Una altra gram¨¤tica, si us plau

Ha! Quin titular m¨¦s conf¨²s, quina manera d¡¯enganyar el lector, un ling¨¹ista jugant amb les paraules, quina novetat... No, no estar¨ªem ara reclamant que volem una gram¨¤tica en lloc de la que ens ha servit l¡¯IEC, com si aquest fos un article de protesta despr¨¦s d¡¯haver celebrat la bona nova, sin¨® que en volem una altra de m¨¦s a m¨¦s, en el sentit que el diccionari del mateix Institut recull com l¡¯accepci¨® 1.7 d¡¯altre -a: ¡°Encara un m¨¦s. En vull una altra lliura¡±. Vista la gram¨¤tica, i posats a demanar, ara en volem una altra.

La novetat que s¡¯ha destacat de la flamant Gram¨¤tica de la llengua catalana (GIEC) ¨¦s que ¨¦s m¨¦s oberta, m¨¦s democr¨¤tica, perqu¨¨ aparca la dicotomia correcte/incorrecte i deixa a l¡¯usuari de la llengua la plena sobirania per aplicar determinades f¨®rmules, tot cercant que sigui l¡¯adequaci¨® al registre ling¨¹¨ªstic i a la varietat geogr¨¤fica el filtre del que ¨¦s normativament viable. D¡¯aquesta manera, l¡¯obra representa tota una revoluci¨® en els plantejaments gramaticals cl¨¤ssics, en tant que abandona el concepte monol¨ªtic de la norma per abra?ar la porositat de l¡¯adequaci¨®.

Ja tenim, per¨°, els primers dubtes sobre si l¡¯objectiu de l¡¯IEC, amb aquesta obra, est¨¤ en conson¨¤ncia amb la maduresa de l¡¯usuari, tradicionalment insegur en q¨¹estions de normativa, ja que conceptes com ara nivell de formalitat, llengua col¡¤loquial o adequaci¨® al registre, amb qu¨¨ cal entendre les solucions, s¡¯escapen al com¨² del parlant. En aquest sentit la GIEC resulta una eina formidable per a professionals de la llengua i fil¨°legs ociosos, per¨° esdev¨¦ inextricable per a estudiants, taxistes i mestresses de casa. Potser s¡¯ha volgut fer la llengua m¨¦s f¨¤cil, per¨° el canal per explicar aquesta llengua ¨¦s refotudament complicat.

Ara, doncs, se¡¯ns fa imprescindible una altra gram¨¤tica, d¡¯afegit, que estableixi uns criteris n¨ªtids per a un determinat nivell de llengua i que operi com va fer la de 1918, que en bona part era una gram¨¤tica essencial que Fabra va fer a partir de la Gram¨¢tica de la lengua catalana de 1912. O sigui, una gram¨¤tica que, efectivament, assenyali de manera inequ¨ªvoca el que pertoca a certs registres, en el benent¨¨s que tot all¨° que quedaria fora d¡¯aquesta normativa, i que abans s¡¯entenia com una transgressi¨® a l¡¯obra de Fabra, ara seria recollit a la GIEC. Ens hem entregat a la porositat de la llengua, per¨° ara necessitem alguns agafalls on construir un model de llengua compartit.

Aquest model de llengua, per¨°, no ¨¦s f¨¤cil de definir, no ¨¦s tan sols un registre formal i prou. No ¨¦s la llengua liter¨¤ria ¡ªen bona mesura la literatura juga a buscar els l¨ªmits de la correcci¨®¡ª, per b¨¦ que molts textos literaris podrien entrar en aquest codi. Com hi hauria d¡¯entrar tota la producci¨® d¡¯assaig i no-ficci¨®, i evidentment el catal¨¤ que s¡¯ensenya a les escoles. Hauria de ser el catal¨¤ de les administracions, de la retolaci¨® p¨²blica, el dels textos m¨¦s formals del m¨®n de l¡¯audiovisual. Un catal¨¤ de conveni¨¨ncia que serv¨ªs de codi com¨² per a registres diversos sense ser-ne un de sol, que no encaixaria nom¨¦s amb el catal¨¤ escrit, ni amb l¡¯est¨¤ndard, ni amb el de l¡¯ensenyament; una mena de catal¨¤ base que serv¨ªs, doncs, de fonament a l¡¯usuari per a una expressi¨® gramaticalment solvent.

I, aqu¨ª s¨ª, prescriure. Es tracta de construir una convenci¨® que, com les altres dues grans convencions de la llengua ¡ªl¡¯ortografia i el diccionari¡ª, em digui el que puc dir i el que no en aquest nivell de catal¨¤, sense que ning¨² pressuposi que s¡¯hi neguen la resta de solucions ni s¡¯estableixen l¨ªmits al que ¨¦s possible dir i escriure. Una gram¨¤tica normativa que no anul¡¤li el que no hi surt. Hi ha d¡¯haver un catal¨¤ base on el gerundi de posterioritat no sigui senzillament ¡°inadequat¡±, on l¡¯article neutre lo estigui vetat, on el relatiu en el que sigui sempre perseguit. Ara que la feina grossa ja ¨¦s complerta, conv¨¦ travar un codi compartit que aporti seguretat en certs registres decisius, i deixar tots els dubtes per a la fricalla que ens dediquem a aix¨°.