Colau diu que el seu pla de barris fa ¡°just¨ªcia als abandonats¡±

El Pla de Barris del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el que assegura que ¨¦s el projecte m¨¦s important del seu mandat per reduir la bretxa social, ja est¨¤ en marxa. I per explicar-ne els detalls, el consistori ha triat aquest dijous el barri del Bes¨°s, un dels tres primers on s'intervindr¨¤, juntament amb Trinitat Nova i Bon Pastor-Bar¨® de Viver. Colau ha defensat els 150 milions d'euros d'inversi¨® municipal en aquests tres barris i 13 m¨¦s com un acte, ha dit, de "just¨ªcia" amb les zones m¨¦s desfavorides, "abandonades", de la ciutat. Tots els barris que miren al Bes¨°s, la zona amb rendes m¨¦s baixes de l'?rea Metropolitana, estan inclosos en el pla.

La presentaci¨® l'ha fet el gerent del consistori, l'exregidor socialista Jordi Mart¨ª, en un acte que evocava diverses etapes de responsabilitat de Pasqual Maragall. Des del relat de ciutat de Mart¨ª; fins a la pres¨¨ncia de qui va ser la seva cap de gabinet, Marta Grabulosa, avui en l'equip del supergerent; o de qui va capitanejar la Llei de Barris del tripartit a la Generalitat, Oriol Nel.lo, a qui Colau ha fitxat per coordinar els experts del seu pla.

"Durant anys s'han planificat les grans intervencions des de la pla?a de San Jaume i els barris han de ser els protagonistes, perqu¨¨ qui construeix la identitat de Barcelona s¨®n els seus ve?ns i els barris", ha dit Colau: "Volem aprofitar per fer just¨ªcia amb inversions amb una mirada que no nom¨¦s ¨¦s assistencial i canviar la forma de treballar des de l'empoderament d'uns barris plens de fortalesa, capacitats i motius d'orgull que volem posar en valor". Avui mateix, no obstant aix¨°, dues associacions de ve?ns del Bes¨°s han assegurat que no s'ha comptat amb ells: "Benvingudes siguin les ganes de participar", ha respost Colau.

L'alcaldessa i el gerent han defensat que a difer¨¨ncia de la pluja de milions per a pedra --obres en habitatges i urbanisme-- de la Llei de Barris, el pla municipal ¨¦s una "nova forma de treballar amb el teixit i amb projectes motor que en determinaran el resultat". Cada pla de cada barri tindr¨¤ quatre eixos (medi urb¨¤, activitat econ¨°mica i ocupaci¨®, drets i educaci¨®) i se centrar¨¤ en tres projectes anomenats "motors". Motors que seran instituts, escoles, equipaments o espais com per exemple una pla?a, cridats a ser referent i palanca de canvi del seu entorn.

Mart¨ª ha subratllat el factor de "empoderament ve?nal" que persegueix el pla: "no es tracta d'explicar-vos qu¨¨ farem, sin¨® de fer-ho junts". "Aix¨° comporta molt de debat i a nivell intern, una feina molt transversal pensant en clau de projectes globals per a un territori concret".

Entre els projectes motor revelats aquest dijous hi ha la millora de les instal¡¤lacions i un projecte de formaci¨® a la Cooperativa Gregal, on hi ha un menjador social; la modernitzaci¨® del Club de Lluita del Bar¨® de Viver, amb instal¡¤lacions del 92 que han quedat obsoletes; o la reforma de l'edifici i el projecte pedag¨°gic de l'escola Sant Jordi de Trinitat Nova, un barri on moltes fam¨ªlies opten ara per escolaritzar als seus fills fora.