Nova gram¨¤tica, no patiu!

La publicaci¨® de la Gram¨¤tica de la llengua catalana, despr¨¦s de vint anys de feina de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i que actualitza el treball de Pompeu Fabra, ha estat motiu de diferents consideracions a la premsa, encara que sense la contund¨¨ncia del debat que va generar la supressi¨® de diacr¨ªtics. ?s clar que s¨®n m¨¦s de 1.400 p¨¤gines i no s¨®n f¨¤cils de pair. En aquest diari ho ha explicat Rudolf Ortega.

Es pot agafar com a exemple un usuari molt principal, un institut (Salas i Xandri), per veure com explica als pares i alumnes al seu web la introducci¨® de la nova ortografia i gram¨¤tica: ¡°Pol¨¨miques a banda, a l¡¯institut ens anirem adaptant a poc a poc als canvis que proposi la normativa, i comen?arem ja aquest curs reduint el nombre de paraules amb accent diacr¨ªtic que caldr¨¤ que els estudiants aprenguin.?Ara b¨¦, no patiu?perqu¨¨ no es penalitzar¨¤ l¡¯ortografia fins ara vigent. El 2018 es publicar¨¤ la versi¨® redu?da en format virtual, La gram¨¤tica essencial de la llengua catalana. Ser¨¤ en un format de divulgaci¨®, comprensible per al gran p¨²blic, que contindr¨¤ quadres resum i glossaris¡±.

Manuel P¨¦rez Saldanya, ponent de la nova gram¨¤tica, ho explicava aix¨ª a RAC1: ¡°Introdueix flexibilitat, obre el ventall en alguns punts, no nega el que s¡¯havia consolidat plenament¡±. Teresa Cabr¨¦, presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica, al mateix mitj¨¤, declarava que ¡°hem de comen?ar a relaxar-nos una mica quan parlem en catal¨¤¡±. Segons Cabr¨¦, ¡°l¡¯enrenou dels diacr¨ªtics, d¡¯alguna manera, ha amagat l¡¯aprovaci¨® de la nova gram¨¤tica¡±. A La Vanguardia (24 de novembre), la mateixa Cabr¨¦, aclaria que la gram¨¤tica vol dotar la llengua de diferents registres que el parlant pugui triar segons les situacions. ¡°Volem passar aix¨ª del criteri correcte-incorrecte al d¡¯adequat-inadequat¡±. Joandom¨¨nec Ros, president de l¡¯Institut, defensava la nova gram¨¤tica perqu¨¨?¡°¨¦s m¨¦s diversa¡±, i afegia que ¡°reflecteix els parlars de tot el territori, i ¨¦s m¨¦s democr¨¤tica, perqu¨¨ no diu '¨¦s aix¨ª com s'ha de parlar i la resta ¨¦s una cosa a oblidar".

Un dels reptes de la llengua ¨¦s la diversitat d¡¯accents

A N¨²vol subratllaven com Cabr¨¦ va fer servir en la presentaci¨® les mateixes paraules que escrivia Pompeu Fabra l¡¯any 1924: ¡°?s cert que no totes les innovacions proposades compten encara amb l¡¯assentiment general: moltes s¨®n discutides, algunes ¨¤dhuc asprament combatudes. No havem, per¨°, de doldre¡¯ns que les innovacions trobin una certa resist¨¨ncia a llur admissi¨®: no sempre seran encertades, i una cr¨ªtica d¡¯elles ¨¦s necess¨¤ria a fi que solament triomfin les que efectivament impliquin una millora, i encara una millora que sigui viable¡±.

El fet que es reconeguin variants balears o valencianes ha estat ben rebut. Un exemple local. A la televisi¨® balear IB3, Nicolau Dols, professor de Filologia a la Universitat de les Illes afirma que ¡°tenim una gram¨¤tica de la qual podem estar orgullosos. No podia ser que formes que tenen tanta vig¨¨ncia quedassin excloses de la normativa de la llengua comuna¡±. Per exemple, la manera de dir les hores.

Felip Gumbau, professor valenci¨¤, considera que la gram¨¤tica, per molt bona que sigui, ¡°ser¨¤ una altra oportunitat perduda per a arribar a un consens institucional entre els tres grans territoris de la nostra llengua. Les coses ja no s¨®n com en el segle XX: l¡¯Institut no t¨¦ el monopoli de la normativa ling¨¹¨ªstica (encara que tinga acad¨¨mics de tots els territoris) i la majoria dels valencians no ens sentim representats quan ens diuen que parlem catal¨¤. (...) Volem una llengua forta, s¨ª, per¨° tamb¨¦ unes institucions ling¨¹¨ªstiques que es respecten, que s¡¯escolten i que siguen rigoroses i constructives¡± I acaba proposant un casament entre l¡¯Institut i l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua. ¡°Molts ¨¤nims, parella!¡±

