Casament doble al Teatre Lliure

Casament doble al Lliure: s'estrena divendres el remuntatge de Les noces de F¨ªgaro, de Caron de Beaumarchais, un dels espectacles emblem¨¤tics i de m¨¦s ¨¨xit del col¡¤lectiu, que va dirigir el 1989 Fabi¨¤ Puigserver (mort el 1991). Ara s'ha encarregat de tornar-lo a posar en escena, adequant-lo als temps que corren i amb un nou repartiment, el que llavors va ser el protagonista, Llu¨ªs Homar.

Es podria dir que les dobles noces s¨®n, de fet, triples: a les dues de F¨ªgaro (l'antiga i la nova) cal afegir-hi les noces de rob¨ª del Lliure, que amb aquest espectacle celebra el 40¨¨ aniversari de la seva fundaci¨®. El mateix divendres l'actual director del Lliure i un dels seus noms hist¨°rics, Llu¨ªs Pasqual, far¨¤ un brindis de commemoraci¨®.

Escollir Les noces de F¨ªgaro per a l'ocasi¨® t¨¦ molt de sentit: no ¨¦s nom¨¦s un dels grans espectacles de Puigserver ¨Cque va ser l'¨¤nima del Lliure¨C i el primer a tenir versi¨® en castell¨¤ i anar de gira per Espanya, sin¨® que aquella primera vegada el va representar un elenc ¨Cla cr¨¨me de la companyia¨C en estat de gr¨¤cia, i el muntatge va suposar d'alguna manera una culminaci¨® de l'¡°estil Lliure¡±. La reposici¨®, a m¨¦s, t¨¦ l'afegit del retrobament emotiu entre Homar, Pasqual i el record de Puigserver.

¡°Em va semblar que es tractava de sumar, d¡¯afegir-hi coses, des de l¡¯ofici i l¡¯impuls vital, aportar el que hem apr¨¨s del teatre i de la vida des de llavors¡±

¡°?s dif¨ªcil resumir els sentiments que tot aix¨° provoca, remou moltes coses, tot aix¨° ¨¦s una part molt important de qui s¨®c jo com a persona i com a actor¡±, explica Llu¨ªs Homar, ¡°¨¦s com tornar a casa els pares¡±.

Les noves noces s'estrenaran a la seu del Lliure a Montju?c (les antigues es van representar al teatre hist¨°ric de Gr¨¤cia), a la sala que porta el nom, precisament, de Fabi¨¤ Puigserver, i que ell mateix va dissenyar.

¡°Va ser al Pasqual a qui se li va acudir la bon¨ªssima idea de tornar a fer el muntatge de Fabi¨¤, i a mi em va sorprendre¡±, continua. ¡°Per¨° en veure la gravaci¨® d'aquell espectacle vaig tenir la sensaci¨® que era traslladable a l'¨¨poca actual, i ¨¦s que Fabi¨¤ va ser un mestre, un avan?at al seu temps i una personalitat total del teatre. D'altra banda, jo no volia que tornar a muntar les noces fos com fer arqueologia teatral, perqu¨¨ han passat 28 anys de l'estrena, encara que fos el mateix frase a frase, una simple substituci¨® d'actors; em va semblar que es tractava de sumar, d'afegir-hi coses. Des de l'ofici i des de l'impuls vital, aportar el que hem apr¨¨s del teatre i de la vida des de llavors. Amb la base del teatre de Fabi¨¤ ¨Cla seva saviesa hi segueix estant present¨C i la traject¨°ria del Lliure, per¨° alhora com si no s'hagu¨¦s fet abans. I q¨¹estionant-ho tot¡±. El resultat ha estat que les noves noces ¡°s¨®n un 90% el que eren, per¨° ens les hem fet nostres¡±.

Homar descriu el segell Lliure, encunyat llavors, i del qual eren una s¨ªntesi les noces i altres? muntatges com?Al vostre gust, ¡°una cosa di¨¤fana i generosa d'esperit¡± i de manera m¨¦s material: ¡°Quan la nata munta¡±.

L'espectacle el posa ara ell en escena amb actors diferents. Nom¨¦s hi ha una persona que va ser, en part, en el muntatge original, M¨®nica L¨®pez, que va substituir Emma Vilarasau, embarassada, en la versi¨® en castell¨¤ de l'espectacle que va girar per Espanya. Va fer de Susana i ara ¨¦s la comtessa Almaviva.

M¨¦s enll¨¤ de les implicacions sentimentals, Les noces de F¨ªgaro ¡°¨¦s una obra que no te l'acabes, i ara aix¨° ho penso fins i tot m¨¦s que llavors, quan la vam estrenar¡±. Puigserver ¡°estava enamorat de Beumarchais i de les seves?Noces de F¨ªgaro (Le mariage de Figaro), que considerava una obra mestra¡±. La pe?a es va escriure molt poc abans de la Revoluci¨® Francesa i est¨¤ amarada del que es respirava llavors. Fins al punt, recorda Homar, que Llu¨ªs XVI la va considerar ¡°detestable¡± i va dir que no es muntaria mai (en canvi, Danton la va lloar). Es va estrenar finalment a la Com¨¦die Fran?aise el 1784, despr¨¦s de passar cinc vegades pels censors. El 1789 Mozart va estrenar a Viena la seva famosa versi¨® oper¨ªstica.

¡°A banda de les idees ¨Crevolucion¨¤ries i fins i tot feministes¨C, l'obra ¨¦s una meravella t¨¨cnica", recalca Homar, "i ¨¦s que Beumarchais era fill de rellotger i rellotger ell mateix. Poques vegades s'ha vist una trama tan perfecta, a m¨¦s de tan divertida. S'adverteixen darrere les ombres de Shakespeare i Moli¨¨re. ?s una obra que vol parlar, des de la com¨¨dia, sobre la condici¨® humana, i ho fa amb grandesa. I amb un personatge immens: F¨ªgaro¡±. Ara l'interpreta Marcel Borr¨¤s; Joan Carreras fa de comte Almaviva, i en el repartiment hi figuren alguns veterans, com Manel Barcel¨® i el gran Oriol Gen¨ªs. Com ha estat per a Homar dirigir alg¨² en el personatge que feia ell mateix? ¡±Molt curi¨®s, jo sempre vaig pensar que jo no era l'actor idoni per fer de F¨ªgaro, vaig haver de lluitar molt i, en canvi, en veure la gravaci¨®, he pensat que era molt bo. El Marcel ho fa amb molta tranquil¡¤litat. Aquests nois d'ara s¨®n molt millors del que ho ¨¦rem nosaltres. He intentat ajudar-lo per¨° sense marcar-li un to, que sigui el seu. ?s meravell¨®s en aquesta professi¨® quan pots passar el testimoni¡±.