El dia de l¡¯anaconda

Les anacondes s¨®n grans, molt grans. Les m¨¦s robustes i pesades de les serps (per¨° no les m¨¦s llargues, que s¨®n els pitons reticulats). I, com ha quedat demostrat a Cosmocaixa, on han nascut 35 cries de la parella que es mant¨¦ en captivitat a la instal¡¤laci¨® del Bosc Inundat, s¨®n prol¨ªfiques. Neixen vives: les anacondes s¨®n ovoviv¨ªpares, coven set mesos els ous dins del cos i pareixen petites serps ja formades. Normalment neixen de 20 a 40 cries, per¨° poden arribar a cent. La c¨°pula de les anacondes ¨¦s interessant de veure perqu¨¨ resulta molt agressiva, produeix sorolls rars de fregament d¡¯escames i normalment (no en el cas de Cosmocaixa) diversos mascles s¡¯enrosquen amb la femella formant ¡°boles de serps¡±. S¡¯han donat casos de partenog¨¨nesi quan no hi ha mascles disponibles. Les cries no necessiten atencions i s¨®n completament independents des que neixen. Les del Bosc Inundat seran donades a diferents zoos i centres cient¨ªfics quan facin la primera muda.

Hi ha dubtes sobre la mida m¨¤xima que poden arribar a tenir les anacondes; s¡¯ha arribat a esmentar exemplars llegendaris de m¨¦s de 10 metres (una de fins a 12), la qual cosa, sens dubte, ¨¦s una exageraci¨®. Les m¨¦s grans acreditades ¨Csempre femelles, que s¨®n molt m¨¦s grans que els mascles¨C estan sobre els 6 metres (la serp m¨¦s llarga viva era el pit¨® reticulat Fluffy, mantingut en el zool¨°gic de Columbus, Ohio, que va morir l¡¯octubre del 2010 d¡¯un tumor als 18 anys; mesurava 7,3 metres).

Les anacondes, serps americanes, les m¨¦s llargues del continent, s¨®n poderoses, gruixudes i pesades, per¨° excel¡¤lents nedadores: de fet, la seva vida ¨¦s pr¨¤cticament amf¨ªbia, d¡¯aqu¨ª la seva denominaci¨® vulgar de ¡°boes d¡¯aigua¡±. En realitat, les anacondes s¨®n boes del g¨¨nere eunectes (en grec, ¡°bon nedador¡±). Les de Cosmocaixa pertanyen a l¡¯esp¨¨cie anaconda verda o anaconda comuna (eunectes murinus ¨Cmurinus, del llat¨ª, ¡®ratol¨ª¡¯, per unes de les seves preses). En la seva dieta figura una gran varietat de preses, des de mam¨ªfers (fins i tot grans com capibares i c¨¦rvols) fins a peixos, ocells i altres r¨¨ptils, incloent-hi parents anacondes i fins i tot la parella. En un pant¨¤ a Trinitat es va capturar una femella que tenia a mig digerir ¨Cla criatura¨C un caiman d¡¯un metre i mig.

"Las m¨¦s llargues del continent, s¨®n poderoses, gruixudes i pesades"

Hi ha poques serps tan envoltades de mite i llegenda. Se les ha titllat de devoradores d¡¯homes, per¨° sense gaire (tot i que en algun cas horrorosa) evid¨¨ncia. La mida i el car¨¤cter que tenen les ha fet proclius a protagonitzar relats i pel¡¤l¨ªcules d¡¯horror, com la c¨¨lebre Anaconda, en la qual la bestiola protagonista s¡¯empassava humans adults sencers, i les seves seq¨¹eles. ?s c¨¨lebre l¡¯escena documental en la qual n¡¯ hi ha una que gaireb¨¦ arrenca la cara a F¨¦lix Rodriguez de la Fuente als Llanos de Vene?uela.