El mite cub¨¤ continua viu a Catalunya

La mort de Fidel Castro ha fet ressorgir a Catalunya el mite de la revoluci¨® cubana. Dirigents de la CUP, d¡¯ERC i dels Comuns han reivindicat Castro com un referent de la lluita contra el capitalisme i per la igualtat social. Fins i tot Jaume Roures, un empresari l¨ªder en una economia tan especulativa com el futbol, ha posat en dubte la repressi¨® de les llibertats a Cuba i ha assegurat que l¡¯illa caribenya est¨¤ en molts aspectes millor que Espanya.

Iv¨¢n de la Nuez, escriptor i cr¨ªtic d¡¯art cub¨¤ resident a Barcelona, va escriure el 2007 a La Vanguardia Dossier que ¡°en bona part de l¡¯imaginari [d¡¯esquerres], la revoluci¨® cubana ha estat percebuda com el triomf d¡¯aquella rep¨²blica espanyola ininterrompuda¡±. De la Nuez afegia que ¡°ni tan sols la revoluci¨® bolivariana d¡¯Hugo Ch¨¢vez ni l¡¯omnipres¨¨ncia cat¨°dica de Boris Izaguirre han aconseguit que Vene?uela desbanqui Cuba de la fascinaci¨® i el morbo, la utopia i la devoci¨®¡±. Nou anys despr¨¦s, De la Nuez creu que ha estat gr¨¤cies al bolivarianisme que les noves generacions de l¡¯esquerra espanyola connecten amb la revoluci¨® cubana: ¡°Als seixanta all¨° va ser una revoluci¨® ideol¨°gica. Quan es va desfer l¡¯URSS, les relacions van passar a ser de tipus solidari i cultural; ara ¨¦s una cosa de moviments socials, anticapitalista. Hi ha hagut una liquaci¨® de la revoluci¨® cubana en el bolivarianisme¡±.

Durant la d¨¨cada dels seixanta i setanta, Cuba va ser una icona revolucion¨¤ria per al socialisme i el comunisme catal¨¤. Diferenciat de l¡¯imperialisme sovi¨¨tic, al PSUC i, sobretot, al Front Obrer de Catalunya (FOC), el Che Guevara i Fidel Castro van ser t¨°tems de la lluita contra el capitalisme i els Estats Units. Mig segle despr¨¦s, De la Nuez detecta un punt en com¨² entre aquell idealisme primigeni i les reaccions a la defunci¨® de Castro: ¡°Sempre ha estat la gran discussi¨®, si l¡¯esquerra ¨¦s capa? de viure en els seus models. Forma part del g¨¨nere ut¨°pic: col¡¤locar en una illa distant totes les teves pulsions revolucion¨¤ries, per¨° des d¡¯aqu¨ª i amb el Caprabo a tocar¡±.

Yanko Moyano ¨¦s cub¨¤, professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona i a la UNED, i viu a Catalunya des de fa vuit anys. Recorda que el 2008 va descobrir, arran de la mort d¡¯un dissident, durant un enfrontament al passeig de Gr¨¤cia entre partidaris i detractors de Castro, que la revoluci¨® cubana era una excusa per a la lluita pol¨ªtica local: ¡°Als dissidents els cridaven 'franquistes', i aix¨° que Franco va mantenir bones relacions diplom¨¤tiques amb Castro, encara m¨¦s Manuel Fraga. Si ets cr¨ªtic amb Castro, se¡¯t considera de dretes¡±. Moyano destaca el fet rom¨¤ntic i ic¨°nic del socialisme cub¨¤: ¡°El que s¡¯ha exposat aquests dies ¨¦s una visi¨® molt idealitzada, que s¡¯utilitza com una arma llanc¨ªvola¡±.

¡°La CUP no duraria ni un mes a Cuba¡±

Moyano considera que es poden detectar tics ret¨°rics del castrisme en la vella Esquerra Unida i en Podem: ¡°Repeteixen els esl¨°gans de sempre de la televisi¨® cubana, quan esperes que aportin una visi¨® diferent. Crec que la revoluci¨® cubana t¨¦ una dosi rom¨¤ntica perqu¨¨ est¨¤ lluny en el temps, permet m¨¦s fabulaci¨® que el chavisme. Quan penses en el Che, necessites dades o et quedes amb la foto? S¨®n mites que estan oberts perqu¨¨ els utilitzis com vulguis¡±. A Moyano sobretot l¡¯ha sorpr¨¨s la vehem¨¨ncia de la CUP per lloar Castro: ¡°Barcelona, Catalunya, em semblen massa oposades a aquella realitat, perqu¨¨ la d¡¯aqu¨ª ¨¦s una realitat molt plural. Aqu¨ª es defensen les minories. I tamb¨¦ em sembla molt dif¨ªcil defensar un discurs contra el patriarcat mentre elogies Castro, com ha fet Anna Gabriel. La revoluci¨® cubana ¨¦s unitat, virilitat i oposici¨® frontal. Aix¨° a Catalunya no ho veig. Per aix¨° la CUP no duraria ni un mes a Cuba¡±.

