TV3 entra en crisi en el moment clau del proc¨¦s sobiranista

Les coses no van b¨¦ a TV3 des de fa temps. El canal, fundat el 1983, arrossega un llarg per¨ªode de caiguda de quota de pantalla que, molt probablement, el portar¨¤ a perdre el lideratge ¡ªque mant¨¦ des del 2010¡ª en favor de Telecinco quan es tanqui l¡¯any. L¡¯audi¨¨ncia ho ¨¦s tot a la televisi¨®, per¨° la crisi, segons analitza la majoria de les 20 fonts consultades per a aquest reportatge (treballadors, productors, pol¨ªtics, membres del consell¡­), s¡¯explica tamb¨¦ des d¡¯un triple vessant: la polititzaci¨® cr¨°nica de la Corporaci¨® de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CMAA), la caiguda d¡¯ingressos publicitaris sumada a les retallades pressupost¨¤ries i el distanciament amb determinats p¨²blics, ja sigui per q¨¹estions pol¨ªtiques o per falta de renovaci¨® en formats televisius. El debat obert, que inclou la possibilitat d¡¯instaurar un impost espec¨ªfic per finan?ar la cadena, coincideix amb un any crucial en el proc¨¦s pol¨ªtic que viu Catalunya. I aix¨° sempre magn¨ªfica i exalta l¡¯opini¨® dels uns i dels altres.

Els productors: ¡°La situaci¨® ¨¦s insostenible. Tv3 est¨¤ molt malalta¡±

TV3 continua sent la televisi¨® auton¨°mica amb m¨¦s audi¨¨ncia d¡¯Espanya, amb els informatius m¨¦s seguits i amb m¨¦s suport popular de Catalunya. Per¨° ning¨² no amaga que el model, encara molt basat en el projecte del 1983, s¡¯ha de revisar. Cap directiu de la cadena ni de la Corporaci¨® no ha volgut atendre les preguntes del PA?S perqu¨¨, segons que han al¡¤legat a trav¨¦s de la seva directora de comunicaci¨®, no hi ha una relaci¨® de confian?a amb aquest diari. Les xifres, que s¨ª que han facilitat, s¨®n reveladores. La m¨¦s important es refereix a la p¨¨rdua continuada d¡¯audi¨¨ncia, que nom¨¦s des del febrer ha baixat dos punts percentuals i ha perdut dos mesos seguits, i tot l¡¯estiu, la guerra amb Telecinco.?Amb l'audi¨¨ncia, que mant¨¦ cert pols gr¨¤cies a comptats productes estrella com la s¨¨rie de ficci¨® Merl¨ª, se n¡¯han anat tamb¨¦ els ingressos per publicitat de la CMAA (un 34%: el mateix percentatge que l¡¯aportaci¨® p¨²blica). Aix¨ª, el pressupost total ha passat de 450,4 milions a 307. Malgrat els acomiadaments pactats i les jubilacions que han redu?t la plantilla en un 15,7% (de 2.719 a 2.419) i van derivar en un dels per¨ªodes de m¨¦s conflictivitat laboral, la massa salarial del cap¨ªtol de personal ocupa el 53% del pressupost i l¡¯edat mitjana dels treballadors continua augmentant. Avui nom¨¦s dues persones tenen menys de 30.

La suposada rigidesa de la plantilla i el cap¨ªtol del pressupost que ocupa ¨¦s l¡¯argument que sovint esgrimeix la Corporaci¨® per explicar la p¨¨rdua de competitivitat i la disminuci¨® dr¨¤stica de la contractaci¨® externa de produccions. Raimon Masllorens, president de l¡¯associaci¨® de productors PROA, ho constata. ¡°La situaci¨® ¨¦s insostenible. Hem retallat tot el que hem pogut i estem produint a un ritme baix¨ªssim. En total hi ha uns 11.500 llocs de treball, dels quals 10.000 s¨®n fora de la Corporaci¨®. No es tracta de viure tots de TV3, per¨° en el seu pacte fundacional es va comprometre a ser dinamitzadora de la ind¨²stria. ?s una de les millors televisions d¡¯Europa, per¨° avui est¨¤ molt malalta¡±, assenyala. Masllorens apunta tamb¨¦ cap a un altre problema. ¡°Amb la llei de l¡¯audiovisual del 2010 van crear una televisi¨® partiditzada. Un consell que cada cop es fica m¨¦s en els continguts i una direcci¨® que cada cop fa menys la seva feina¡±. Una situaci¨® que es va agreujar quan es va suprimir la figura del director general i tot el poder executiu va recaure en el president de la CMAA (Brauli Duart est¨¤ de baixa per malaltia i el substitueix la vicepresidenta, N¨²ria Llorach, elegida tamb¨¦ a proposta de CiU). Un c¨¤rrec purament pol¨ªtic.