Hi ha m¨¦s cr¨ªtiques, algunes de generals i d¡¯altres sobre casos concrets. Borja Vilallonga, a El Nacional, escriu que ¡°el gran problema que afligeix l¡¯acad¨¨mia nacional del catal¨¤ ¨¦s la manca de comprom¨ªs amb un model normatiu per a la llengua catalana¡±. ¡°Amb l¡¯err¨¤tica inconsist¨¨ncia de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC, la supressi¨® dels diacr¨ªtics q¨¹estiona el model vigent. La nova gram¨¤tica de l¡¯IEC, amb l¡¯excusa que ¨¦s descriptiva, acabar¨¤ d¡¯enterrar el model fabri¨¤. Per¨° alhora no s¡¯albira alternativa. Paradoxalment, el diccionari normatiu es troba blindat en el fabrisme m¨¦s tronat i carrincl¨®, i es continua resistint a la influ¨¨ncia de l¡¯Alcover¡ªmolt m¨¦s diccionari que el mateix DIEC. Si hem de reclamar obertura i relaxaci¨® del model de llengua, cal garantir que aix¨° es faci a partir d¡¯uns par¨¤metres estables, s¨°lids i clars. Tot comprom¨ªs ¨¦s i ser¨¤ necessari. Tanmateix, l¡¯exist¨¨ncia tant d¡¯un model com d¡¯un est¨¤ndard ¨¦s indispensable per a la superviv¨¨ncia i salut del catal¨¤¡±.

A Gabriel Bibiloni (Vilaweb), tot i semblar-li b¨¦ introduir una gamma de valoracions de cada forma segons la geografia i el registre, creu que ¡°el desig d¡¯abordar la variaci¨® geogr¨¤fica no hauria de significar cap pas enrere en la construcci¨® d¡¯un est¨¤ndard dotat d¡¯un mateix grau d¡¯unitat i solidesa que els est¨¤ndards de les lleng¨¹es de l¡¯entorn, i aqu¨ª hi hem vist algun punt feble. D¡¯altra banda, el desig d¡¯abordar la variaci¨® estil¨ªstica no hauria de servir perqu¨¨ alg¨² pogu¨¦s utilitzar els registres ling¨¹¨ªstics com una estrat¨¨gia ¡ªencara que sembli cosa molt moderna¡ªper a justificar qualsevol cosa. I a la nova gram¨¤tica tamb¨¦ hi veiem algun punt feble en aquest sentit. Podria donar una certa cobertura a aquells que volen fer entrar impostures diverses per la porta col¡¤loquial, que ¨¦s una manera d¡¯entrar a la casa i restar-hi¡±. A Bibiloni el preocupa que es fomenti una din¨¤mica de fragmentaci¨® de la llengua.

Per Jordi Badia i Pujol, ¡°el dubte ¨¦s si aquesta gram¨¤tica ¨Ctan flexible, tan descriptiva¨C no obre la porta a considerar normatives totes les ¡®trangressions¡¯ que ens arribaran; el dubte ¨¦s si aquesta gram¨¤tica no s¡¯insereix en el discurs segons el qual la interfer¨¨ncia persistent de l¡¯espanyol defineix l'¡®evoluci¨®¡¯ del catal¨¤ i la norma s¡¯hi ha d¡¯anar emmotllant. O, essent optimistes, el dubte ¨¦s si la nova gram¨¤tica servir¨¤ perqu¨¨ els ¡®transgressors¡¯ ja no vulguin ¡®transgredir¡¯ m¨¦s. Si la nostra televisi¨®, per exemple, comen?ar¨¤ a complir les recomanacions establertes pel DIEC i la GIEC sobre els usos en ¨¤mbits formals, o b¨¦ continuar¨¤ mantenint, exhibint i difonent una llista indecent de mots i construccions que contravenen la normativa¡±.

En canvi, Rosa Bay¨¤, de la Universitat de Barcelona, a Lliure i millor defensa que ¨¦s ¡°una gram¨¤tica basada en l¡¯¨²s, que prioritza els fets generals ¡ªcompartits a tot el territori¡ª i en concreta tamb¨¦ d¡¯espec¨ªfics en certes varietats de la llengua, i que assegura una comunicaci¨® eficient en els diferents registres funcionals¡±.

