Matteo Renzi dimiteix despr¨¦s de la seva derrota en el refer¨¨ndum per la reforma constitucional

Aquest dilluns, despr¨¦s de reunir-se amb els seus ministres, Matteo Renzi pujar¨¤ al palau del Quirinal per presentar la seva dimissi¨® al president de la Rep¨²blica, Sergio Mattarella. Una ren¨²ncia que, tan bon punt es van tancar les urnes i es va con¨¨ixer la rotunditat de la derrota a trav¨¦s dels primers sondejos a peu d'urna, ja li havien sol¡¤licitat els representants de l'oposici¨®.

El primer va ser Matteo Salvini, el l¨ªder de la Lliga Nord, que va aprofitar la conjuntura per proferir "visques" a Donald Trump, a Vlad¨ªmir Putin i a Marine Le Pen. M¨¦s tard va ser Renato Brunetta, un dels homes de confian?a de Silvio Berlusconi, qui va advertir: ¡°Si els sondejos a peu d'urna es confirmen, Renzi ha de dimitir. Quan i com, ho ha de decidir ell, per¨° se n'ha d'anar¡±. L'¨²ltim va ser Beppe Grillo, el l¨ªder del Moviment 5 Estrelles (M5S), que va demanar que es convoquin eleccions.

L'oposici¨® i els cr¨ªtics del Partit Democr¨¤tic (PD) de l'encara primer ministre pugnaran a partir d'ara per repartir-se la t¨²nica de Renzi, que fa nom¨¦s uns mesos semblava invencible, l'¨²nica figura de pes en la pol¨ªtica italiana, i que ha caigut per un error de c¨¤lcul nom¨¦s atribu?ble al seu exc¨¦s de confian?a. El seu projecte de donar m¨¦s poder al Govern ¡ªa trav¨¦s d'una reforma de la llei electoral que penalitzava els partits petits i traient al Senat el seu poder de bloqueig¡ª va ser ent¨¨s per l'oposici¨® i bona part de la ciutadania com un intent de perpetuar-se en el poder, un poder al qual va accedir sense passar per les urnes ¡ªdespr¨¦s d'arrabassar-li el Govern al seu company de files Enrico Letta¡ª, per¨° que s¨ª que perdr¨¤ democr¨¤ticament.

En pr¨¤cticament un mes, Renzi ha passat de ser l'¨²ltim president estranger que ha rebut Barack Obama amb tots els honors a la Casa Blanca a ser el responsable d'una maniobra que ha dividit It¨¤lia i que la llan?a a un futur incert.

Sobretot perqu¨¨, m¨¦s enll¨¤ de les reformes concretes i d'una ¨²nica pregunta enrevessada per modificar 47 articles de la Constituci¨®, rere la qual hi havia subjacent un vot de confian?a cap a Renzi. El jove exalcalde de Flor¨¨ncia havia convertit la consulta en un plebiscit sobre el seu lideratge. I li ha sortit malament. A la una de la matinada, i amb gaireb¨¦ la meitat dels vots escrutats, el no s'adjudicava el 59,6% i el s¨ª nom¨¦s un 40,4%. La participaci¨® va ser massiva, amb el 68,2% dels electors. Nom¨¦s dues regions van donar el seu suport a la reforma del primer ministre: la seva Toscana natal i el Trentino. A la resta del pa¨ªs, el rebuig es va imposar inexorablement.

Caiguda de l¡¯euro

Els partits italians de l'oposici¨®, sempre enfrontats, van saber en aquesta ocasi¨® unir-se en un front com¨² ¡ª¡°un batibull¡±, en paraules de Renzi¡ª i arrabassar el discurs del primer ministre, acusant-lo de sustentar la seva reforma en el suport i els interessos de banquers i grans empresaris. L'estrat¨¨gia va donar resultats, i el no al refer¨¨ndum es va convertir en un vot antisistema, de rebuig als poders forts o a la casta.

La derrota de Renzi llan?a nous dubtes sobre el projecte europeu i aix¨ª ho reflectia la divisa comuna, que queia m¨¦s d'un 1% en el seu canvi amb el d¨°lar despr¨¦s que es conegu¨¦s la derrota de Renzi, fins a cotitzar a 1,055 unitats per bitllet verd.

Renzi va voler atribuir-se la total responsabilitat de la derrota. ¡°L'experi¨¨ncia del meu Govern s'acaba aqu¨ª¡± va anunciar, ¡°jo volia reduir el nombre dels escons i la butaca que ha saltat ¨¦s la meva. El resultat ¨¦s clar. La vict¨°ria del no ha estat extraordin¨¤ria. He perdut, i encara que en la pol¨ªtica italiana no perd mai ning¨², vull repetir-ho en veu alta. Jo he perdut. S¨®c diferent i ho dic amb un nus a la gola. Crec en la democr¨¤cia. Me'n vaig sense remordiments¡±. Deixa, per¨°, la inc¨°gnita de si se'n va per sempre o per preparar el retorn.

Per destacar la necessitat de la seva reforma, que ja va aprovar el Senat l'octubre del 2015 i la Cambra de Diputats l'abril, Renzi solia recordar que el seu Govern era el n¨²mero 63 en 70 anys de democr¨¤cia. It¨¤lia haur¨¤ de buscar ara al seu cap de Govern n¨²mero 64 en nom¨¦s set d¨¨cades.