The Cure marquen territori

Els grups de rock veterans s'assemblen als felins, sempre han de marcar territori per dissuadir els mascles m¨¦s joves. I en certa manera aix¨° ¨¦s justament el que van fer The Cure en el seu detallat concert del dissabte a la nit en un Sant Jordi ple, deixar senyals n¨ªtids, en el seu cas sonors, per delimitar un espai que des de finals dels anys setanta els pertany. Ho van fer magn¨ªficament, amb un Robert Smith en plenes facultats, utilitzant amb soltesa aquesta veu en ocasions implorant, de vegades irada, sempre dolguda que sembla sortir d'un rac¨® a la penombra, com correspon, i el p¨²blic va acabar impregnat de les diverses sonoritats que la banda va desplegar en les seves tres hores de concert: post-punk, pop i rock g¨°tic per resumir la collita, sempre fosca. Catorze discos van passar per escena representats per trenta-dues peces, interpretades a la manera antiga, amb tot l'espectacle centrat en els cinc int¨¨rprets, disposats de manera cl¨¤ssica en un escenari t¨ªpicament rocker. Van ser com si fossin d'altres temps.

Potser per aix¨° la durada del concert, sense intenci¨® de provocar els fans all¨¤ presents, no necessitava de tanta cal¡¤ligrafia per escriure el seu missatge. S'ent¨¦n que com que Robert Smith amb prou feines renova la seva oferta, va estrenar una pe?a completament innecess¨¤ria, It Can Never Be The Same, recorre a la seva hist¨°ria, exposant-la de manera detallada, donant espai als grans assoliments i tamb¨¦ a can?ons menors per poder reivindicar el seu espai en la m¨²sica del segle XX. En aquest sentit va fer pensar en aquests senyors grans que gaudeixen explicant les seves an¨¨cdotes. Es pot aprendre dels seus relats?, per descomptat que s¨ª, per¨° si es perllonguen sempre hi ha un punt de fuga a partir del qual l'inter¨¨s decau i apareix n¨ªtid el rerefons, alg¨² que potser posa per sobre de tot, fins i tot del que explica, el simple fet de reivindicar la seva vig¨¨ncia.

Aix¨° es va poder pensar, per exemple, a la primera tanda de bisos, nom¨¦s salvada per The Forest, o en alguns trams de la primera hora i mitja, el ritme de la qual remuntava amb peces com Primary, que revifarien el foc de qualsevol concert apagat, o amb aquesta entrada de Pictures Of You llargaaaaa, amb Smith i Gallup mirant-se amb els seus instruments creuats com ho feien de jovenets.

Els temps han canviat, The Cure no. I ho podrien dissimular m¨¦s b¨¦ si no ens llegissin tota la seva enciclop¨¨dia. Per molt espl¨¨ndida que sigui.