. Asseure al banc dels acusats un expresident de la Generalitat i un exconseller no incrementa el sentiment independentista i no ¨¦s contraproduent?

R. Doncs no ho s¨¦. Per¨° si un president de la Generalitat, un conseller o una presidenta del Parlament han incomplert una llei, han de respondre davant dels tribunals. Fa dies comentava amb el president catal¨¤ que si un ajuntament incompleix una llei catalana estic segur que la Generalitat el portaria davant dels tribunals. Si un particular incompleix una llei del Parlament de Catalunya segur que els serveis jur¨ªdics de la Generalitat el portarien davant dels jutjats o li enviarien els Mossos d'Esquadra. Si passa amb la legalitat catalana, per qu¨¨ no ha de passar amb l'espanyola o les sent¨¨ncies del Constitucional?

P. Ser¨¤ possible en algun moment una consulta pactada a Catalunya?

R. Amb el nostre sistema actual i la nostra Constituci¨®, no. Els refer¨¨ndums s'estableixen per a compet¨¨ncies pr¨°pies territorials, per¨° el que es planteja aqu¨ª ¨¦s un refer¨¨ndum que no ¨¦s propi de la compet¨¨ncia de Catalunya, sin¨® de tot Espanya. Mentre uns pocs vulguin decidir el que ens correspon a tots aix¨° no ser¨¤ possible.

P. Fa un any i mig va dir que calia reformar la Constituci¨®. Encara ho mant¨¦?

A Catalunya qui incompleixi la llei es trobar¨¤ amb l¡¯acci¨® de la just¨ªcia

R. La nostra Constituci¨® ens ha generat una etapa de benestar, creixement i salut democr¨¤tica extraordinaris, com no hav¨ªem conegut mai. Ha prestat bons serveis i per descomptat que ¨¦s possible reformar-la mentre es faci amb consens i di¨¤leg i per abordar assumptes en qu¨¨ estiguem d'acord. Sempre hem dit que es pot abordar si es t¨¦ clar qu¨¨ volem i no ficar-nos en un cam¨ª que no sabem on ens porta, que parlem pr¨¨viament sobre qu¨¨ volem fer. En la successi¨® a la Corona per eliminar la prefer¨¨ncia de l'home, aqu¨ª hi serem amb naturalitat, per¨° si ¨¦s que els espanyols no siguem iguals en drets el PP no participar¨¤ mai en aquest debat. La reforma de la Constituci¨® no pot ser un esl¨°gan, s'ha d'identificar i concretar, amb ajustos i millores. Posar-nos a revisar-ho tot des de zero ¨¦s inadequat i ¨¦s de qui no reconeix el m¨¨rit d'aquests 40 anys.

P.?Aprovar¨¤ mesures contra la corrupci¨®?

R.?N'hem aprovat moltes, perqu¨¨ es vivia un rebuig absolut. Hem parlat de finan?ament de partits perqu¨¨ es reconegui la seva responsabilitat penal, hem incrementat les penes, els mecanismes perqu¨¨ el que roba retorni fins a l'¨²ltim euro, un estatut de l'alt c¨¤rrec¡­ moltes coses. Segurament es pot seguir millorant i veure com funciona quan s'estabilitzin aquestes mesures. La corrupci¨® ¨¦s q¨¹esti¨® de lleis, per¨° tamb¨¦ de valors.

P. Des del punt de vista pol¨ªtic, el PP ha fet prou despr¨¦s de saber-se que hi ha indicis de finan?ament il¡¤legal, de pagaments en negre d'obres a la seu o de destrucci¨® de proves?

R. Hem fet moltes coses en la direcci¨® de promoure totes aquestes reformes i les hem aprovat en solitari al Congr¨¦s. L'explicaci¨® ha anat per la via de l'apartament i expulsi¨® de persones que s'ha acreditat que han com¨¨s aquests delictes i en les campanyes electorals del 2015 i el 2016 hem reconegut en molts actes p¨²blics els errors comesos i hi ha hagut una p¨¨rdua de suport popular que en alguna mesura est¨¤ associada al malestar social i la cr¨ªtica cap a la corrupci¨®. Per¨° la corrupci¨® ¨¦s de persones, no d'organitzacions.

P. La responsabilitat pol¨ªtica est¨¤ saldada?

R. En el nostre sistema se salda quan hi ha eleccions. Quan anem a votar fem balan? i valorem qu¨¨ ens sembla la gesti¨® d'un Govern o les propostes de l'oposici¨®, i en els ¨²ltims dos anys i mig hi ha hagut tot tipus d'eleccions i hi ha hagut ocasi¨® perqu¨¨ els ciutadans hagin em¨¨s el seu veredicte.

P.??s l¨°gic que els successos d'Alsasua es considerin delicte de terrorisme?

P. No ¨¦s problema de com ho percebo jo, sin¨® de tipificaci¨® legal, i el que d¨®na seguretat ¨¦s que hi ha un jutge que ho determina. Que un jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional ho qualifiqui com a delicte de terrorisme em mereix confian?a.

P. No ¨¦s desproporcionat que puguin ser condemnats amb penes de fins a 20 anys?

R. Si un jutge de l'Audi¨¨ncia i especialista que ha fet aquest treball conclou que aquesta ¨¦s la tipificaci¨® dels fets, la meva reacci¨® ¨¦s respectar-ho. En tot cas, com que aquest ¨¦s un Estat de dret els acusats tindran totes les vies d'al¡¤legacions, recurs o impugnaci¨®.