Si el pressupost per a contractaci¨® externa ¨¦s esc¨¤s (28,5 milions, un 46% menys que el 2010), el problema empitjora si a la part alta sempre hi ha les mateixes productores. ¡°?s un pa¨ªs petit¡±, s¡¯excusen des de TV3. M¨¦s petita encara ¨¦s la diversitat dels ingressos d'algunes d'aquestes signatures que, de vegades, basen el seu funcionament en els contractes de TV3. ¡°No hi ha hagut igualtat d¡¯opci¨® per a tothom. Les que fan els grans productes sempre s¨®n les mateixes productores, o ramificacions d¡¯aquestes empreses¡±, assenyala el que va ser un alt c¨¤rrec de la Corporaci¨®. ¡°Amb els privats tenen una relaci¨® d¡¯ab¨²s: es queden el teu format i despr¨¦s te¡¯n donen quatre duros. Per¨° ¨¦s que a m¨¦s, el malvenen¡±, insisteix. Es refereix a la impossibilitat de les productores de mantenir els drets de venda internacional de les seves obres per rendibilitzar-les en un altre mercat. En una d¡¯aquestes empreses, que fa contractes amb la cadena, ho expliquen aix¨ª: ¡°Si no ens poden pagar, que ens deixin vendre-les fora a nosaltres¡±, critica.

La cadena, que es remet a un pla estrat¨¨gic del 2011 que continua implementant, ¨¦s encara la preferida dels catalans per informar-se, ho demostren les dades d¡¯audi¨¨ncia dels seus telenot¨ªcies ¡ªmalgrat que tamb¨¦ han caigut substancialment els darrers anys¡ª i les enquestes del CEO. Una solvent xarxa de corresponsals i un equip de periodistes veter¨¤ han constru?t amb els anys un producte de qualitat. La discussi¨® se centra en la parcialitat, el to i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯autocr¨ªtica respecte al proc¨¦s independentista i als partits de diferent signe. "Depenem sempre del Govern perqu¨¨ no tenim resolt el problema de governan?a ni un contracte programa. Hem estat i continuem sent el seu instrument", critica Rosa Mercader, presidenta del comit¨¨ d¡¯empresa. Altres fonts sindicals de la cadena van m¨¦s enll¨¤ i critiquen el repartiment de c¨¤rrecs realitzat per ERC i CiU a TV3 i Catalunya R¨¤dio. "Han tornat a la polititzaci¨® del pujolisme. Per¨° amb difer¨¨ncies: per a molta gent el proc¨¦s ¨¦s una situaci¨® excepcional que la justifica".

Pot afectar aquesta q¨¹esti¨® l¡¯audi¨¨ncia? Per al diputat socialista David P¨¦rez, s¨ª. "TV3 ¨¦s ara una televisi¨® que veuen l¡¯11% dels catalans, i aix¨° passa per la falta de pluralitat. ?s la dels ciutadans que se senten independentistes i estan a favor del proc¨¦s", assenyala. El diputat d¡¯ERC (el partit que va nomenar el director de Catalunya R¨¤dio), Sergi Sabri¨¤, no aprecia en absolut cap biaix partidista i descarta aquesta tesi. Per¨° creu que sempre es pot fer millor i defensa que, en un futur, en un hipot¨¨tic nou pa¨ªs i mitjan?ant reforma legislativa, el Consell de la Corporaci¨® de TV3 s¡¯elegeixi per concurs.

Sempre hem estat instrument del Govern¡±, critiquen des del comit¨¨ d'empresa

Al consell professional de la cadena, que presideix Llu¨ªs Caelles -l¡¯anterior equip va dimitir en protesta per la falta de transpar¨¨ncia de TV3 quan informava sobre la conflictivitat laboral pr¨°pia-, i que vetlla pel rigor deontol¨°gic, no creuen que la situaci¨® sigui tan dram¨¤tica. La caiguda d¡¯audi¨¨ncia, asseguren, t¨¦ molt a veure amb la fragmentaci¨® provocada per l¡¯aparici¨® de canals tem¨¤tics, les s¨¨ries o la TDT. Segons Caelles, no hi ha queixes a la redacci¨® per la suposada polititzaci¨® de la cadena i quan s¡¯ha considerat que calia criticar alguna cosa, com els nomenaments dels caps de TV3 i Catalunya R¨¤dio, s¡¯ha fet en comunicats.

M¨¦s enll¨¤ de discrep¨¤ncies pol¨ªtiques o empresarials, ning¨² no dubta que el model est¨¤ esgotat i ha arribat el moment de reformular-lo.