¡°No s¨¦ com ho veieu vosaltres¡±, escriu Enric Duran Padr¨®s, periodista i ling¨¹ista, al mateix mitj¨¤, ¡°per¨° jo no crec que Mila Segarra, Joan A. Argenter, Jaume Cabr¨¦, Antoni Ferrando, Joan Mart¨ª i Castell, Isidor Mar¨ª, Albert Jan¨¦, Manuel P¨¦rez Saldanya, Joan Veny, Vicent Pitarch, Teresa Cabr¨¦, Llu¨ªs B. Polanco, Gemma Rigau i tota la n¨°mina de prestigiosos especialistes s¡¯hagin dedicat a ¡°agredir el catal¨¤¡±, ¡°empobrir-lo¡±, ¡°dividir-lo¡±, ¡°conspirar en favor del catanyol¡± i altres animalades per l¡¯estil proferides per tants i tants opinadors i articulistes que s¡¯han dedicat a pontificar en contra de l¡¯IEC, molts cops sense arguments, i pitjor encara, han gosat acusar algunes de les persones m¨¦s prestigioses dels Pa?sos Catalans i d¡¯altres territoris que formen part de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC. La m¨¦s grossa: un fil¨°leg, deia, que criticava l¡¯IEC perqu¨¨ ¡°haurem d¡¯aprendre coses noves i desaprendre¡¯n encara m¨¦s¡±! Que no n¡¯aprenem cada dia, els professionals de la llengua? Que no ens estem formant cont¨ªnuament?¡±.

Albert Pla Nualart (Ara, 24 de novembre) escriu que ¡°quan ara la GLC admet que, per exemple, alguns contactes entre preposicions ¨¤tones i que s¨®n genu?ns est¨¤ admetent t¨¤citament que una llengua ¨¦s el resultat de la seva pr¨°pia evoluci¨® i no de l¡¯evoluci¨® que s¡¯hauria donat si la hist¨°ria hagu¨¦s anat d¡¯una altra manera. I en el fons tamb¨¦ ve a recon¨¨ixer que quan una forma sint¨¤ctica est¨¤ tan integrada que extirpar-la handicapa l¡¯usuari, ¨¦s que ja ¨¦s genu?na. Per¨° el pas que fa en aquesta direcci¨® la GLC el fa per no crear escissions ni obrir ferides, amb peus de plom. I aix¨° pot portar alg¨² que no s¨¤piga fer una lectura estrat¨¨gica de la seva ret¨°rica a preguntar-se quin sentit t¨¦ admetre tot de formes m¨¦s acostades al castell¨¤ mantenint les de sempre si no es diu, alhora, que les de sempre ¨Cles de la norma fins ara vigent¨C no s¨®n adequades en certs registres. Es digui o no, la veritat ¨¦s que aquestes formes m¨¦s acostades al castell¨¤ i, tanmateix, ben genu?nes resolen necessitats comunicatives que quedaven molt mal cobertes recorrent nom¨¦s a les formes fins ara normatives. Per no obrir ferides, la GLC es disfressa de descripci¨® i aparenta haver nom¨¦s ampliat la norma, per¨° aquesta estrat¨¨gia acumulativa t¨¦ uns clars l¨ªmits. En algun moment caldr¨¤ dir que s¡¯acullen en la correcci¨® formes abans vistes com a poc pures perqu¨¨ s¨®n clarament m¨¦s adequades en determinats registres que les pures¡±.

Per Mag¨ª Camps (La Vanguardia), un dels reptes de la llengua catalana ¨¦s la diversitat d¡¯accents, no nom¨¦s geogr¨¤fics, sin¨® tamb¨¦ de registre. "Una mateixa persona parla de manera diferent dep¨¨n d¡¯on ¨¦s, del que fa o amb qui interactua. A grans trets, podr¨ªem dir que fins ara el catal¨¤ establert per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) nom¨¦s funcionava en els registres cultes. A partir d¡¯ahir, per¨°, les coses han canviat: la norma catalana, ¨¦s a dir el catal¨¤ correcte ¨Ctot i que ¨¦s una expressi¨® que la presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica, Teresa Cabr¨¦, vol bandejar¨C, ¨¦s molt m¨¦s ¨¤mplia. Sense proposar-s¡¯ho, des d¡¯ahir hi ha molts m¨¦s catalanoparlants que parlen amb m¨¦s correcci¨® gr¨¤cies a la generositat de la norma gramatical¡±.

?bviament, el debat continuar¨¤, segurament sense la crid¨°ria que hi va haver amb els diacr¨ªtics (Vilaweb ha anunciant que no aplicar¨¤ aquesta normativa ortogr¨¤fica). M¨¤rius Serra va proposar llavors fer un examen sobre la llista dels 150 als entranyables autors de les elegies sobre els diacr¨ªtics suprimits. No s¨¦ qu¨¨ hauria passat si alguna autoritat ling¨¹¨ªstica catalana hagu¨¦s dit all¨° que va dir Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez al congr¨¦s de la llengua castellana del 1997: "Jubilem l¡¯ortografia".