La Sagrada Fam¨ªlia no fa autocr¨ªtica

Els responsables actuals de la construcci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia tenen clar que la seva feina ¨¦s una continuaci¨® de la que Antoni Gaud¨ª?va deixar a mig fer el 1926, despr¨¦s de morir atropellat per un tramvia. Les torres de la fa?ana de la Passi¨®; la impressionant nau central, consagrada per un Papa el 2010; la fa?ana de la Gl¨°ria, que s'ha de construir sobre el carrer Mallorca i, sobretot, les sis torres que comencen a prendre cos i que el 2020 (sis anys abans de la data final de les obres) canviaran el perfil de Barcelona. Tot ho va dibuixar, fer en maqueta i projectar Gaud¨ª, de manera que no hi ha cap dubte de l'autoria i la validesa de les obres que s'estan duent a terme.

?s la idea que van defensar ahir Jordi Faul¨ª, arquitecte i coordinador de les obres del temple barcelon¨ª, i David Puig, un dels seus col¡¤laboradors, en la confer¨¨ncia La Sagrada Fam¨ªlia: bellesa i repte tecnol¨°gic del projecte de Gaud¨ª, que van pronunciar a la seu de l'Institut d¡¯Estudis Catalans?en el marc d'una jornada organitzada per la Societat Catalana de Tecnologia, en qu¨¨, despr¨¦s d'explicar detalladament el projecte original de Francisco de Paula del Villar i la transformaci¨® que en va fer Gaud¨ª des del 1883, es van centrar a explicar com s'havia fet la coberta de la nau central i com s'est¨¤ abordant el repte d'aixecar les quatre torres dels Evangelistes (de 135 metres cadascuna), la de la Mare de D¨¦u sobre l'absis (de 140 metres) i, sobretot la de Jes¨²s, que amb 172,5 metres d'altura, es convertir¨¤ en l'edifici m¨¦s alt de Barcelona, tot i que no superar¨¤ la muntanya de Montju?c, que mesura 173 metres, perqu¨¨ segons Gaud¨ª, ¡°el que va crear D¨¦u no ho pot superar l'home¡±. ¡°Avui es compleixen els 91 anys exactes de la conclusi¨® del primer campanar de la fa?ana del Naixement¡±, va recordar Faul¨ª, ¡°que va fer que es convert¨ªs en l'edifici m¨¦s alt d'Europa de la seva ¨¨poca¡±.

Davant d'una vintena de persones expertes en el tema tecnol¨°gic, van explicar com a partir de les fotografies i les maquetes reconstru?des (despr¨¦s que es destru?ssin el 1936) i establint una s¨¨rie de models i sintetitzant l'¨²s dels arcs gaudians de la hiperboloide i la paraboloide s'han pogut extreure ¡°uns models, unes pautes i unes lleis geom¨¨triques que es repeteixen a tot l'edifici, que sembla un bosc, una cosa molt natural, per¨° en realitat ¨¦s molt geom¨¨tric¡±, segons Faul¨ª.

Els arquitectes del temple ¡ªFaul¨ª i el seu equip s¨®n la setena generaci¨®¡ª han disposat d'un element que els ha possibilitat continuar les obres amb seguretat: La c¨²pula d'una de les quatre sagristies realitzada amb un pol¨ªgon de dotze paraboloides apareix en una de les fotografies de l'¨¨poca i en una de la maqueta reconstru?da. A partir de la s¨ªntesi dels seus elements, d'allargar-los, redimensionar-los i projectar-los, han trobat la f¨®rmula per fer les cinc enormes torres que acabaran donant forma definitiva a la bas¨ªlica, segons van explicar ahir.

L'element fonamental ¨¦s un gran m¨°dul de quatre per cinc metres en forma trapezo?dal realitzat amb pedres unides per unes costelles d'acer inoxidable que formen tres finestres triangulars i que tensen tota l'estructura. ¡°Aquests elements es porten muntats, s'hissen i es col¡¤loquen collant els uns amb els altres per donar forma a les torres¡±, va explicar Puig.

¡°Tots junts crearan una pell, una escor?a que s'anir¨¤ formant a mesura que creixin les torres¡±, continua. Tot el proc¨¦s es fa mitjan?ant potents programes inform¨¤tics. Per¨° no tot ¨¦s tecnologia, tamb¨¦ hi ha lloc per a la tradici¨® en les obres actuals de la Sagrada Fam¨ªlia: ¡°L'acabat r¨²stic i la textura de la pedra es fa, pedra per pedra, amb martell i escarpa¡±, va explicar Faul¨ª. L'esquema ser¨¤ el mateix per a les quatre torres dels evangelistes, mentre que per a la de Jes¨²s l'escala augmentar¨¤. ¡°Estem treballant en el m¨°dul, que ser¨¤ quatre vegades m¨¦s gran¡±, van destacar els arquitectes.

Entre els reptes m¨¦s immediats que van enumerar hi ha el disseny dels s¨ªmbols que coronaran les torres: una estrella, quatre ales per al tetramorf i una creu de quatre bra?os per a la m¨¦s alta. Tamb¨¦ van parlar d'un altre dels punts pol¨¨mics del projecte: la fa?ana de la Gl¨°ria, la m¨¦s gran i monumental de totes, que obligar¨¤ a tallar el tr¨¤nsit al carrer Mallorca i, a la llarga, derrocar una illa d'habitatges i reallotjar-ne els propietaris i inquilins. Faul¨ª, sense expressar cap mena de dubte, va explicar com seria aquest ¡°conjunt extraordinari¡± que va crear Gaud¨ª amb 16 estructures paraboloides. El projecte final, va explicar, s'acabar¨¤ amb la projecci¨® de feixos de llum des de focus que es col¡¤locaran als pinacles de les torres: ¡°Seran com els raigs de Crist¡±, va dir l'arquitecte, que cada vegada s'assembla m¨¦s f¨ªsicament a Gaud¨ª. I tot aix¨°, sense que ara com ara, les obres tinguin perm¨ªs de l'Ajuntament barcelon¨ª despr¨¦s de 134 anys de construcci¨®. Sobre aix¨° no es va dir res. En acabar, els assistents van premiar la presentaci¨® amb aplaudiments. ¡°Aquests aplaudiments s¨®n per a Gaud¨ª, sense ell, aix¨° no seria possible¡±, va reblar Faul¨ª.