La Cal¨°rica s¨®n gent auda?

Sala polivalent, la s¨¨rie de La Cal¨°rica que es pot veure sencera al 3Cat, ¨¦s una estimable miniatura televisiva. Hi ha molta gosadia i no pas perqu¨¨ resolguin un cap¨ªtol amb un ¨²nic pla seq¨¹¨¨ncia o els sis episodis, independents un de l¡¯altre, es visquin en un mateix espai, un centre c¨ªvic. De fet, en una anterior experi¨¨ncia televisiva, Snegovik, tots els personatges tamb¨¦ desfilaven per un ¨²nic escenari, un passad¨ªs. La Cal¨°rica demostra aud¨¤cia no repenjant-se en el que, potser, el p¨²blic m¨¦s identifica de les seves obres: l¡¯astracanada, la bona astracanada. Sap fer com¨¨dia sense haver d¡¯aprimar els personatges.

I aix¨° no els treu causticitat que, per cert, aboquen en molts moments sobre la gesticulaci¨® hist¨¨rica d¡¯aquesta nova religiositat que ¨¦s un wokisme empastifat d¡¯etiquetes. Una cr¨ªtica que La Cal¨°rica fa des de l¡¯esquerra. I per desplegar la seva mordacitat no acut a espetecs fallers. Aix¨° s¨ª, hi ha alguna sagnant icona. Per exemple, en una brillant disputa entre pares i mares com cal, segons els c¨¤nons m¨¦s estrictes de la correcci¨® pedag¨°gica, que fan anar amb seguretat els m¨¦s populars dogmes de la paternitat/maternitat moderna i una pobra mare que no nega al seu fill mirar dibuixos animats¡­ la desqualificaci¨® dels primers no arriba solament per l¡¯amanida de t¨°pics que administren sin¨® perqu¨¨ un dels pares manyaga a la seva falda, com si res, un beb¨¨ eternament sobreprotegit de la quinta de la Paris Hilton. ¡°Aquest nen t¨¦ problemes de tiroides¡±, comenta la pobra mare, com si res.

La s¨¨rie, protagonitzada per petites comunitats en tensi¨®, se sost¨¦ per la intel¡¤lig¨¨ncia de les situacions i per un treball espl¨¨ndid de la tropa d¡¯actors (Oriol Casals, Esther L¨®pez, Marc Rius, Tamara Ndong, Lulu Cormican, Aitor Galisteo-Rocher, Francesca Pi?¨®n, Miriam Moukhles, Marc Domingo, Xavi Franc¨¨s, Kathy Sey). Nom¨¦s cal veure el mon¨°leg de la J¨²lia Truyol al cinqu¨¨ cap¨ªtol.

El gui¨® i la direcci¨® s¨®n d¡¯Israel Sol¨¤ i Joan Yago. Han fugit s¨¤viament de fer teatre televisat. Tot i que s¨®n peces d¡¯alta intensitat de di¨¤legs s¡¯hi acosten tenint present la ret¨°rica cinematogr¨¤fica i fins i tot es permeten jocs narratius que esbocinen l¡¯acci¨®, com l¡¯entrevista a l¡¯actor de televisi¨® que s¡¯incrusta a trossets.

Al centre c¨ªvic fan des de cursos de macram¨¦ a classes dedicades a ¡°les tapes medievals¡±. La colla de La Cal¨°rica en segueix de superviv¨¨ncia exigent on, al final, es demostra la fragilitat de les conviccions. Tamb¨¦ practiquen V¨°guing, on es polititza fins a l¡¯exasperaci¨® qualsevol iniciativa l¨²dica, o acudeixen a un escarransit homenatge a una antigalla de la televisi¨® infantil on hi ha alguna p¨ªndola sobre el mitj¨¤ i una jove periodista indocumentada (no sap qu¨¨ ¨¦s l¡¯APM). Els veiem en un curs de cer¨¤mica on, davant dels altres alumnes, s¡¯exposa una crisi matrimonial de dos infeli?os, o en una ludoteca.

El darrer cap¨ªtol, espl¨¨ndid, ¨¦s d¡¯un to diferent. Fa un ep¨ªleg, per¨° tamb¨¦ un salt de registre. Hi tornem a trobar molts dels personatges que hem conegut a la s¨¨rie, fins i tot el dinosaure. Som en un sarau de final de curs, per¨° la dona de fer feines (magn¨ªfica Roser Batalla) els ¡°espatllar¨¤ la festa¡±. Aquesta dona ¨¦s v¨ªctima d¡¯una tristor oce¨¤nica, per¨° prendr¨¤ una decisi¨®. Mentre, la penya que hem estat seguint durant tota la s¨¨rie, l¡¯ajuda, respectuosament muda, a plegar les cadires. No es fa cap sarcasme sobre aquesta dona. Hem entrat en un altre univers. La seva fond¨¤ria no t¨¦ res a veure amb l¡¯anar fent de la tropa que hem conegut. Cal una segona temporada.