L¡¯economista Guillem S¨¢nchez Juliachs, antic regidor del PSUC a Barcelona i amb anys d¡¯experi¨¨ncia docent a Cuba, considera que ¡°¨¦s normal en moments de crisi rec¨®rrer a les velles idees i a les velles gestes. Penso que ¨¦s dolent, perqu¨¨ caldria rec¨®rrer a noves idees¡±. S¨¢nchez Juliachs somriu recordant l¡¯efecte de les primeres d¨¨cades de la revoluci¨® dels barbuts: ¡°De la mateixa manera que admirem Messi pel futbol que fa, admir¨¤vem Castro. ?s que t¨¦ tela, derrocar una dictadura com la de Batista!¡±. S¨¢nchez Juliachs creu que ara es diferencia entre ¡°la desastrosa gesti¨® econ¨°mica¡± del r¨¨gim i fites socials en ensenyament i alfabetitzaci¨®.

Un exemple a seguir

L¡¯exdirigent d'EUiA Isabel Ribas remarca que la revoluci¨® cubana ¡°encara avui continua sent un exemple a seguir, per¨° sent conscients dels matisos¡±. Ribas creu que Cuba continua sent un model: que ¨¦s possible una ¡°via pr¨°pia¡± davant del capitalisme. ¡°La seva i la nostra s¨®n molt diferents. No es tracta de seguir qu¨¨ han fet, sin¨® que s¨®n un exemple que un model diferent ¨¦s possible, i mantenir-lo en el temps¡±. Ribas critica els problemes en drets humans, per¨° apunta que la majoria de persones del seu entorn ¡°continuen il¡¤luminades per la revoluci¨® cubana, culpant els Estats Units dels seus defectes¡±. Ribas admet que no ha volgut anar a Cuba ¡°per evitar entrar en crisi¡±.

Una altra dirigent de l¡¯antiga alian?a ICV-EUiA que no ha estat a Cuba ¨¦s Dolors Camats. Tot i aix¨°, Camats est¨¤ conven?uda que l¡¯illa ¡°¨¦s una excepci¨® en aquella part del m¨®n pel que fa a la lluita contra la desigualtat o la pobresa infantil¡±. Camats, com Ribas, ent¨¦n que Cuba ¨¦s un model: ¡°A Europa hem posat molt d¡¯¨¨mfasi en la democr¨¤cia, per¨° no en la just¨ªcia social; a Cuba ¨¦s a la inversa, tamb¨¦ a Vene?uela. I nosaltres tampoc tenim una democr¨¤cia aut¨¨ntica, perqu¨¨ no tenim just¨ªcia social. El paisatge id¨ªl¡¤lic que era la revoluci¨® cubana no es va acomplir, per¨° aix¨° tamb¨¦ evidencia que el nostre paisatge tamb¨¦ ¨¦s incomplert¡±. L¡¯excoordinadora nacional d¡¯ICV subratlla que Catalunya ha mantingut amb Cuba i amb Nicaragua una relaci¨® de la solidaritat i cooperaci¨® m¨¦s intensa que d¡¯altres territoris europeus.

Referent nacionalista

S¨¢nchez Juliachs afirma que els fets de Cuba han tingut m¨¦s ascendent a Catalunya que no pas a la resta d¡¯Espanya pel ¡°nivell de la lluita antifranquista, molt superior a Catalunya, i els estrets lla?os que des de sempre han existit amb Cuba. No ¨¦s casual que fos en una assemblea a l¡¯Havana, amb la pres¨¨ncia de Francesc Maci¨¤, on s¡¯aprov¨¦s la Constituci¨® Catalana del 1928, redactada per Conangla i Fontanilles¡±.

Martin Rodrigo, professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat Pompeu Fabra i expert en colonialisme, destaca que el nacionalisme ¨¦s el fet diferencial m¨¦s important de la relaci¨® entre Cuba i Catalunya: ¡°Des del colonialisme i fins avui, han mantingut els vincles. Hi ha simpaties ideol¨°giques per all¨° de David, Cuba, contra Goliat, el germ¨¤ poder¨®s del Nord. Les simpaties vers la revoluci¨® cubana s¨®n transversals, i sobretot perqu¨¨ ¨¦s un proc¨¦s nacionalista. ?s un referent de lluita nacional a Catalunya, tot i que tamb¨¦ ho va ser per a Franco¡±.

Dirigents d¡¯ERC, com Joan Tard¨¤, han elogiat Castro com una icona de la lluita per la sobirania nacional. L¡¯exl¨ªder d¡¯ERC Josep-Llu¨ªs Carod Rovira va escriure el 2015 un article a El M¨®n en qu¨¨ recordava un sopar del 1997 que una delegaci¨® del partit va mantenir amb Castro: ¡°Castro em pregunt¨¤ ¡®Per qu¨¨ volen ser vost¨¨s independents?¡¯. ¡®Per no desapar¨¨ixer del mapa, com a poble, igual que vost¨¨s¡¯, vaig dir-li. I rebl¨¤ la pregunta: ¡®I un cop independents, quin objectiu tenen?¡¯ I vaig respondre: ¡®No desapar¨¨ixer del mapa com a poble, igual que vost¨¨s¡±. Arran del centenari de la independ¨¨ncia de Cuba, ERC va plantejar el 1998 unes proposicions no de llei al Parlament per enfortir els lligams entre Cuba i Catalunya. Josep Huguet va assegurar aleshores que ¡°hi ha unes interrelacions de feedback permanent entre el moviment independentista cub¨¤ i el moviment independentista catal¨¤ al llarg de la hist¨°ria¡±.